La complexa pugna entre moral i ficci¨® dona a Pau Luque el premi Anagrama d¡¯assaig

S¨®n temps, en principi, de realitat pura i dura, suposades certeses absolutes cimentades en dades i imatges. Per aix¨°, no hi hauria d'haver espai ni per a la incertesa ni per a la imperfecci¨®, i encara menys per plantejar-se si l'art, i m¨¦s si s'amaga darrere de formes suposadament incorrectes, pot ser moralment condemnable. O potser no. Doncs aquest ¨¦s el debat que obre l'assagista barcelon¨ª Pau Luque a Las cosas como son y otras fantas¨ªas, amb la qual el professor de Filosofia del Dret ha obtingut aquest dimarts a Barcelona els 8.000 euros amb qu¨¨ est¨¤ dotat el 48¨¨ premi Anagrama d'assaig.

"Moral, imaginaci¨® i art narratiu" ¨¦s el subt¨ªtol de l'obra que s'ha imposat entre els 116 originals rebuts de 16 pa?sos i que arribar¨¤ a les llibreries el 23 de setembre. En la seva proposta, Luque (Barcelona, 1982) defensa que l'univers moral nom¨¦s es pot eixamplar acceptant, precisament, els embats del que ¨¦s dubt¨®s, assumint la imaginaci¨® m¨¦s punyent. Per aix¨°, el professor de la Universitat Nacional Aut¨°noma de M¨¨xic (pa¨ªs on viu des del 2014) recorre a un notable cat¨¤leg d'obres moralment inc¨°modes, com, entre d'altres, la m¨²sica de l'australi¨¤ Nick Cave o, en l'¨¤mbit literari, novel¡¤les com la torbadora Lolita, de Vladimir Nabokov, o la m¨¦s filos¨°fica El mar, el mar, d'Iris Murdoch, amb les obsessions del protagonista, un dramaturg retirat.

Segons Luque, col¡¤laborador d'aquest diari, l'¨²nica manera d'eixamplar l'entesa de la vida, amb la seva maldat i la seva bondat, es troba en el dubte que acostuma a generar la creaci¨® art¨ªstica. I, a m¨¦s de Shakespeare i Cervantes, tamb¨¦ porta la reflexi¨® al m¨®n del cinema, amb refer¨¨ncies a la producci¨® de Federico Fellini i fixant-se en escenes clau de dos films controvertits, com Irreversible, de l'argent¨ª Gaspar No¨¦ (la venjan?a de dos joves per la violaci¨® d'una amiga) i La pianista, de Michael Haneke (basada en la novel¡¤la d'Elfriede Jelinek, amb l'impactant masoquisme de la protagonista).

El lloc que escriptors i artistes haurien de tenir als mitjans de comunicaci¨®, la imaginaci¨® contra els clix¨¦s mis¨°gins o les intencions no sempre nobles que hi ha al darrere de l'empatia s¨®n altres fils de Las cosas como son y otras fantas¨ªas que estira amb valentia Luque, que fa dos anys va tenir una notable repercussi¨® amb el seu assaig La secesi¨®n en los dominios del lobo (Cataracta), sobre els successos de l'octubre del 2017 a Catalunya, episodi que va batejar com a ¡°cop postmodern¡± a partir d'¡°una estrat¨¨gia de comunicaci¨® basada en la hipertr¨°fia del llenguatge pol¨ªtic¡±.