Mantres de la tornada

Escric encara fora de la ciutat, sense poder recollir cap impressi¨® fresca de Barcelona en aquest final d¡¯estiu estrany. Les que m¡¯arriben a trav¨¦s de la meva gent i dels mitjans s¨®n tan estranyes com el mateix estiu d¡¯aquest any estrany que vivim perillosament i que potser s¡¯allarga m¨¦s dels 12 mesos de rigor, com si f¨®ssim al m¨®n en espiral de l¡¯exigent narrador Faulkner, un temps que avan?a i s¡¯atura a la vegada, un temps, diu alg¨² a les seves p¨¤gines, en moviment perpetu i sense progr¨¦s.

Doncs s¨ª. La ciutat buida, la ciutat desconcertada. La ciutat per a la qual falten paraules, si el que perseguim ¨¦s que escriure i llegir no esdevingui irrellevant. Practicar i rec¨®rrer el cam¨ª que des de les pestes medievals recorda i indica que el m¨¦s propi de la naturalesa humana ¨¦s riure, em dic cada dos per tres. ¡°No m¡¯enredes¡±, que diem per aqu¨ª, en el catal¨¤ del Baix Cinca, ho proferim en ocasions i contextos variats, tant si ¨¦s literal (¡°no em prenguis el p¨¨l¡±) com per negar (¡°de cap manera¡±) o recon¨¨ixer el que no es diu en all¨° que sents o veus (¡°ves per on¡±, ¡°no fotis¡±, ¡°hosti¡±). No m¡¯enredis. Es diu de vegades amb enuig, d¡¯altres amb sorpresa o a riallades.

El Baix Cinca tamb¨¦ en sap, de la pand¨¨mia, ¨¦s clar, ho dev¨ªeu veure a les not¨ªcies de principis d¡¯estiu, per Sant Joan. Ara la cosa est¨¤ diguem-ne que calmada. La gent de la comarca es fa proves a dojo a Fraga, hi ha dies que a centenars. Un ve¨ª gran est¨¤ ingressat des de fa setmanes i encara hi ¨¦s, els infectats que coneixem ja han donat negatiu, els joves africans ve?ns de davant de casa entren i surten cada dia emmascarats com tothom, i per descomptat no s¡¯ha celebrat la festa major de la Verge d¡¯Agost. Una empresa fruitera del poble es va veure afectada al juny i ha patit de valent per tirar endavant, i pel que veig no s¡¯ha tirat pas a l¡¯esquena el temps sofert sense m¨¦s. Al bar on esmorzem amb m¨¤scara (aix¨° s¨ª que ¨¦s riure) aquest mat¨ª he topat amb un jove amb samarreta de vibrant color rosa i el lema ¡°La covid-19 tamb¨¦ ¨¦s un desafiament. Esfor? i passi¨®¡±. La paraula amb el cos de lletra m¨¦s gran: desafiament. Ometo el nom de l¡¯empresa que signa la cosa, que ja ha sortit massa als mitjans. Esfor? i passi¨®. Desafiament. Doncs s¨ª. S¨ª que m¡¯ho poseu b¨¦.

Comunicaci¨®, senyores i senyors. ?s el que s¡¯ha apr¨¨s per aqu¨ª. Si els mitjans et retorcen el nom durant 15 dies i apareixen c¨¤meres que no et deixen estar, ni a tu ni als teus ve?ns, espera¡¯t assegut plorant que passi i que els gasetillers i cameretes se¡¯n vagin amb la seva rutina a alguna altra banda. I despr¨¦s, torna a posar el teu nom en dansa amb un missatge vibrant estampat a l¡¯esquena de samarretes de color rosa vibrant. I tornem-hi, a pencar, que com va recollir el savi jueu Jafud¨¤ Bonsenyor en el seu llibre de proverbis Llibre de paraules e dits de savis e fil¨°sofs (segle XIV, ara en versi¨® moderna de Manuel Forcano, editorial Barcino, acabat de sortir del forn), ¡°la veritat ¨¦s la cosa m¨¦s amarga d¡¯aquest m¨®n¡±. Un desafiament, i tant que s¨ª.

Ni punt de comparaci¨® t¨¦ aix¨° de l¡¯empresa fruitera del meu poble (s¡¯ho paga) amb la publicitat institucional als mitjans p¨²blics (els ho paguem). L¡¯¨²nica que pr¨¤cticament hi ha als diaris impresos des del mar?, aqu¨ª i en altres llocs. A tot arreu el mateix: no hi ha publicitat, ja que l¡¯activitat econ¨°mica ha caigut en picat i el consum, tres quarts del mateix. I els publicistes s¡¯hi llueixen. Estic cansada de veure a la publi de la Generalitat el mantra ¡°7,5 milions de futurs¡±, como si no haguessin mort 13.000 persones a Catalunya, com si no comptessin. ?Tant costa, encara ara, per dir ¡°Salvem la tornada!¡±, eliminar aquest logo en p¨¤gines que ja duen tres logos m¨¦s (/Salut, activem.gencat.cat, Generalitat de Catalunya)? I qu¨¨ me¡¯n dieu de l¡¯¡°Espanya pot.¡± del Govern central, despr¨¦s de l¡¯¡°En sortirem m¨¦s forts¡±, en aquest estiu estrany que ha deixat clar que no, que Espanya no n¡¯est¨¤ sortint m¨¦s forta. No tinc ni idea de qui rumia aquests esl¨°gans insolents sense ni tan sols parar atenci¨® als seus logos rutinaris. Per¨° si l¡¯anunci de la loteria de la Grossa d¡¯aquest estiu estrany va ser retirat per la seva gracieta eixelebrada sobre l¡¯ascens social, ja em direu per qu¨¨ continuem amb els mateixos mantres o mantres semblants sis mesos despr¨¦s de l¡¯inici de la pand¨¨mia. Fa riure. S¨ª, aquest final d¡¯estiu ¨¦s una tornada al temps que avan?a i s¡¯atura a la vegada. No enredeu.

Merc¨¨ Ibarz ¨¦s escriptora i cr¨ªtica cultural