Riures per veure¡¯ns millor

Els rius es veuen, capten la nostra atenci¨® amb les seves capritxoses riberes, el seu cabal i aquests ¨²tils meandres on el corrent arracona el que cal sense que ning¨² se senti of¨¨s. No cal mirar gaire per veure un riu. Per contra, hi ha altres corrents d'aigua invisibles, s¨®n sota la superf¨ªcie, an¨°nims, omesos com tantes coses que ens amaguen, que no volem veure o ens incomoden. Dimarts a la nit, un d'aquests corrents subterranis va brollar al F¨°rum, on 1.200 persones el van fer visible omplint-lo atretes per dues dones que, lluny de surfejar en l'¨¨xit de la r¨¤dio convencional, han trobat encaix en els podcasts, un ja? que han anomenat Deforme Semanal. Un di¨¤leg de dues amigues en Les Nits del Primavera, al Parc del F¨°rum, a Barcelona.

S¨®n Luc¨ªa Lijtmaer i Isabel Calder¨®n, que, com a dones, mostren un punt de vista escassament representat en un m¨®n de veus masculines. Quin m¨®n? Tots: l'humor, la narrativa, el pensament, el discurs pol¨ªtic, la sexualitat, certs tipus de periodisme, l'emotivitat, la parella¡­I de reflexionar sat¨ªricament sobre aquests mons viu Deforme Semanal, un espai en qu¨¨ l'humor s'expressa ¨¤cid i al mateix temps equilibra la magnitud de cavil¡¤lacions que ben b¨¦ podrien fer plorar, ja que a ning¨² se li escapa que la nostra societat ¨¦s sexista, injusta i racialment discriminat¨°ria. S¨ª, aix¨° ho sabem, per¨° poques veus ens ho diuen a la cara en un format d'entreteniment, poques veus reboten en la cavitat cranial mentre el riure dibuixa una l¨ªnia corba al rostre. Un humor que no s'acaba en si mateix, sin¨® que serveix per arrencar el vol. En el podcast, aquest humor s'equilibra amb aportacions culturals que obren finestres, oferint pistes i suggeriments sobre els temes m¨¦s dispars. I sempre, tema crucial, amb mirada de dona.

Al F¨°rum el format d'espectacle no va ser l'habitual, ja que totes dues van defugir tractar un tema monogr¨¤fic i van apostar per un rep¨¤s a l'actualitat per mitj¨¤ dels seus personatges m¨¦s populars. Algun podrien ser q¨¹estionables per obvis, de la mateixa manera que la din¨¤mica del rep¨¤s era predictible, encara que tot aix¨° no era rellevant quan a partir de personatges tan reiteratius com Casado i Rivera s'establia la teoria dels falsos guapos, una par¨¤bola sobre l'estratificaci¨® social per dret de bressol. O aquesta s¨¤tira del m¨®n indie i la seva actitud abstreta que ha fet perdre tant de temps emocional a dones que ara passen de la trentena. No calia preguntar per notar que elles, les espectadores, sentien que parlaven de la seva vida (¡°sembla que han mirat la meva agenda¡±), comentava una, mentre ells, els espectadors, es podien veure ben retratats en conductes tan interioritzades com la lectura de David Foster Wallace o Jonathan Franzen per a un indie/hipster (la literatura masculina del jo torturat va rebre tants pals com l'arracada de coco que ara porta Pablo Iglesias, l'amor rom¨¤ntic o certs columnistes que si utilitzessin rap¨¨ no serien tan emf¨¤tics en els seus textos i pesats en la curta dist¨¤ncia).

En definitiva, m¨¦s que posar l'accent en un format que s'estrenava davant de grans audi¨¨ncies, el m¨¦s rellevant de Deforme Semanal ¨¦s la seva pertin¨¨ncia, la necessitat d'arraconar el llenguatge anestesiat per dirigir un humor incitant cap a qualsevol tema, incloent-hi el reggaeton, un estil que va rebre una arremesa tan f¨ªsica com ell mateix, en considerar-lo la nova panacea d'uns moderns que ara descobreixen que el seu cos, vet-ho aqu¨ª!, existeix. Per cert, per donar carta de naturalesa al cos, l'espectacle va comen?ar i es va tancar amb Calder¨®n i Lijtmaer ballant i cantant amb el Freed from desire de Gala i el Run to you de Whitney Houston. Ballar ¨¦s tamb¨¦ pol¨ªtic. I divertit. I si balles malament fins i tot et pots riure de tu mateix.