La vida interior de la m¨²sica

David Bagu¨¦ era un nen introvertit de nom¨¦s 12 anys quan el seu pare va portar un viol¨ª a casa. Inspirat per l'esperit iconoclasta de Les Luthiers i les sevs boges andr¨°mines musicals, el noi es va decidir a esbudellar l'instrument per desxifrar-ne els misteris i aix¨ª poder, despr¨¦s, refer-los. Va ser el primer miracle de fusta i corda en la llarga carrera de Bagu¨¦, que es convertiria en un constructor de fama internacional. M¨¦s de quatre d¨¨cades despr¨¦s, aquell impuls es fa per fi realitat (virtual) m¨¦s enll¨¤ de la curiositat infantil gr¨¤cies a l'experi¨¨ncia de cinema immersiu Symphony, un ¡°viatge al cor de la m¨²sica¡± de la m¨¤ del director d'orquestra vene?ol¨¤ Gustavo Dudamel.

L'espectador que es calci les ulleres de realitat virtual i els auriculars per sentir aquest innovador projecte did¨¤ctic i musical en el qual Igor Cortadellas, guionista i director, i la Fundaci¨® ¡°la Caixa¡± han treballat durant els ¨²ltims quatre anys, es veur¨¤ transportat a l'interior del pintoresc taller del lutier al carrer Virtut, al barri de Gr¨¤cia de Barcelona, mentre aquell treballa en un dels seus famosos violins. Abans, la pel¡¤l¨ªcula col¡¤loca el p¨²blic al centre mateix d'una orquestra condu?da amb nervi per Dudamel. Vistos des de fora, els visitants s'agiten a les butaques girat¨°ries com cadells desorientats al ritme de la Cinquena de Beethoven. A dins, un es descobreix envoltat de les diferents fam¨ªlies d'instruments que toquen m¨²sics que et miren als ulls: violins, obo¨¨s, tubes i timbals envolten l'espectador, que ha estat rebut pel director art¨ªstic de la Filharm¨°nica de Los Angeles amb l'enunciaci¨® d'un misteri encara per resoldre: com pot sorgir tanta bellesa metaf¨ªsica de la combinaci¨® de metall, corda i fusta?

Una gira de 10 anys

La innovadora experi¨¨ncia es podr¨¤ viure des de dilluns al CosmoCaixa, museu de la ci¨¨ncia que la fundaci¨® t¨¦ a la part alta de Barcelona. Al pati s'han instal¡¤lat dos enormes tr¨¤ilers o ¡°unitats¡±, com prefereix anomenar-los Antonio de Diego, responsable t¨¨cnic del muntatge. Constru?ts expressament per a l'ocasi¨®, s¨®n en si mateixos un altre prodigi de la t¨¨cnica. D'uns 100 metres quadrats cadascun, han passat l'estiu en una nau al poble de Calaf, abans de ser plegats sobre si mateixos i traslladats a la ciutat per tornar-se a desplegar. Es connecten entre si per una d'aquestes estructures amb forma d'acordi¨® que recorden la uni¨® de dos vagons de metro i que en aquest cas ofereixen la versatilitat de poder-se col¡¤locar longitudinalment o formant diversos angles entre si. Estan dissenyats per viatjar per un centenar de ciutats d'Espanya i Portugal en els propers 10 anys; les primeres parades, despr¨¦s de Barcelona (fins al 8 d'octubre), seran Santander, Valladolid i Madrid, que rebr¨¤ la visita d'aquest tecnol¨°gic carruatge per Nadal.

La primera de les unitats cont¨¦ una pantalla lleugerament corbada, de 10 x 3 metres, sobre la qual es projecta una meditativa pe?a de cinema panor¨¤mic sense paraules d'uns 12 minuts, que serveix per introduir l'espectador en l'univers de Symphony. ¡°Est¨¤ pensada¡±, explica Cortadellas, ¡°perqu¨¨ el visitant s'endinsi en un ritme diferent del que porta del carrer, que es desprengui dels sons de la vida quotidiana i es concentri en l'escolta atenta que perseguim¡±. El concepte recorda les idees de l'acordionista i te¨°rica sonora nord-americana Pauline Oliveros, que va il¡¤luminar la t¨¨cnica del deep listening, sorgida als anys vuitanta despr¨¦s d'una actuaci¨® a l'interior d'una enorme cisterna d'¨²s militar que permetia una reverberaci¨® de 45 segons: ¡°Escolta tota l'estona i sigues conscient quan no ho estiguis fent¡±, aconsellava Oliveros, que, per desgr¨¤cia, mai va tenir a l'abast els mitjans tecnol¨°gics que ha tingut ara Cortadellas per a?llar l'atenci¨® de l'o?ent.

La pe?a panor¨¤mica s'obre amb la imatge del batre de les onades a la Costa Brava i la hist¨°ria de Ruth Mateu, violoncel¡¤lista d'Igualada (Anoia), de 21 anys. Els sons de la natura van acompassant-se amb les imatges fins a culminar en la Pi¨¨ce en forme d'Habanera, per a la qual Maurice Ravel es va inspirar en el sensual ritme quan va viatjar des de Cuba per fer-se fort en la m¨²sica popular de la conca mediterr¨¤nia oriental espanyola. Aquesta combinaci¨® de vida en moviment i genius loci musical es repeteix en les hist¨°ries de Daniel Egwurube i Manuela D¨ªaz, dos altres m¨²sics seleccionats per la Fundaci¨® Gustavo Dudamel per al projecte. Egwurube, flautista novaiorqu¨¨s, agafa el metro a Brooklyn, amb els auriculars posats i bressolat per les cad¨¨ncies seques de la ciutat. Viatja cap a Manhattan, on interpreta a l'Smalls, un popular club de jazz del Village, Take Five, l'enganx¨®s standard popularitzat per The Dave Brubeck Quartet. Despr¨¦s, a D¨ªaz, int¨¨rpret de tuba de Salento, a l'eix cafeter colombi¨¤, el r¨ªtmic so dels matxets la porta irremeiablement a la interpretaci¨® de la merenga amb tocs de fandango El p¨¢jaro amarillo, de Rafael Campo Miranda. Els tres joves m¨²sics van ser seleccionats per sortir a la pel¡¤l¨ªcula com a part d'un premi encara m¨¦s gran: tocar amb la Mahler Chamber Orchestra (MCO) l'estiu passat al Festival de Perelada a les ordres de Dudamel, en un recital que va incloure la Primera de Mahler i una versi¨® de la m¨²sica incidental per El somni d'una nit d'estiu, de Mendelssohn, amb la narraci¨® de l'actriu espanyola Mar¨ªa Valverde, casada amb el director vene?ol¨¤.

Acabada la primera projecci¨®, els espectadors passen a la segona unitat, separada per uns metres que s¨®n tamb¨¦ l'el¡¤lipsi cinematogr¨¤fica que amaga el viatge dels protagonistes, units per Beethoven des dels seus llocs d'origen a Barcelona. Una vegada asseguts en una de les 36 ultratecnol¨°giques butaques girat¨°ries, constru?des ad hoc, toca posar-se les ulleres i els auriculars per descobrir-se davant Dudamel, que, amb el Gran Teatre del Liceu al darrere, dirigeix un centenar de membres de l'MCO.

En l'elecci¨® de la formaci¨®, de nou, la clau ¨¦s el viatge. L'MCO es distingeix de la resta de les orquestres d'elit pel seu car¨¤cter n¨°mada. Fundada el 1997 per Claudio Abbado, no t¨¦ seu fixa; els seus membres viuen a 20 pa?sos i nom¨¦s s'ajunten per tocar a les ordres d'un o altre director. ¡°Aix¨° fa que aquesta orquestra sigui ¨²nica¡±, explica N¨²ria Oller, que ha treballat en el projecte com a directora del Departament de M¨²sica de la Fundaci¨® ¡°la Caixa¡±. ¡°Quan es reuneixen estan contents de veure's i de tocar plegats, una cosa que no sempre passa al m¨®n de les grans orquestres. Per aix¨°, l'ambient sempre ¨¦s de festa¡±.

La festa de la gravaci¨®

L'agost del 2019 al Liceu va ser una d'aquestes festes. Reclamats per Dudamel, que els ha dirigit en diverses gires al llarg dels anys, es van ajuntar durant una fren¨¨tica jornada en qu¨¨, amb la participaci¨® d'un equip d'unes 250 persones coreografiades per Cortadellas, es van gravar les parts musicals de Symphony. Primer, el so, amb l'orquestra a la sala d'assaig del teatre i els m¨²sics en texans i samarreta, envoltats de desenes de micros d'¨²ltima generaci¨® per recollir tots els matisos. Despr¨¦s va ser el torn de la imatge: Cortadellas, que pr¨¨viament havia dissenyat els seus propis moviments amb minuciositat, els va gravar sobre l'escenari, amb els m¨²sics ja vestits reproduint sense faristols i de mem¨°ria els tres fragments enregistrats: el primer moviment de la Cinquena i l'alegretto de la Setena de Beethoven, l'arrencada de la Primera simfonia de Mahler i el contagi¨®s Mambo que va compondre Leonard Bernstein per a West Side Story i que Dudamel va convertir en una de les seves marques de distinci¨® en incloure'l al final dels seus recitals amb l'Orquestra Simf¨°nica Sim¨®n Bol¨ªvar de Vene?uela. Va ser fa uns 15 anys, quan el m¨®n va descobrir el jove prodigi sorgit del Sistema, somni pedag¨°gic del seu mentor, el mestre Jos¨¦ Antonio Abreu, mort el 2018.

El de Mateu, la violoncel¡¤lista que deixem a Tossa de Mar amb l'havanera de Ravel, ¨¦s un rostre en la multitud de l'orquestra. ¡°Va ser una doble experi¨¨ncia meravellosa: poder tocar amb Dudamel i amb l'MCO, un luxe a l'abast de molt pocs¡±, explica la int¨¨rpret acabada de llicenciar, membre de la Jove Orquestra Nacional de Catalunya.

La postproducci¨® del que es va gravar al Liceu va comportar molta feina dels t¨¨cnics en animaci¨® generada per ordinador, que van crear les imatges que porten l'espectador a l'interior d'un viol¨ª i d'una trompeta i despr¨¦s per un viatge amb un punt lis¨¨rgic pels colors de la m¨²sica.

I quan estava gaireb¨¦ tot a punt, va irrompre en escena un element dissonant: el coronavirus. Symphony s'hauria d'haver estrenat a l'abril. Els primers senyals que aix¨° no seria aix¨ª van arribar al gener, quan la distribuci¨® dels equips tecnol¨°gics, incloent-hi les ulleres d'¨²ltima generaci¨®, la sortida de la qual al mercat va suposar una cosa semblant a veure la llum al final del t¨²nel del projecte, va quedar interrompuda des del seu origen a¡­ la Xina. ¡°Aqu¨ª vam comen?ar a pensar que aquesta malaltia sobre la qual hav¨ªem sentit parlar a les not¨ªcies anava de deb¨°. Com a la resta del m¨®n, ens va agafar per sorpresa. Recordo la frustraci¨® quan ens van dir que no ens podien servir¡­ vam estar buscant estoc d'ulleres per desenes de botigues d'Europa¡±, aclareix Ignasi Mir¨®, director de l'?rea de Cultura i Divulgaci¨® Cient¨ªfica de la Fundaci¨® ¡°la Caixa¡±.

Els equips, finalment, van arribar en ple confinament, quan ning¨² podia anar a les oficines a treballar-hi. A m¨¦s del retard, la pand¨¨mia ha obligat a ajustar les ambicions de la posada en escena. De les butaques rotat¨°ries, ¡°fetes ex profeso per l'empresa Figueras, que t¨¦ entre els seus clients l'?pera de Par¨ªs¡±, continua Mir¨®, nom¨¦s se'n faran servir, de moment, 19 per projecci¨®, una xifra que s'anir¨¤ ajustant en funci¨® de com evolucionin les coses. Un altre motiu d'orgull per a Mir¨® ¨¦s haver "trencat les regles no escrites de la durada dels productes de realitat virtual. Aconsellen que la cosa no passi dels vuit minuts¡±. Symphony consta de dos v¨ªdeos d'id¨¨ntica longitud, d'una mica m¨¦s de 12 i mig. Quan un grup acaba el seu recorregut complet es desinfecten les sales i els estris. L'entrada ¨¦s gratu?ta, per la qual cosa s'aconsella reservar per endavant, tenint en compte, aix¨° s¨ª, que els matins estan reservats a les visites escolars.

Dilluns vinent, quan entrin els primers espectadors al CosmoCaixa, ser¨¤ la culminaci¨® d'un treball que va comen?ar fa quatre anys. ¡°Busc¨¤vem fer alguna cosa que ajunt¨¦s realitat virtual i itiner¨¤ncia amb la idea d'apropar la m¨²sica cl¨¤ssica a tots els p¨²blics¡±, recorda Elisa Dur¨¢n, directora general adjunta de la Fundaci¨® ¡°la Caixa¡±. I si hi ha una batuta compromesa amb aquesta democratitzaci¨® ¨¦s la de Dudamel, que es va implicar de seguida en el projecte amb la fundaci¨® que porta el seu nom. En aquells dies, la Filharm¨°nica de Los Angeles, amb la qual acaba de renovar el seu contracte fins al 2026, havia assajat a la ciutat californiana l'experi¨¨ncia Van Beethoven, que jugava amb el cognom del compositor i amb el terme van, que designa en angl¨¨s (i a molts pa?sos llatinoamericans) la furgoneta a l'interior de la qual s'oferia un viatge virtual per l'inesgotable llegat del geni de Bonn. ¡°Aix¨° va estar molt b¨¦, per¨° sent¨ªem que hav¨ªem d'anar m¨¦s enll¨¤, a l'¨¤nima mateixa de la m¨²sica¡±, va explicar Dudamel dijous passat al Teatro Real de Madrid, al final d'un assaig amb l'orquestra del coliseu, amb la qual interpretar¨¤ el dissabte 19 de setembre la Novena de Beethoven. ¡°Per a mi, com a m¨²sic, Symphony representa un viatge ¨²nic¡±.

La idea original i el gui¨® els va posar Cortadellas, que, despr¨¦s de la celebraci¨® d'un concurs internacional, va acabar dirigint la pel¡¤l¨ªcula. El cam¨ª perqu¨¨ prengu¨¦s forma va incloure al principi ¡°uns quants mesos de viatges pel m¨®n, veient experi¨¨ncies existents i provant ulleres¡±, diu Oller. Es tractava de copsar en quin moment estava la realitat virtual. Poc abans, Bj?rk, diva islandesa de pop d'autor, havia provat les insipideses d'un art en gestaci¨® amb Vulnicura (2015), un disc de desamor en el qual cadascuna de les can?ons portava un v¨ªdeo de realitat virtual. Aquests clips formarien despr¨¦s part d'una exposici¨® que, entre cr¨ªtiques negatives per la seva inexpertesa, va donar voltes pel m¨®n (i va recalar al CCCB de Barcelona). Entre la realitzaci¨® del primer i l'¨²ltim d'aquests v¨ªdeos van passar 18 mesos, encara que el salt digital s'intu?a que seria de d¨¨cades.

La incertesa de treballar amb una tecnologia en transformaci¨® permanent va regir els primers compassos de Symphony. Quan s'hauria de parar de provar per quedar-se amb el format adequat? La clau, despr¨¦s de tot, era la ren¨²ncia. Per aix¨° a Oller li agrada definir el resultat en negatiu: ¡°No ¨¦s una cosa interactiva, tampoc ¨¦s un joc, ni pret¨¦n tenir la tecnologia m¨¦s avan?ada, encara que molts ens han insistit que hi havia innovacions m¨¦s capdavanteres que les que hem acabat utilitzant. ?s, per contra, una experi¨¨ncia col¡¤lectiva i individual alhora, que, emocionalment reactiva, persegueix l'escolta atenta¡±. Dudamel va encara m¨¦s lluny: ¡°Estic segur que despertar¨¤ una gran inquietud en les noves generacions, i que far¨¤ que la m¨²sica cl¨¤ssica tingui un espai m¨¦s important en la comunitat¡±. El director creu que tamb¨¦ ajudar¨¤ a entendre per qu¨¨, per exemple, la t¨¨cnica perfeccionada fa tres segles per Antonio Stradivari, el lutier m¨¦s fam¨®s de la hist¨°ria, ¡°mai s'ha pogut arribar a imitar¡±.

A Bagu¨¦, que es defineix com a ¡°militant de l'antitecnologia¡± (i que pertany a la tribu numantina dels sensem¨°bil), encara el sorpr¨¨n que sigui precisament aquesta tecnologia que evita la que l'ajudar¨¤ per fi a difondre la seva passi¨®. ¡°El secret d'aix¨° no ¨¦s t¨¨cnic, sin¨® human¨ªstic¡±, adverteix el lutier, que el 2019 va saltar als titulars per haver constru?t els instruments d'un quartet de cordes al complet, el Cosmos Quartet, una cosa que no passava des del 1702, quan Felip V va encarregar a Stradivari els famosos Stradivarius del Rei, que es conserven al Palacio Real.

Dudamel va veure? dilluns la instal¡¤laci¨® al CosmoCaixa. L'acompanyava Dur¨¢n, directora general adjunta de la fundaci¨®, que, una setmana abans, en plena ressaca despr¨¦s de l'anunci de la fusi¨® del banc amb Bankia, havia situat la iniciativa en una altra tradici¨®: "Fa 30 anys que apostem per la itiner¨¤ncia¡±, va explicar en una sala de reunions d'un pis dels de dalt d'un dels dos imponents edificis negres que t¨¦ CaixaBank a la Diagonal. ¡°?s un vell comprom¨ªs; portar la cultura per tot Espanya i ara tamb¨¦ Portugal¡±. Van comen?ar el 1991, amb una altra fusi¨®, per cert, bastant fresca, la de Caixa de Pensions per a la Vellesa i d'Estalvis de Catalunya i Balears amb la Caixa d'Estalvis i Mont de Pietat de Barcelona. Les coses han canviat des de llavors, per¨° una cosa encara hi ¨¦s: el comprom¨ªs exigit a les ciutats que reben les itiner¨¤ncies de cedir llocs emblem¨¤tics del centre. ¡°Aix¨° no ¨¦s el Circ del Sol¡±, afegeix Dur¨¢n, que calcula que quan la vida de Symphony toqui a la seva fi, d'aqu¨ª a uns 10 anys, l'experi¨¨ncia l'hauran viscut uns ¡°dos milions de persones¡±. La Fundaci¨® destina 15 milions d'euros anuals (dels 100 que dedica a la cultura) a aquests programes itinerants (en viatgen nou simult¨¤niament). Symphony, reconeix la directiva, es troba entre els m¨¦s cars que s'han fet mai.

I no els preocupa que en aquest temps el v¨ªdeo quedi superat pels avan?os tecnol¨°gics? ¡°El m¨¦s important ¨¦s que es tracta d'un missatge atemporal, hi ha pel¡¤l¨ªcules dels anys cinquanta superades pel progr¨¦s i que, no obstant aix¨°, continuen emocionant igual¡±, resumeix Cortadellas alleugerit: ¡°Ara que Symphony ¨¦s una realitat ens hem adonat que si ho hem fet ¨¦s perqu¨¨ no sab¨ªem que era impossible¡±.