Marta Aran: ¡°Shakespeare est¨¤ sobrevalorat¡±

Va pujar a l¡¯escenari del teatre Cervantes de M¨¤laga el passat 7 de setembre amb un discurs que s¡¯havia escrit la nit abans ¡ªno s¡¯ho imaginava, que s¡¯enduria el premi Max de Teatre a la millor autoria revelaci¨® per Els dies mentits¡ª i va reivindicar una cultura no elitista, no classista, feminista¡­

Pregunta. Va ser una sorpresa total?

Resposta. I tant! El 12 de maig, en ple confinament, em vaig despertar amb tot de missatges de felicitacions. No era el meu aniversari¡­ Pensava: el Max? No pot ser¡­ Nom¨¦s ¨¦s la meva segona obra! L¡¯any passat ja va guanyar Dani J. Meyer, de la Flyhard, igual que jo¡­ Impossible, vaig pensar. Doncs va i s¨ª: estava entre els tres finalistes.?

P. El seu primer agra?ment va ser per a la Flyhard. Qu¨¨ t¨¦ aquesta sala?

M¨¢s informaci¨®n

El teatre dels fills de la crisi

R. Que aposta com molt poques per la nova dramat¨²rgia. I es nota: Eu Manzanares acaba de guanyar el millor text original als premis de Teatre Barcelona! I, sobretot, la Flyhard va apostar per una actriu per escriure. Jo soc actriu (de fet, interpreto Els dies mentits?quan la Lara Salvador no pot) i vaig comen?ar a escriure des de la inconsci¨¨ncia: La noia de la l¨¤mpada era un divertimento. I van confiar en mi.

P. Qu¨¨ es considera: actriu, autora...?

R. Dona de teatre: regidora, actriu, autora, directora, t¨¨cnica, ara faig d¡¯extra a la pel¡¤lid¡¯un amic¡­ Nom¨¦s em falta fer de taquillera. M¡¯agrada el teatre en tota la seva esplendor, per¨° reconec que com a dramaturga i directora se m¡¯han obert moltes m¨¦s portes. Els periodistes em fan preguntes intel¡¤ligents¡­!

P. Perd¨®...?

R. [Riu]. No nom¨¦s els periodistes, eh? Vaig dirigir una lectura dramatitzada i en el debat posterior em feien unes preguntes que pensava: ¡°Oh, la meva opini¨® interessa¡­!¡±. Com si la intel¡¤lectualitat de l¡¯obra no incumbeixi els actors. I conec molts actors que s¨®n creadors meravellosos, com B¨¤rbara Mestanza, Francesc Cu¨¦llar¡­

P. Com est¨¤ el teatre catal¨¤?

R. Ja comencem amb les etiquetes...! [Torna a riure]. Crec que ¨¦s important que hi hagi una xarxa de creadors de tot arreu. Parlar de ¡°teatre catal¨¤¡± ¨¦s una mica endog¨¤mic, est¨¤ venint una nova generaci¨® ¡ªno nom¨¦s aqu¨ª¡ª amb molta diversitat, visi¨® LGTBI, feminista¡­ per¨° encara queda molt per fer. I em fa por que amb la crisi sanit¨¤ria aquestes noves dramat¨²rgies, que ja ten¨ªem pocs diners, ens quedem en no res. I que tornem a Shakespeare, a Moli¨¨re¡­ I a mi els problemes d¡¯aquella ¨¨poca ja em tenen una mica avorrida.

¡°La cultura ¨¦s prec¨¤ria: quan no arribava a final de mes, agafava mobles del carrer?i els venia a Wallapop¡±

P. No li agraden els cl¨¤ssics?

R. Mira, jo trobo Shakespeare sobrevalorat [m¨¦s riures]. ?s una meravella i s¡¯ha d¡¯estudiar, eh? Com tots els cl¨¤ssics. Per¨° per exemple, personatges com el Don Joan, ara, encara que li posis texans, no t¨¦ cap mena de sentit, ¨¦s contraproduent. O la mateixa Celestina: vaig veure la del TNC [el muntatge de Jos¨¦ Luis G¨®mez], molt moderna, el que vulguin. Per¨° la moraleja era, gaireb¨¦: com que no has arribat verge al matrimoni, el millor ¨¦s que et su?cidis. Hi ha cl¨¤ssics que s¡¯han de revisar i fer-ne una nova dramat¨²rgia, o fer-los com s¨®n i despr¨¦s fer un debat sobre el que passava en aquella ¨¨poca¡­ Altres cl¨¤ssics s¨ª que m¡¯interessen: la sensibilitat d¡¯Ibsen, tot i ser un home, per crear personatges femenins: La noia de la l¨¤mpada, per a mi, ¨¦s una Casa de nines moderna.

P. Quines altres influ¨¨ncies ha absorbit?

R. Amb?Ll¨¤tzer Garcia vam tenir la company¨ªa Arc¨¤dia i amb ell vaig interpretar?La Pols, que?va ser un boom, amb m¨¦s de 100 funcions, tamb¨¦ amb versi¨® en castell¨¤, i fins i tot en pel¡¤l¨ªcula¡­ Amb Carla Rovira [de qui va ser ajudant de direcci¨® al Lliure, a Posarem el cor a la safata] vaig aprendre que altres maneres de dirigir son possibles: treballa amb els actors des de l¡¯amor, des de la cura¡­ Crec que una obra deixa de ser teva quan comences assajos i passa a ser?dels actors, dels il¡¤uminadors, de l'escen¨°graf¡­ ¨¦s tot una negociaci¨® de creadors que estan explicant la mateixa cosa. I tamb¨¦ crec que tota mena de cultura influeix, fins i tot una conversa amb la fruitera del barri. La cultura est¨¤ en el dia a dia. I en s¨¨ries, com Game of Trons, o al cinema: Crudo, de Julia Ducournau, t¨¦ una de les escenes gore m¨¦s impactants: com depilen una vulva amb cera calenta. No se li hauria acudit mai a un home!

P. Diu que el seu tema no ¨¦s que sigui la dona, sin¨® que ¨¦s un tema universal¡­

R. S¨ª, perqu¨¨ sembla que les dones escrivim per a dones i els homes escriguin per a tothom. L¡¯ideal seria no saber si una obra l¡¯ha escrit una dona o un home, per¨° encara ens costa molt. I quan escrivim en l¡¯altre g¨¨nere, caiem en estereotips. Ara surten moltes dramaturgues que fan que es normalitzi la cosa i oblidem aquesta s¨ªndrome de la pitufina, un concepte horror¨®s.

Crec que ¨¦s important que hi hagi una xarxa de creadors de tot arreu. Parlar de ¡°teatre catal¨¤¡± ¨¦s una mica endog¨¤mic

P. Qu¨¨ ha suposat el confinament per al teatre?

R. Ven¨ªem d¡¯una cultura molt prec¨¤ria i en el confinament tot va passar a ser gratis, perqu¨¨ es prenia la cultura com a entreteniment, no com a feina. Per¨°, en realitat, de cultura gratis en fem des de sempre, com per exemple quan assagem sense seguretat social: acabem autoexplotant-nos. Jo ara tinc un Max, d¡¯acord. Per¨° a vegades recullo mobles pel carrer i els venc a Wallapop, perqu¨¨ no arribo a final de mes: la meva base eren les classes en una escola i amb la covid no s¨¦ com anir¨¤. De tant en tant oficio funerals, perqu¨¨ em dona diners: busquen qui s¨¤piga fer raps¨°dia, per aquest motiu hi ha molta gent de teatre en aix¨°.

P. Sempre agafa els temes de la realitat¡­

R. No tinc gaire imaginaci¨® i normalment escric de coses que m¡¯han passat o m¡¯han explicat. La noia de la l¨¤mpada, sobre la maternitat, prov¨¦ de testimonis reals; Els dies mentits ve de quan vaig tenir anorg¨¤smia durant set anys i d¡¯experi¨¨ncies de quatre persones m¨¦s. L¡¯11 de novembre estreno al Tantarantana La segona Eva, que ve de casos de maltractaments no f¨ªsics, en qu¨¨ es pot q¨¹estionar la v¨ªctima perqu¨¨ ¨¦s la seva paraula contra la de l¡¯altre. Passa en un monestir, i hi deixo anar tot el meu friquisme sobre la iconografia cat¨°lica. Fins i tot, hi ha una passarel¡¤la de verges!

P. Els dies mentits est¨¤ de bolos i al mar? ser¨¤ a l¡¯Aquit¨¤nia... Altres projectes?

R. Crec que el proper ser¨¤ allargar Puzzles, que va ser finalista del Torneig de Dramat¨²rgia del Temporada Alta. Est¨¤ basada en la meva experi¨¨ncia als funerals. Vull conv¨¨ncer la Mont Plans, que la va llegir, per convertir-la en obra de teatre.