La crisi dels quaranta

Aquests dies ¨Cajornats per la cruesa de la pand¨¨mia al mar?¨C s'estan multiplicant els actes commemoratius dels 40 anys de recuperaci¨® de l'autogovern catal¨¤ despr¨¦s de la dictadura franquista. La reivindicaci¨® de les institucions d'autogovern va ser al llarg de la dictadura una de les caracter¨ªstiques espec¨ªfiques i compartides per les forces antifranquistes. La democr¨¤cia, en el cas de Catalunya, tenia dues significacions clares: la derrota del franquisme i, alhora, la recuperaci¨® de l'autogovern. S'ent¨¦n d'aquesta manera que el suport a l'Estatut del 1979 fos tan ampli que aconsegu¨ªs fins i tot atreure les forces que tenien vinculaci¨® amb la dictadura, com la UCD i AP.

El Parlament i tamb¨¦ la presid¨¨ncia de la Generalitat ¨Cen part gr¨¤cies a la complexa i escenogr¨¤fica operaci¨® del retorn de Tarradellas¨C gaudien en el moment de la seva recuperaci¨® d'un prestigi inq¨¹estionable. Representaven alhora l'¨²nic vincle amb l'experi¨¨ncia republicana, la concreci¨® d'una llarga lluita antifranquista que havia suposat un sacrifici enorme per a les persones valentes que l'havien protagonitzada, per¨° tamb¨¦ les oportunitats de millora de la vida de la ciutadania que obria la possibilitat de tenir institucions pr¨°pies.

I durant molts anys ¨Cm¨¦s enll¨¤ de la ret¨°rica f¨¤cil a l'entorn de l'anomenat ¡°oasi catal¨¤¡±, una expressi¨® que tendeix a ocultar els conflictes dur¨ªssims que tamb¨¦ i naturalment es van produir¨C, el complex institucional de l'autogovern ¨Ci especialment la relaci¨® entre el Parlament i el Govern¨C va funcionar. En els seus primers anys de vida va ser caracteritzat pel consens dels partits antifranquistes, amb un primer executiu nacionalista ¨Cen minoria¨C din¨¤mic per¨° capa? de compartir bona part dels grans projectes legislatius que havien de fonamentar l'autogovern. El cas m¨¦s evident va ser el de la Llei de Normalitzaci¨® Ling¨¹¨ªstica a Catalunya: no nom¨¦s perqu¨¨ no va haver-hi diputats que hi votessin en contra, sin¨® perqu¨¨ el Govern va aparcar una part decisiva de les seves posicions (la doble xarxa escolar) per assumir les propostes de l'oposici¨® d'esquerres (la xarxa ¨²nica), en comprovar que aquestes concitarien un consens molt m¨¦s ampli.

En la llarga etapa de l'hegemonia pujolista ¨Cdes del 1984 i fins al 1995¨C, la vida de les institucions catalanes va estar marcada molt m¨¦s per la for?a de la majoria absoluta dels governs nacionalistes. Aix¨° va comportar desavinences radicals (com en el cas de les lleis d'organitzaci¨® territorial, aprovades amb els ¨²nics vots de CiU), per¨° tamb¨¦ acords m¨¦s amplis en temes decisius com l'escola i la sanitat. En la majoria dels casos, certament els models aprovats responien fonamentalment a les propostes del Govern, per¨° el conjunt del Parlament va voler i va saber participar en la seva definici¨®.

Amb la laminaci¨® progressiva de la majoria nacionalista del Govern, i, a partir del 1999, amb el tema de la successi¨® de Pujol sobre la taula, comen?aria a mutar l'esquema: el PP entrava de facto en la majoria de govern, i l'oposici¨® d'esquerres estrenyia lla?os per plantejar una alternativa. No obstant aix¨°, tamb¨¦ en aquesta etapa es ressenyen acords legislatius amplis, sense anar m¨¦s lluny (encara que al final se'n despengessin el PP i ERC) per a la renovaci¨® de la normativa ling¨¹¨ªstica el 1998.

Amb els anys els governs catalanistes i d'esquerres va canviar l'agenda, es van prioritzar les pol¨ªtiques socials ¨Ci aqu¨ª va haver-hi xocs significatius amb l'oposici¨®¨C i el Govern va intentar renovar l'autogovern a trav¨¦s d'un nou estatut. No obstant aix¨°, l'oposici¨® nacionalista ¨Cel PP se'n va apartar r¨¤pidament¨C va ser un actor decisiu d'aquesta reforma estatut¨¤ria.

I fins i tot del 2010 al 2012 el complex institucional catal¨¤ va continuar funcionant. Enmig d'una crisi econ¨°mica sense precedents i amb el primer govern d'Artur Mas aplicant retallades draconianes, va ser certament q¨¹estionat profundament per la ciutadania (nom¨¦s cal recordar les imatges dels diputats entrant en helic¨°pter a l'hemicicle), per¨° el que estava passant no era gaire diferent del que passava a altres llocs de l'Estat, d'Europa i del m¨®n.

Va comen?ar a gripar-se seriosament a partir del 2012. La situaci¨® es va agreujar el 2015 i va tocar fons a partir del 2017. Hi ha una correlaci¨® for?a consolidada entre l'augment de les pr¨¤ctiques simb¨°liques lligades al proc¨¦s (tant del Govern com de la majoria independentista que li dona suport), la polaritzaci¨® parlament¨¤ria ¨Cque dificulta els acords¨C, i la depressi¨® de l'activitat legislativa i executiva. El Govern i la seva majoria parlament¨¤ria es perden en els seus plets interns, mentre que les divisions en l'eix nacional dificulten debats i possibles consensos. Aix¨° impacta de ple sobre la percepci¨® de la utilitat de les institucions i les periclita perqu¨¨ posa en dubte la seva legitimaci¨®. Aquest 2020, les institucions catalanes viuen una terrible crisi dels 40. Queda per veure si unes eleccions en el breu per¨ªode seran l'ant¨ªdot per superar-la.