Dist¨¤ncia social

Dist¨¤ncia social ¨¦s una expressi¨® que s¡¯ha infiltrat entre nosaltres i que inspira una part important dels protocols que cal seguir en aquesta pand¨¨mia, de manera que s¡¯ha convertit en un atribut de l¡¯espai p¨²blic i tamb¨¦ de l¡¯espai educatiu i de l¡¯espai productiu. La dist¨¤ncia social s¡¯ha deixat veure de moltes maneres, de forma gr¨¤fica, afegida a posteriori en l¡¯edici¨® d¡¯alguns espots publicitaris de moda superposant entre els models una cosa semblant a unes cotes, com si es tract¨¦s de les dimensions d¡¯una construcci¨® o un objecte; tamb¨¦ en les l¨ªnies adhesives a terra que regulen la separaci¨® entre persones a les cues de supermercats, en les petjades retolades a les voreres per organitzar els torns dels comer?os al carrer, i aix¨ª un llarg etc¨¨tera. La gr¨¤fica s¡¯ha incorporat immediatament a la ciutat, recordant-nos les dimensions dels llocs pels quals transitem i dels llocs de treball que habitem unes hores cada dia. Complir amb aquesta dist¨¤ncia social obligada per la pand¨¨mia ha modificat els aforaments dels espais i equipaments p¨²blics i dels edificis col¡¤lectius, i n'ha empetitit la capacitat, engegantit les dimensions relatives i posat a prova els que gestionen l¡¯ocupaci¨® d¡¯aquests espais. Teatres, sales de concerts, oficines o escoles han redu?t moment¨¤niament butaques, cadires o taules i han eixamplat els espais de circulaci¨®. Tot t¨¦ aspecte del gui¨® d¡¯una pel¡¤l¨ªcula de ci¨¨ncia-ficci¨® en la qual els protagonistes han de fer servir uns espais constru?ts per una altra civilitzaci¨® i que aquests han d¡¯adaptar a les seves necessitats. No se m¡¯acut un exercici millor per aprendre sobre l¡¯organitzaci¨® dels espais en una escola.

En tots aquests llocs, especialment a l¡¯espai p¨²blic, est¨¤vem acostumats a no tenir m¨¦s noci¨® que la nostra pr¨°pia intu?ci¨® t¨¤ctil, un saber innat que portem incorporat en la nostra mem¨°ria m¨¦s antiga i que regeix els nostres moviments i accions i les nostres relacions a l'hora d'ocupar l¡¯espai lliurement. En paraules de G. Bachelart, som ¡°el diagrama d¡¯habitar aquests espais¡±. Ens apropem per afecte o ens separem per educaci¨® i ho subratllem amb gestos i maneres algunes vegades imperceptibles. Alguns ho anomenen l¡¯aura que t¨¦ cadasc¨². De tant en tant ens arribaven not¨ªcies, sempre relacionades amb les diverses versions que apareixien despr¨¦s d¡¯una manifestaci¨®, sobre el nombre de persones que hi havien assistit, i ens assabent¨¤vem que es comptaven per metre quadrat. Eren estimacions sobre l¡¯ocupaci¨® en relaci¨® amb la superf¨ªcie. Ara, tanmateix, la dist¨¤ncia social suposa una consideraci¨® dimensional pautada aplicada directament sobre el paviment. Resulta especialment xocant quan amb l¡¯arribada del bon temps hem vist imatges, moltes a vista d¡¯ocell, de parcs i platges senyalitzats amb marques variades per ordenar les persones i col¡¤locar tovalloles i para-sols a la sorra o mantes sobre l¡¯herba. En aquestes imatges hi destaca un ordre que se¡¯ns presenta radical i inquietant, com assenyalava Juan Jos¨¦ Mill¨¢s a les p¨¤gines d¡¯EL PA?S diumenge. Probablement el que resulta m¨¦s cridaner ¨¦s veure que s¡¯ordena el que fem de manera innata i ens costa acceptar que els nostres moviments puguin quedar registrats de manera similar a les evolucions de les formacions de tropes de les l¨¤mines d¡¯Arts militaires de l¡¯Encyclop¨¦die de Diderot i D¡¯Alambert.

La dist¨¤ncia social ¨°bviament "no juga a casa", l¡¯espai privat, l¡¯espai dom¨¨stic i l¡¯espai ¨ªntim han quedat exclosos dels seus dictats per raons ¨°bvies. Tot i aix¨ª, la seva pres¨¨ncia est¨¤ latent i en algunes ocasions, com en les fotografies d¡¯alguns parcs a San Francisco publicades durant la pand¨¨mia, mostren com aquests espais han estat intervinguts per poder reunir les persones amb garanties sanit¨¤ries, oferint-nos una imatge que t¨¦ alguna cosa de radiografia d¡¯edifici col¡¤lectiu, com per exemple un hotel sense sostre. Els cercles, de tres metres de di¨¤metre, apareixen com l¡¯expressi¨® m¨¦s primitiva de l¡¯habitacle d¡¯un grup hum¨¤. Dibuixen en conjunt una cosa semblant a un poblat afric¨¤ al qual hagu¨¦ssim aixecat les cabanes de fang i ens mostressin les persones i els seus objectes. Llavors apareix la dist¨¤ncia social com ¡°per negatiu¡± i s¡¯assembla a un arxip¨¨lag de cercles amb grups de persones en qu¨¨ la intimitat dep¨¨n, no de les parets, sin¨® de la dist¨¤ncia social, i amb aquesta, de la discreci¨®. Espais privats a l¡¯espai p¨²blic units per la dist¨¤ncia social, un miracle.