El sexe dels ¨¤ngels

Venim d¡¯on venim i gratar-se el cap ¨¦s un gest que ens acosta als micos. Despr¨¦s n¡¯hi ha que necessiten alguna cosa m¨¦s que tenir cap, mans i gratera. Parlo per mi quan poso, per exemple, oli, sal i vinagre (vinagre!) a la verdura. I no s¨¦ per qu¨¨ ho faig si amb prou feines m¡¯agrada. Per¨° com que ning¨² m¨¦s a taula em segueix el gest, el reivindico com un acte purament meu. Jo soc aquesta humana, que no ¨¦s ni la teva mare ni la teva dona, la que posa oli, sal i vinagre a la verdura.

Un altre dels automatismes individualitzants que sovintejo ¨¦s encomanar-me a D¨¦u quan n¡¯he sentit una de molt grossa. En maj¨²scules (D¨¦u meu!), com si honor¨¦s alg¨² posant-lo a l¡¯altar dels noms propis, com si honor¨¦s alg¨² amb l¡¯¨²s reverencial de la lletra al?ada. Res, que ja soc conscient que aix¨° ¨¦s un tic ling¨¹¨ªstic, tan descarregat de sentit com gratar-se el cap com un mico, sempre que al cap en q¨¹esti¨® no hi hagi polls, ¨¦s clar. Llavors, si em grato voldr¨¤ dir alguna cosa. I aparteu-vos. Dist¨¤ncia social del tic individual. Aix¨° o us tocar¨¤ posar-vos-hi vinagre (vinagre, D¨¦u meu!).

Per¨° no entrar¨¦ a examinar a fons aquests dos primers exemples d¡¯automatismes perpetuats pel simple gust de sentir-me¡¯ls meus, que les incoher¨¨ncies espirituals o els gustos culinaris s¨®n assumptes d¡¯¨¤mbit estrictament privat i tants caps, tants barrets. Com les opinions.

I fins aqu¨ª porto unes quantes l¨ªnies escalfant els dits al buit. En la present no hi ha hagut opini¨® fins en aquest prec¨ªs instant. I m¡¯adono que podria estar posant cullerada a assumptes importants! Em surt del fons de cervell, l¡¯acad¨¨mic: ¡°L¡¯articulisme i, en especial aquell que fan alguns escriptors a les seves columnes, ha de reportar l¡¯estat de la cultura i, en conseq¨¹¨¨ncia, de la societat que la fa¡±. M¡¯hi vull posar, per¨°, casumdena, em ve gratera i les mans se me¡¯n van del teclat a la closca. Semblem micos.

L¡¯opini¨®, d¨¨iem. Tothom que tingui l¡¯oportunitat de posar-la per escrit ¨¦s d¡¯imperatiu moral que ho faci i, sobretot, que no parli del sexe dels ¨¤ngels. El bon intel¡¤lectual ha de fer servir cada mot per jo-acusar o b¨¦, sol passar, xocar-la amb aquells que ja li coneixen l¡¯aire. Per¨° alguns opinadors voldrien inflamar-los. Encendre el llum als adormits, que s¨®n la repera perqu¨¨, adormits i tot, llegeixen diaris.

M¡¯agradaria que s¡¯esperon¨¦s l¡¯amplitud de mires, cosa que permetria entendre per qu¨¨ els arguments s¨®n tics socials, exercicis d¡¯estil o simples ganes de continuar escrivint sense pensar si es fa sistema amb el privilegi d¡¯escriure en obert. Per¨° mirin, dic que hi ha espai per a tot, tamb¨¦ per a les paraules fetes per airejar-los el cap, que tamb¨¦ ¨¦s una manera de socialitzar la vital salut de l¡¯eina.