El separatisme segons Macron

Divendres, 4 de setembre es complia el 150 aniversari del dia que ¡°un jove diputat de 32 anys¡±, Le¨®n Gambetta, va proclamar la Rep¨²blica francesa des del balc¨® de l¡¯ajuntament de Par¨ªs. Amb aquest motiu el president Macron va convocar al Panthe¨®n, lloc on hi ha enterrades algunes de les grans personalitats de Fran?a, la cerim¨°nia de naturalitzaci¨® de cinc nous ciutadans d¡¯entre 35 i 48 anys. Tot estava mil¡¤limetrat: El Matthew, la Noura, la Patricia, la Catherine i la Rana, fills d¡¯immigrants com Gambetta, s¨®n procedents del Regne Unit, Alg¨¨ria, el Per¨², el Camerun i el L¨ªban. Una selecci¨® que parla per si sola. I sobre aquest esdeveniment el president va construir un solemne discurs per proclamar la seva visi¨® de la p¨¤tria republicana.

Les primeres notes assenyalaven la m¨²sica del discurs: la Fran?a de la diversitat, en uns temps en qu¨¨ la q¨¹esti¨® de la immigraci¨® batega de manera permanent en el conjunt d¡¯Europa, sense que els governants estiguin a l¡¯altura dels valors que Macron proclama i no sempre at¨¦n. De manera que el tra? central de les paraules del president es trobava en l¡¯aportaci¨® a la Rep¨²blica dels francesos nascuts fora del pa¨ªs. Cada pas estava carregat de missatge. I la llista de personalitats franceses que no ho van ser per her¨¨ncia, va precisar el president, sin¨® pels combats que van liderar, no tenia p¨¨rdua: Marie Curie, que va n¨¦ixer i cr¨¦ixer a Pol¨°nia; Josephine Baker, que va venir de les Am¨¨riques; F¨¦lix Ebou¨¦, descendent d¡¯esclaus del Tchad; Gisele Halimi, nascuda Zeiza Ta?eb, a Tun¨ªsia, que ¡°va lluitar per l¡¯emancipaci¨® dels pobles i per la causa de la dones¡±. De la mateixa manera que van ser P¨¦guy, Jaur¨¨s, Blum i Mend¨¨s France els seleccionats pel president com a referents de la Rep¨²blica social. Tot aix¨°, per descomptat, amanit amb aquesta inevitable i insuportable pulsi¨® supremacista (que probablement no sigui m¨¦s l¡¯expressi¨® dels dubtes sobre la consist¨¨ncia del mite) que tenyeix totes les proclames nacionalistes, i que li permet citar impunement l¡¯abb¨¦ Gregoire: ¡°El franc¨¨s ¨¦s l¡¯idioma de la llibertat¡±.

I va ser precisament a partir d¡¯una reflexi¨® sobre la llibertat com a ensenya i singularitat de la Rep¨²blica francesa, ¡°un r¨¨gim ¨²nic al m¨®n que garanteix la llibertat de creure i de no creure¡±, que el president Macron va deixar anar una inesperada aposta que caldr¨¤ seguir amb atenci¨®, perqu¨¨ pot tenir conseq¨¹¨¨ncies no nom¨¦s a Fran?a. La llibertat, deia el president, ¡°no ¨¦s separable d¡¯una llibertat d¡¯expressi¨® que arriba fins al dret a la blasf¨¨mia¡±. Podria semblar, simplement, una al¡¤lusi¨® al judici per l¡¯atemptat a la redacci¨® de Charlie Hebdo que t¨¦ lloc aquests dies. I, efectivament, ho era: ¡°ser franc¨¨s ¨¦s defensar el dret a fer riure, la llibertat de burlar-se, de mofar-se, de caricaturitzar que Voltaire afirmava que era la font de totes les altres¡±.

Per¨° el president no es va quedar aqu¨ª i va deixar un missatge inquietant, sens dubte carregat d¡¯intenci¨®, que va portar cua perqu¨¨, si l¡¯ha dit, ¨¦s perqu¨¨ hi pensa rec¨®rrer, encara que costi saber com. De la llibertat, Macron va passar a la igualtat, i dels drets als deures, ¡°les regles de la Rep¨²blica s¨®n sempre superiors a les regles particulars¡±. I va venir la sent¨¨ncia sorpresa: ¡°Per aquesta ra¨® a Fran?a mai no hi haur¨¤ lloc per a aquells que, sovint en nom de D¨¦u, de vegades amb l¡¯ajuda de pot¨¨ncies estrangeres, intenten imposar la llei d¡¯un grup. La Rep¨²blica, ja que ¨¦s indivisible, no admet cap aventura separatista¡±. Una sent¨¨ncia que va rematar amb un anunci: ¡°Aquesta tardor es presentar¨¤ un projecte de llei contra els separatistes¡±.

La sospita se situava sobre les religions ¨Cl¡¯islam, per descomptat¨C, per¨° no nom¨¦s sobre aquestes. Per¨° qu¨¨ pret¨¦n el president en assenyalar unes institucions i unes maneres de comportament social que acostumen a rebre el nom de comunitarisme, definint-les ara com a separatistes. La paraula separatisme comporta dimensi¨® territorial: separar-se de la Rep¨²blica. Pret¨¦n el president definir com a separatisme l¡¯allunyament moral i mental de determinats grups socials que trenquen la cohesi¨® social republicana? Est¨¤ parlant de territoris urbans que s¡¯autosegreguen socialment de l¡¯entorn? Qu¨¨ significa l¡¯al¡¤lusi¨® a pot¨¨ncies estrangeres? El president pensa nom¨¦s en Fran?a o tamb¨¦ al¡¤ludeix a les forces centrifugadores que amenacen la Uni¨® Europea? Amb Macron el separatisme entra en el llenguatge pol¨ªtic de la naci¨® menys q¨¹estionada d¡¯Europa. Un cas ben estrany.