La narcoeconomia de la marihuana i el crim de Catalunya

¡±Aix¨° no ser¨¤ mai M¨¨xic¡±, reconeix una font policial sobre la viol¨¨ncia que comporta el mercat de la droga. Per¨° s¨ª que adverteix del perill de l'arrelament del cultiu de marihuana a Espanya i, sobretot, a Catalunya, el lloc on s'interv¨¦ m¨¦s marihuana: 12.398 quilos, seguida de 9.565 a Andalusia i 4.694 a la Comunitat Valenciana, segons dades del 2018 del Ministeri de l'Interior. Un informe dels Mossos del mar?, de 72 p¨¤gines, avisa del perill que la droga es consolidi, com un par¨¤sit, i es cre? a Catalunya un ¡°sistema paral¡¤lel¡±. Dibuixa una futura ¡°narcoeconomia¡± arrelada, amb una ¡°exclusi¨® volunt¨¤ria del sistema legal¡± dels qui es benefici?n de la marihuana, i la ¡°creaci¨® d'una cultura i identitat del c¨¤nnabis¡±. Cita com a exemples el Camp de Gibraltar o els Pa?sos Baixos.

L'informe, basat en dades policials i estudis espanyols i europeus, parteix d'una afirmaci¨® categ¨°rica: ¡°Catalunya ¨¦s l'epicentre del mercat il¡¤legal de marihuana a Europa¡±. No hi ha operaci¨® policial, del tipus que sigui, en la qual no es trobi tamb¨¦ marihuana. Entre el 2013 i el 2017, les confiscacions de plantes de c¨¤nnabis van cr¨¦ixer un 538% (de 176.165 a 1.124.674), la qual cosa va col¡¤locar Espanya com a primer pa¨ªs europeu productor d'aquesta droga. A Catalunya, fa vuit anys que la marihuana ¨¦s la droga m¨¦s intervinguda. Nom¨¦s el 2019, els Mossos en van desmantellar 368 plantacions.

Una de les conseq¨¹¨¨ncies ¨¦s la corrupci¨®. ¡°Cada vegada hi ha m¨¦s funcionaris policials que apareixen en investigacions¡±, lamenten fonts policials. En part, indiquen, per l'acceptaci¨® social d'aquesta droga, considerada tova. ¡°El delinq¨¹ent no sempre prov¨¦ de l'¨¤mbit cl¨¤ssic de la droga, hi ha menys resist¨¨ncies, i suposa molts diners¡±, afegeixen.

Tamb¨¦ condiciona la ind¨²stria legal que envolta la marihuana, que veu com s'incrementen els seus beneficis i que en dedica una part a innovar per millorar el cultiu. Una plantaci¨® interior (el 65% de les detectades pels Mossos), que solen ser les m¨¦s professionalitzades, utilitza fertilitzants, acceleradors de creixement, reguladors d'intensitat de llum, sistemes de reg autom¨¤tic, sistemes de ventilaci¨®... Els Mossos han trobat focus amb motors el¨¨ctrics que es mouen per augmentar la superf¨ªcie il¡¤luminada, cultius domotitzats que es controlen per ordinador, cultius amb substrat de coco, o mil m¨¨todes per evitar les olors: com llavors inodores, parets, filtres o sistemes per congelar la marihuana ja conreada...

Fins i tot han detectat la pres¨¨ncia d'enginyers i electricistes en el muntatge de plantacions a Girona. En una investigaci¨® a Tarragona, van localitzar immobili¨¤ries que ofereixen locals per al cultiu interior de marihuana. A tot aix¨° s'hi sumen les growshops, que venen de manera legal llavors i fertilitzants (el 2016, els Mossos van descobrir 122 botigues actives), i les associacions cann¨¤biques, que de vegades utilitzen els grups criminals per traficar.

El perfil del conreador ¨¦s variat, des del no especialitzat fins al crim organitzat, perqu¨¨ la producci¨® proveeix la demanda. Per¨° els Mossos adverteixen del perill que amb l'increment de la demanda el crim organitzat intenti controlar el mercat, la qualitat i el preu de la droga, que a Espanya ¨¦s dels m¨¦s baixos d'Europa (5,66 euros el gram a Barcelona mentre que la mitjana europea se situa entre 7 i 13 euros). ¡°Aix¨° nom¨¦s s'aconsegueix amb viol¨¨ncia¡±, avisen fonts policials.

Una viol¨¨ncia que ja existeix. La setmana passada dues persones van ser assassinades a Lloret de Mar (Selva) i Flix (Ribera d'Ebre) en conflictes relacionats amb la marihuana. Aquests homicidis se sumen als nou acumulats des del 2016. La majoria es cometen en narcoassalts de traficants que volen robar les collites ja conreades. N'hi ha que fan servir drons per localitzar-les abans d'assaltar-les. Els conreadors s'armen per evitar que els atraquin, la qual cosa degenera en m¨¦s viol¨¨ncia. Al mar?, la Gu¨¤rdia Civil va ser rebuda a trets a Riudoms (Baix Camp) quan intentava escorcollar una nau on es conreava.

En sis anys, els Mossos han desmantellat 150 grups criminals que traficaven amb aquesta droga, per¨° nom¨¦s en quatre casos els van poder aplicar blanqueig de capitals. La policia catalana denuncia en el seu informe falta de mitjans per fer investigacions en profunditat per demostrar l'origen brut dels diners. Els elevats beneficis acostumen a destinar-se a immobles, i les xarxes m¨¦s sofisticades, a inversions mitjan?ant empreses en hostaleria i productes financers.