Mai no ¨¦s tard per reivindicar les artistes

L'obra de l'artista nord-americana Rosemarie Castoro (1939-2015) abasta formats des del dibuix a la pintura, l'escultura i la performance. Lligada al terreny corporal i tangible, a la dansa i el moviment, s'entronca en els postulats del minimalisme, que era l'avan?ada als anys seixanta. Amb els seus primers treballs de maduresa, quadres monocroms rectangulars sobre els quals col¡¤locava succintes figures geom¨¨triques, va obrir el cam¨ª a altres creadors que despr¨¦s es qualificarien de genis.

De Castoro, no obstant aix¨°, se n'ha sabut ben poc o res fins que el Macba va rescatar la seva figura en una exposici¨® entre finals del 2017 i principis del 2018, dos anys despr¨¦s de la seva mort. Va suposar la seva primera gran retrospectiva institucional, de tota la seva traject¨°ria i a tot el planeta, per¨° no ha estat, ni de bon tros, l'¨²nica mostra que en els ¨²ltims anys ha rescatat de l'oblit una dona amb unes aportacions que havien quedat redu?des, en el millor dels casos, a una nota a peu de p¨¤gina en el relat de l'art contemporani. A una edat madura o tamb¨¦, com va passar amb Castoro, poc despr¨¦s de la seva defunci¨®, estan proliferant arreu del m¨®n, tamb¨¦ a Espanya, reivindicacions d'artistes injustament ignorades, signatures cada vegada m¨¦s cotitzades, com les de Carol Rama (recuperada tamb¨¦ pel Macba), Carmen Herrera (Whitney de Nova York), Luchita Hurtado (Serpentine de Londres) i Etel Adnan (Documenta 2012), entre moltes altres.

En un esfor? per ¡°reescriure la hist¨°ria¡±, com explica el director del museu barcelon¨ª, Ferran Barenblit, les institucions fa anys que s'entesten a ¡°canviar les preguntes¡± que condicionen les respostes des de les quals valorem i ens aproximem a la creaci¨® art¨ªstica. ¡°Per¨° no es tracta simplement de col¡¤locar una dona on abans hi havia un home, sin¨® de donar forma a un relat diferent del que existia¡±, apunta el gestor. La cosa tampoc va d'escriure noms en femen¨ª sobre els r¨¨tols per una necessitat de figurar, sin¨® que, molt m¨¦s directament, la tasca consisteix ¡°a treballar amb artistes que resulta que s¨®n dones¡±.

¡°Jo no parlaria de tend¨¨ncia sin¨® de consci¨¨ncia¡±, afegeix Inma Prieto, la directora d'Es Baluard, a Palma. ¡°Hi ha una voluntat de voler veure: aquestes artistes s¨®n aqu¨ª per¨° ning¨² les ha mirat, perqu¨¨ aquesta mirada estava fixada en un altre tipus de propostes¡±. Davant d'una pel¡¤l¨ªcula d'Agn¨¨s Varda, els ulls de Prieto es van trobar per casualitat amb l'obra d'una d'aquestes creadores perdudes: la portuguesa Ana Vieira (1940-2016). ¡°Quan vaig veure aquelles imatges em vaig dir: ¡®Aix¨° de qui ¨¦s?¡±, recorda. A finals d'agost ha clausurat a Es Baluard la primera individual que se li ha dedicat a Vieira fora del seu pa¨ªs, un conjunt d'obres multidisciplin¨¤ries que estableixen un di¨¤leg entre l'espai p¨²blic i el dom¨¨stic per analitzar les diverses formes de conviv¨¨ncia.

Com b¨¦ subratlla Barenblit, resulta crucial ¡°no caure en la simplificaci¨® que els homes fan art d'una manera i les dones d'una altra¡±. Per¨° al mateix temps, com anota el director del Reina Sofia de Madrid, Manuel Borja-Villel, fins fa no gaire la pr¨¤ctica art¨ªstica de les dones s'ha caracteritzat per la ¡°transversalitat¡±, l'alternan?a d'¨¤mbits de la casa a l'espai social, terrenys per on es mou precisament l'aportaci¨® de Vieira. Altres possibles difer¨¨ncies a les quals fa refer¨¨ncia Borja-Villel s¨®n ¡°una relaci¨® amb el p¨²blic m¨¦s relacionada amb les cures i els afectes¡± i en una manera d'entendre l'¨¨xit m¨¦s allunyada del mercat.

Avui dia acumula premis de primer nivell, com el Nacional d'Arts Pl¨¤stiques i el Vel¨¢zquez, per¨° al llarg de la seva traject¨°ria, la pionera de l'art conceptual a Espanya Concha Jerez (Las Palmas de Gran Canaria, 79 anys), ha conjugat en etapes les cures a la seva fam¨ªlia amb la doc¨¨ncia i la creaci¨® art¨ªstica. ?s ara, despr¨¦s de d¨¨cades de producci¨® d'avantguarda, quan viu el seu moment de ple reconeixement: despr¨¦s de rebre els dos guardons del Ministeri de Cultura el 2015 i el 2017, respectivament, en l'actualitat protagonitza la seva primera retrospectiva en un museu nacional, el Reina Sofia.

Abans que a Jerez, aquestes distincions han al?at recentment, tamb¨¦ a edat avan?ada, altres dones, com la madrilenya Elena Asins (1940-2015), igualment artista conceptual, la donostiarra Esther Ferrer (82 anys), membre del grup ZAJ i artista de performance, o la xilena Cecilia Vicu?a (72 anys), poeta i militant de l'art feminista i ecologista que en una entrevista recent a aquest diari confessava: ¡°Pensava que em moriria com una artista secreta¡±.

Un any abans que li comencessin a ploure aquestes distincions, el 2014, el Musac de Le¨®n ja va posar la lupa en la carrera de Concha Jerez. No per casualitat: com explica el seu director, Manuel Olveira, la compensaci¨® a aquestes propostes suspeses als llimbs ¡°forma part de l'ADN del museu¡±. ¡°Tenim un programa de treball centrat en q¨¹estions de feminisme¡±, assenyala, ¡°i hem combinat la pres¨¨ncia d'aquestes artistes amb altres de mitja carrera i m¨¦s joves¡±.

En els ¨²ltims anys, el centre ha tret de la foscor creadores com la romanesa Geta Bratescu (1926-2018); la cubana Hessie (1936-2017); la lleonesa Teresa Gancedo (83 anys) i la granadina Mar¨ªa Lara (80 anys). En aquesta mateixa l¨ªnia, el Macba est¨¤ revisant el paper d'artistes minimalistes en femen¨ª, com Rosemarie Castoro i l'alemanya Charlotte Posenenske (1930-1985). Fora de l'¨¤mbit contemporani, els grans museus tamb¨¦ passen comptes: a l'octubre, el Prado inaugurar¨¤ la seva esperada mostra Invitadas, que aborda el rol femen¨ª en el sistema de l'art espanyol al segle XIX i principis del XX.

Quan van associades al fet ef¨ªmer i performatiu, les obres d'aquestes artistes contempor¨¤nies arriben als comissaris a trav¨¦s de relats directes, entrevistes amb companyes de professi¨®, gent propera¡­ Si no, com indica Prieto, es tracta de fer una tasca ¡°d'estudi, d'arxiu, d'apropar-te a galeries, a l'¨¤mbit local¡­¡± ¡°Pero resulta molt m¨¦s dif¨ªcil indagar les carreres d'artistes anteriors al segle XIX, perqu¨¨ han deixat poques empremtes en la documentaci¨®¡±, remarca Olveira. ¡°En l'art modern el masclisme no ha estat tan aclaparador i l'acc¨¦s a la documentaci¨® ¨¦s for?a m¨¦s senzill¡±.