¡®Escenario 0¡¯: HBO trenca la quarta paret

Oblideu-vos d'Estudio 1. La s¨¨rie d'HBO que adapta per a la televisi¨® sis ¨¨xits teatrals recents no t¨¦ res a veure amb aquella de TVE que tant enyoren els amants de les arts esc¨¨niques. Per sort. Perqu¨¨ ni el teatre ni la televisi¨® actuals s¨®n com els de llavors. Tampoc ¨¦s teatre gravat ni una s¨¨rie basada en textos dram¨¤tics. Aix¨° ¨¦s Escenario 0 i ¨¦s una fusi¨® intel¡¤ligent i impecable de totes dues disciplines tal com es practiquen als escenaris i els platons d'avui.

Mamm¨®n ¨¦s l'episodi en el qual m¨¦s s'assaboreix aquesta fusi¨®. El resumeixo perqu¨¨ se'n facin una idea. L'acci¨® comen?a amb els actors Irene Escolar i Ricardo G¨®mez disculpant-se perqu¨¨ no s'ha pogut rodar l'obra que havien preparat els dramaturgs Nao Albet i Marcel Borr¨¤s sobre l'origen de la llegenda de Mamm¨®, conegut com el dimoni de l'avar¨ªcia. A canvi, relataran l'esbojarrat viatge de tots dos creadors a Las Vegas per aconseguir diners per a la producci¨®, amb els mateixos Albet i Borr¨¤s representant-se a si mateixos a l'escenari, en un recorregut boig per la ciutat dels casinos que culminar¨¤ amb la desaparici¨® dels protagonistes (aix¨° no ¨¦s un esp¨°iler, l'espectador ho sap des del principi).

Adaptat per a televisi¨® pels mateixos Albet i Borr¨¤s, l'episodi parteix de l'avantatge que l'espectacle original ja contenia una bona barreja de llenguatges: v¨ªdeo en directe, projeccions gravades, escenes que se succeeixen sobre l'escenari i en pantalla alhora, passat i present capgirats, actors que s'interpreten a si mateixos jugant amb la ficci¨® i la realitat, adre?ant-se al p¨²blic directament, trencant no ja nom¨¦s la quarta paret sin¨® totes les que envolten l'escenari, deixant al descobert els trucs i enginys de l'artifici teatral. Una proesa argumental i esc¨¨nica que fa cinc anys que es representa a diverses ciutats (les ¨²ltimes funcions es van veure al gener a Madrid) i que se sofistica encara m¨¦s en la seva translaci¨® al plat¨®, ja que fins i tot els t¨¨cnics i operadors de c¨¤mera queden integrats en l'acci¨®. La ruptura de la cinquena paret: la pantalla.

El joc metateatral est¨¤ tamb¨¦ molt present a Los mariachis, obra del dramaturg Pablo Rem¨®n, dirigida per a televisi¨® per Lino Escalera, que mostra sense pudor els voltants dels diferents espais en els quals transcorre l'obra, deixant clar que s¨®n decorats, constru?ts en una nau enmig d'un paisatge castell¨¤ real en el qual tamb¨¦ es desenvolupen algunes escenes. Una combinaci¨® d'escenaris reals i artificials que trasllada s¨¤viament a la pantalla la po¨¨tica que tanca el text original.

Carlos Marqu¨¦s Marcet i Pablo Messiez aconsegueixen traslladar a la pantalla l'ambient on¨ªric que requereix Todo el tiempo del mundo, obra del segon, combinant escenes en color amb blanc i negre. I si ?lex Rigola va tancar als personatges de l'Oncle V¨¤nia en una caixa amb nom¨¦s 60 espectadors quan va portar a escena aquesta obra de Tx¨¦khov, Carla Sim¨®n els allibera al parc natural per omplir els seus di¨¤legs d'un paisatge tan extens com els seus conflictes.

Tamb¨¦ hi ha episodis per a amants de les emocions fortes i les grans interpretacions. Carmen Machi brilla a Juicio a una zorra tant com ho va fer quan el va representar al teatre, dirigida llavors per Miguel del Arco i ara per Clara Roquet. I B¨¢rbara Lennie i Irene Escolar (que, per cert, s¨®n les impulsores i productores de la s¨¨rie) ofereixen un recital tan intens sota les ordres de Diego Postigo com el que van fer sobre l'escenari amb la direcci¨® del franc¨¨s Pascal Rambert. La proximitat de la c¨¤mera no entela les seves actuacions, m¨¦s aviat les engrandeix.

Grans actors, una bona selecci¨® d'obres per a tots els gustos i un bon maridatge de disciplines. Bona aposta. Teatre contemporani, televisi¨® contempor¨¤nia.