Barcelona: vida intel¡¤ligent al forat institucional

Hi ha un quadre de Pieter Brueghel el Vell, del 1568, que penja de les sales del Museu de Capodimonte de N¨¤pols, que podria resumir prou b¨¦ el que passa aquests dies en el context art¨ªstic de Barcelona: un apressant vertigen davant de la incertesa. Sis cecs caminen uns rere els altres seguint un guia, tamb¨¦ cec. Ho fan pel curs insegur d'un pont que sembla que est¨¤ a punt d'ensorrar-se i que, a m¨¦s, t¨¦ un bon pendent. L'¨²ltim de la cua no se n'adona del perill, per¨° el primer ja ha caigut mentre els pals sobre els quals s'aguanten suren enmig de l'abisme.

La recreaci¨® d'aquests mateixos pals sura tamb¨¦ a l'espai de Bombon Projects. Formen part de l'exposici¨® d'Anna Dot, Escrits per a la pell vident, amb la qual aquesta galeria arrenca la temporada. No pot ser m¨¦s oportuna en un moment en qu¨¨ no es veu ni se sap res. Una mostra que malgrat parlar de cegueses i ballestes, il¡¤lumina el que ja passava a Barcelona abans que la pand¨¨mia ho enfosqu¨ªs tot. El forat ¨¦s institucional: el Macba haur¨¤ de convocar un nou concurs per a la direcci¨® perqu¨¨ no ha renovat en el seu c¨¤rrec Ferran Barenblit, que deixar¨¤ el museu l'agost del 2021. La Virreina Centre de la Imatge tamb¨¦ es quedar¨¤ sense Valent¨ªn Roma com a director a finals del 2020, i en aquest buit ja hi ha la Fundaci¨® Antoni T¨¤pies, l'Arts Santa M¨°nica i La Capella, despr¨¦s de l'anunci de jubilaci¨® d'Oriol Gual. L'¨¤mbit econ¨°mic ¨¦s un altre pal m¨¦s que ha portat institucions com la Fundaci¨® Joan Mir¨® a obrir nom¨¦s els caps de setmana. El col¡¤lapse sembla imminent: una pol¨ªtica cultural feble, poc flexible, tancada en si mateixa i amb poca empatia amb un camp cultural que clama per un canvi de model urgent.

En aquest context, la tasca de les galeries ¨¦s, com a poc, envejable. L'associaci¨® ArtBarcelona ha organitzat aquest any el seu conegut Gallery Weekend conscient de les pedres en el cam¨ª i, alhora, practicant un moviment de canell per girar aquest full encara per escriure. Pot semblar un moviment f¨²til, per¨° el seu potencial ¨¦s m¨¦s radical del que ens podr¨ªem imaginar. ?s la for?a dels qui no dubten malgrat els dubtes, entre els quals hi ha els artistes. Eul¨¤lia Rovira deixa a l'espai d'etHALL a l'Hospitalet de Llobregat una de les millors exposicions sota un t¨ªtol tamb¨¦ pertinent: Esmorteir l'esmorte?t. La proximitat ¨¦s relativa sobretot quan no hi arriba la vista, diu. M'ensenya una foto del 1847 d'un sal¨® de ball sobre un cementiri impresa en un paper. Uns ballen mentre d'altres jeuen en aquesta fina l¨ªnia que ¨¦s el terra sota els nostres peus, sempre disposat a l'estabilitat de l'esfondrament. El d'etHALL t¨¦ m¨¦s pres¨¨ncia que mai, amb una instal¡¤laci¨® amb grans bigues agafades del sostre amb cintes perqu¨¨ no freguin el terra de la galeria. El sostre les subjecta amb tensi¨®. Em recorda el Carrying de Pepe Espali¨², crosses que no es recolzen en res, i aquests pals d'Anna Dot que tamb¨¦ suren. Dos pisos m¨¦s amunt, Miguel Marina ocupa l'espai de la galeria Ana Mas recorrent a la hist¨°ria familiar i al paisatge de l'Alpujarra, on el relat i el record parlen d'un temps i una mem¨°ria tan el¨¤stics com la idea de futur.

Hi ha moltes exposicions i enfocaments, amb m¨¦s o menys soroll, per¨° aquesta vegada em quedo amb les subtils, les que freguen el silenci, les que llisquen sense moure's del lloc. Entre aquestes, Mabel Palac¨ªn a ?ngels Barcelona parlant de la idea de cos expandit i fragmentat. De la idea de llibertat associada a la imaginaci¨® que tant sembla que practicarem. La mirada dalt¨°nica de Miguel Fructuoso, Mar¨ªa S¨¢nchez i Miguel ?ngel Torneo a Dilalica. Beatrice Gibson a NoguerasBlanchard preguntant-se si els nens, la m¨²sica disco i la poesia poden arreglar la confusi¨® del m¨®n. L'especulaci¨® costumista de Paco Chanivet a Espai Tactel.Toormix. Encara que, per sobre de tot, em quedo amb el museu imaginari que proposa Projecte SD, un lloc ple de profecies que il¡¤luminen el cam¨ª.