Catalunya, menys que un club?

La Catalunya del proc¨¦s, fase en la qual ens trobem encara, continua oferint sorpreses, cap d'agradable. Ara estem entretinguts amb el Bar?a i amb Messi, que marxa: una trag¨¨dia. Als pa?sos normals, els clubs tamb¨¦ s¨®n normals. Per exemple, Cristiano se'n va anar del Reial Madrid, potser alguns ho van lamentar, per¨° tot va quedar cenyit a un tema futbol¨ªstic, no va haver-hi piulades del president del Govern (o del Rei) dient-li que Espanya sempre seria casa seva. Per¨° Messi ¨¦s un s¨ªmbol nacional i el fet que marxi ¨¦s una trag¨¨dia.

El catalanisme continua considerant que el Bar?a ¨¦s una met¨¤fora de Catalunya, un Bar?a triomfant ¨¦s una Catalunya triomfant. I, naturalment, a l'inrev¨¦s: un Bar?a derrotat ¨¦s una Catalunya derrotada. Una bestiesa, per descomptat: premissa falsa, conclusions tamb¨¦. Per¨° aix¨° ve de lluny, com a m¨ªnim del catalanisme de postguerra, dels anys quaranta, que es va proposar recuperar els s¨ªmbols de la Catalunya ideal formulada pel catalanisme pol¨ªtic i el noucentisme cultural.

Montserrat exercia de muntanya sagrada de la naci¨®, el Romea era l'¨¤gora on nom¨¦s es programava teatre en catal¨¤, l'Orfe¨® Catal¨¤ era la veu de "tot un poble" al temple del Palau de la M¨²sica (m¨¦s tard profanat), l'editorial Selecta publicava la literatura catalana en diversos formats, van tornar a celebrar-se Jocs Florals... I el Bar?a, pe?a molt important, ja era llavors "m¨¦s que un club". Aquestes eren si m¨¦s no les intencions dels qui van accedir a mitjans dels anys quaranta a la seva junta directiva, la presidida per Agust¨ªn Montal pare. Despr¨¦s van venir Kubala, l'affaire Di St¨¦fano, el Camp Nou, don HH, Cruyff, etc.

En aquells dies, abans de la Transici¨®, en l'imaginari catalanista de dretes i d'esquerres el Bar?a era la representaci¨® de Catalunya, "l'ex¨¨rcit desarmat de Catalunya", com va dir en una frase desafortunada V¨¢zquez Montalb¨¢n. Potser contra Franco s'hi valia tot, per¨° que el Bar?a hagi conservat aquesta condici¨® de s¨ªmbol fa molta pena, quan potser Catalunya ja ¨¦s menys que un club...

Aquesta mitificaci¨® del Bar?a xoca amb realitats que s'amaguen: les elits catalanes, potser com les de qualsevol pa¨ªs del m¨®n, solen ser hip¨°crites i contradict¨°ries. Fa uns tres mesos, Sandro Rosell, antic president del Bar?a i notori catalanista, va dir en una entrevista amb ?vole que si es fes un refer¨¨ndum sobre la independ¨¨ncia de Catalunya votaria que s¨ª, despr¨¦s tornaria a casa per esperar els resultats i, si la independ¨¨ncia triomfava marxaria de Catalu?a, si fracassava es quedaria. Alg¨² ho pot entendre? Hi ha molts independentistes que pensen com Rosell? Els que diuen que volen la independ¨¨ncia se n'aniran i es quedaran aqu¨ª els que no poden marxar? Quina colla de pocavergonyes, amb el mal que fan i a sobre tocaran el dos! Com deia Julio Caro Baroja sobre el Pa¨ªs Basc dels anys del terrorisme: "El que es necessita no s¨®n m¨¦s policies, sin¨® sobretot m¨¦s psiquiatres, milers i milers i milers de psiquiatres...".

Per¨° de Messi, aquest s¨ªmbol, se n'ha sabut una altra cosa interessant. Una cl¨¤usula del seu contracte establia que quedava autom¨¤ticament rescindit si Catalunya se separava d'Espanya. Caram, caram, el gran Messi, que previngut. I quins mentiders els que coneixien aquest important detall, per descomptat els directius del club, tamb¨¦ per descomptat els l¨ªders independentistes, que es devien conjurar per amagar-ho. Fins on arribaran les mentides nacionalistes sobre Catalunya? Ja fa d¨¨cades que les aguantem, les mateixes que l'esquerra els perdona o guarda un silenci piad¨®s. Quan s'acabar¨¤ aquesta gran farsa? No se n'han anat nom¨¦s milers d'empreses sin¨® que estan disposats a marxar, per por de la independ¨¨ncia, gent com Rosell i Messi. Marxaran tamb¨¦ Pilar Rahola, Jordi Bast¨¦ i la plana major de TV3? No m'estranyaria gens.

Finalment, el diari d'aquest dilluns ens informava que en aquests anys de proc¨¦s la despesa social s'ha retallat a Catalunya un 8,8%, mentre que a la resta d'Espanya ha augmentat una mitjana del 14,8%, ¨¦s a dir, una difer¨¨ncia de 23 punts. Per cert, a m¨¦s de Catalunya, nom¨¦s el Pa¨ªs Basc disminueix en percentatge de despesa. Caram amb els nacionalistes, sempre tan de dretes! Que se n'avergonyeixin ERC, la CUP, Bildu, Podem i Ada Colau.

Jo nom¨¦s desitjo que el Bar?a sigui simplement un club esportiu i Catalunya ¨²nicament una comunitat aut¨°noma. Soc molt ambici¨®s, ja n'hi ha prou de fal¨°rnies.