Al fons, l¡¯educaci¨®

Dilluns un mili¨® d¡¯escolars van comen?ar el curs a Catalunya amb la preocupaci¨® comprensible per la pand¨¨mia de covid-19. La nostra aprensi¨® ¨¦s el contagi. Per¨°, a la llarga, el risc m¨¦s greu per al nostre futur ¨¦s empitjorar el nostre acompliment educatiu, que avui ja ¨¦s m¨¦s aviat mitj¨¤.

Els nens i els adolescents s¨®n majorit¨¤riament vectors i no v¨ªctimes d¡¯una malaltia que no s¡¯acarnissa en ells (vegeu per als Estats Units Children and Covid-19: State Data Report, versi¨® del 3 de setembre, i aix¨ª a tot arreu). Llavors, les precaucions s¡¯han de centrar en les persones de risc, les molt grans i les que tenen una patologia m¨¨dica pr¨¨via, com la diabetis. Per¨° els nens han d¡¯anar a l¡¯escola, no els podem deixar tot el dia a casa, o al carrer, fora de les aules.

A la llarga, el risc m¨¦s greu per al nostre futur ¨¦s empitjorar el nostre acompliment educatiu, que avui ja ¨¦s m¨¦s aviat mitj¨¤

Fins i tot el secretari general de Nacions Unides, Ant¨®nio Guterres ¨Cun justament respectat estadista portugu¨¨s¨C, ha hagut d¡¯advertir p¨²blicament que no podem aturar el gran igualador de les nostres societats que ¨¦s l¡¯educaci¨® escolar. Fer-ho seria un desastre, ja que obriria una doble bretxa, generacional i social: ¡°Ja ten¨ªem una crisi d¡¯aprenentatge abans de la pand¨¨mia¡±, va declarar el 4 d¡¯agost, per¨° ¡°ara afrontem una cat¨¤strofe generacional que podria malbaratar un incomptable potencial hum¨¤, minar d¨¨cades de progr¨¦s i exacerbar desigualtats arrelades¡±. La Unesco va comunicar que 1.600 milions de nens de 190 pa?sos havien estat afectats pel tancament de les escoles durant la crisi. Per¨° els nens no han de pagar les nostres febleses. Ja en tindran prou amb haver de carregar amb els deutes de la pand¨¨mia quan siguin adults.

El nivell de la nostra educaci¨® escolar ¨¦s regular, ja que a Catalunya, com a la resta d¡¯Espanya, cau per sota del d¡¯altres pa?sos del voltant: el 2019 i a Catalunya l¡¯¨ªndex d¡¯abandonament escolar prematur era d¡¯un 24,7% per als nois i d¡¯un 13% per a les noies, mentre que la mitjana a la Uni¨® Europea era d¡¯un 11,9% i un 8,6% respectivament. I a Espanya el percentatge de joves de 18 a 24 anys que ni estudiaven ni treballaven era de gaireb¨¦ el 20%, el doble del que tenen a pa?sos com Alemanya, Su¨¨cia o Su?ssa. A Portugal, l¡¯¨ªndex era d¡¯un 13,7%.

Les comparacions entre pa?sos, com les que ofereix PISA (OECD, Programme for International Student Assessment), s¨®n odiosament objectives: el 2018, el nivell dels estudiants espanyols de 15 anys en matem¨¤tiques era de 481, i de 483 en ci¨¨ncies. Altre cop, la comparaci¨® amb Portugal ¨¦s significativa: tenia 492 en tots dos casos. Per qu¨¨? Andreas Schleicher, director d¡¯educaci¨® a l¡¯OCDE des del 2012, ha explicat a qui ha volgut escoltar que nom¨¦s un 10% dels escolars avaluats distingeixen entre fets i opinions (llavors ens queixem, incongruents, de l¡¯auge dels populismes), o que l¡¯educaci¨® no ¨¦s nom¨¦s una q¨¹esti¨® de recursos, sin¨® sobretot de voluntat i gesti¨® pol¨ªtiques: Portugal, com la Xina, Est¨°nia o Turquia, s¨®n pa?sos molt diferents que han empr¨¨s de manera seriosa i estable la tasca de resoldre les q¨¹estions centrals de l¡¯educaci¨® prim¨¤ria i secund¨¤ria. Nosaltres no ho hem fet aix¨ª, anem de reforma en reforma (vuit des de la Transici¨®: LGE, LOECE, LOGSE, LOPEG, LOCE, LOE, LOMCE i l¡¯actual LOMLE, segons les seves oblidades sigles, aix¨ª no hi ha manera). I les bretxes s¨®n desoladores: entre el primer i l¡¯¨²ltim decil dels estudiants, hi ha gaireb¨¦ quatre anys d¡¯educaci¨® en comprensi¨® lectora. L¡¯escola ¨¦s el primer igualador social. Per¨° els nens no voten.

Els nens m¨¦s pobres patiran molt m¨¦s que la resta les conseq¨¹¨¨ncies d¡¯una disminuci¨® de la seva pres¨¨ncia f¨ªsica als centres d'ensenyament

Ara la covid-19 ¨¦s un repte greu. ?s cert, l¡¯educaci¨® no presencial, a dist¨¤ncia, guanyar¨¤ molts punts. Fins i tot jo he gravat v¨ªdeos amb les meves classes universit¨¤ries d¡¯aquest primer trimestre. Per¨° amb els nens ¨¦s diferent: els m¨¦s pobres i desafavorits patiran molt m¨¦s que la resta les conseq¨¹¨¨ncies d¡¯una disminuci¨® de la seva pres¨¨ncia f¨ªsica als centres d¡¯ensenyament. L¡¯escola com a lloc de trobada quotidi¨¤ no t¨¦ recanvi.

El que s¨ª que ho t¨¦ ¨¦s la gesti¨® pol¨ªtica i p¨²blica de les escoles i, en general, de l¡¯educaci¨®: aprenguem dels portuguesos, que tenen un govern de coalici¨® i una pol¨ªtica educativa millors que els nostres. Tant a Catalunya com a Espanya, les coalicions haurien de transcendir les seves difer¨¨ncies ideol¨°giques, gaireb¨¦ sempre banals. En el nostre futur, al fons hi ha l¡¯educaci¨®. Si els seus gestors continuen sense entendre-ho, potser cal pensar que ells tamb¨¦ tenen recanvis.

Pablo Salvador Coderch ¨¦s catedr¨¤tic de Dret Civil a la Universitat Pompeu Fabra.