Neu que crema en ple agost
La sala Beckett de Barcelona obre temporada amb ¡®Todas las flores¡¯, el nou espectacle de B¨¤rbara Mestanza i The Mamzelles, una obra fosca, ferotge i amb molta for?a
Ha comen?at la temporada teatral a Barcelona amb Todas las flores, de B¨¤rbara Mestanza, a la sala Beckett. De Mestanza es coneixen, entre d'altres, peces com La mujer m¨¢s fea del mundo (2018) i Pocahontas o la verdadera historia de una traviesa (2019), que tamb¨¦ es van veure al Pav¨®n de Madrid, i Richard III and they¡¯ve never heard of love, al Grec 2019. La seva nova companyia, The Mamzelles, resident a la Beckett durant la temporada 2019-2020, no va poder estrenar el seu nou espectacle, que van signar Laia Alberch, Judit Colomer, B¨¤rbara Mestanza i Carla Tovias, previst per al maig, en el cicle Memento Mori. Recordem-nos de morir i ara es troba on calia.
El t¨ªtol, Todas las flores, podria tenir un perfum rom¨¤ntic o ir¨°nicament gaireb¨¦ punki. A mi m'ha acabat recordant un relat de g¨°tic meridional perqu¨¨ m'ha traslladat, estrany viatge, a l'atmosfera dura i gineceica de Don Siegel a El seductor, per¨° sense seductor. ?s una pe?a fosca, ferotge, potser una mica confusa i dilatada (tal vegada convindria retallar una mica), encara que la seva for?a ¨¦s innegable. El repartiment el comparteixen ara Mar¨ªa Hern¨¢ndez, Georgina Latre, J¨²lia Molins, Sandra Pujol i, en alternan?a, Laia Alberch i B¨¤rbara Mestanza (dijous a la nit la va representar Laia Alberch). Els seus personatges no tenen nom en escena, per¨° al text se les coneix per apel¡¤latius com La Samur¨¢i, La Madre, La Ni?a, La Puta i La Bruja. Al principi costa identificar-les. El seu llenguatge ¨¦s dif¨ªcil, a estones naturalista, auster; de vegades sembla que sona com una poesia inesperada, com si parlessin posse?des; de vegades tamb¨¦ rarament humor¨ªstic. Altres vegades s'enreden amb elles mateixes o en di¨¤legs febrils.
Per¨° a poc a poc ens apropen a les seves vides, a les seves morts de cada nit. ¡°Tot comen?a amb plor, sempre, i sang, molta sang a les mans¡±, diu una. Viuen en una barreja de gineceu i falansteri, algunes l'anomenen ¡°el convent¡±, potser ir¨°nicament; d'altres ho diuen com qui ha abra?at una fe. Un m¨®n sense homes. B¨¦, no del tot: ¡°Aqu¨ª nom¨¦s hi entra el carter. Als altres els deixem fora¡±. Una certesa: ¡°Nosaltres hem constru?t aquestes quatre parets amb les nostres mans, pedra a pedra¡±. Vaig pensar: ¡°I el sostre?¡±. La Samur¨¢i podria haver dit aix¨°. O La Puta.
No s¨®n hero?nes meravelloses. Hi arriben embarassades, per tenir o perdre la criatura. Un enigma fosc: Qui ha creat la resid¨¨ncia? Qui paga les despeses? Una diu: ¡°Us acollim, us cuidem. Doneu a llum i despr¨¦s marxeu. I tot de franc¡±. Una altra: ¡°Tenim certes persones interessades que aix¨° existeixi, per¨° nosaltres posem les normes. No espereu trobar-hi ni r¨¤dio, ni llum el¨¨ctrica, ni aigua calenta¡±. Postguerra? Sempre hi ha una guerra. Pot passar en un temps lluny¨¤ o dem¨¤ mateix. La sensaci¨®, en escoltar-les, ¨¦s que els temps se superposen. Aqu¨ª em vaig fer una mica d'embolic. Per¨° les actrius defensen amb intensitat la hist¨°ria. I evoquen o encarnen imatges poderoses: La Ni?a, regalimant sang, porta la seva filla en bra?os. Cauen ocells morts. I alguna cosa passa amb els nadons. Amb tothom passa alguna cosa. Ecos de la negritud on¨ªrica de La mort i la primavera, de la Rodoreda. Alg¨² ha d'anar al poble: no porten menjar. Per¨° el cam¨ª al poble no ¨¦s f¨¤cil. I alguna cosa els espera. Una d'elles al?a una barreja d'anhel i conjur. S'assembla a aix¨°: ¡°Hi haur¨¤ un dia en qu¨¨ arribar¨¤s a un convent, i aquest convent no estar¨¤ fet de pedra ni de fang. Hi arribar¨¤s per donar a llum, i el que donar¨¤s a llum no ser¨¤ ni una nena ni un nen. Ser¨¤ el futur, i aquest futur el decidir¨¤s tu¡±.
A la sortida, al bar del teatre, alegria per les funcions que ja s'anuncien: Pedro P¨¢ramo, de Juan Rulfo, amb versi¨® i direcci¨® de Gas, amb Vicky Pe?a i Pablo Derqui, al Matadero de Madrid; 53 diumenges, la nova com¨¨dia de Cesc Gay, amb Pere Arquillu¨¦, Marta Marco, ?gata Roca i Llu¨ªs Villanueva; la tornada de Golfus de Roma, el cl¨¤ssic de Sondheim, dirigida per Daniel Angl¨¨s, amb un repartiment de 20 int¨¨rprets. I dos muntatges en mans d'Iv¨¢n Morales: La cabra o qui ¨¦s Sylvia?, la garrotada d'Edward Albee, amb Emma Vilarasau i Jordi Bosch, obrint el cartell, i Asesinato en el Orient Express, d'Agatha Christie, amb Eduard Farelo com a Poirot. I una com¨¨dia agredol?a de Jordi Casanovas: Alguns dies d¡¯ahir, encara flamant el Max per Jaur¨ªa.
De cam¨ª a casa, trist missatge d'Elena Hevia: ¡°Ha mort Diana Rigg¡±. I Mario Gas reverencia la reina: ¡°Se'ns n'ha anat la nostra adorada Emma Peel. Diana Rigg ja habita en el record. Bella, atractiva, intel¡¤ligent, rebel, bon¨ªssima actriu. Que en pau descansi¡±.
Todas las flores. B¨¤rbara Mestanza, Laia Alberch, Judit Colomer i Carla Tovias. Sala Beckett. Barcelona. Fins al 4 d'octubre.
Tu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo
?Quieres a?adir otro usuario a tu suscripci¨®n?
Si contin¨²as leyendo en este dispositivo, no se podr¨¢ leer en el otro.
FlechaTu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PA?S desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripci¨®n a la modalidad Premium, as¨ª podr¨¢s a?adir otro usuario. Cada uno acceder¨¢ con su propia cuenta de email, lo que os permitir¨¢ personalizar vuestra experiencia en EL PA?S.
En el caso de no saber qui¨¦n est¨¢ usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contrase?a aqu¨ª.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrar¨¢ en tu dispositivo y en el de la otra persona que est¨¢ usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aqu¨ª los t¨¦rminos y condiciones de la suscripci¨®n digital.