Adaptar, no degradar

Els films de superherois tenen una segona vida gr¨¤cies a la fal¡¤lera pels videojocs. Enfundats en mallots de sensors, els actors bracegen al plat¨® verd poma ¨¤cida i despr¨¦s els t¨¨cnics els deformen i els enganxen damunt d¡¯una fantasia. Els superherois del cinema s¨®n individus degenerats per ordinador. Si passa el cas que un actor d¡¯aquesta corda en rep un, el premi de deb¨° se l¡¯endur¨¤ el grapat d¡¯uns i zeros de la quimera digital. Per la mateixa regla de tres, aviat un personatge cuinat ¨ªntegrament en un disc dur oferir¨¤ una actuaci¨® memorable i competir¨¤ als cert¨¤mens contra l¡¯actor fisiol¨°gic.

Rara vegada, per¨°, la versi¨® cinematogr¨¤fica d¡¯un videojoc iguala l¡¯¨¨xit de la matriu. Les primeres adaptacions feien vergonya. Com aquell Super Mario Bross protagonitzat per un Bob Hoskins i un John Leguizamo en estat de graciositat. O com aquell Street Fighter interpretat per un Jean Claude Van Damme que plorava coca?na. La Lara Croft que va encarnar una Angelina Jolie anor¨¨ctica, ninota de cera, ¨¦s un bluf.

No obstant aix¨°, la tecnologia ha perm¨¨s uns efectes especials cada vegada m¨¦s dignes, els actors ja no han d¡¯actuar tan a la despullada, i avui dia les transfusions entre pel¡¤l¨ªcules i videojocs estan for?a ¨¤ la page. Per¨° el problema no s¨®n els efectes especials. El problema s¨®n les traduccions, les adaptacions, adaptar vol dir adobar, ajustar els par¨¤metres d¡¯una mutaci¨®. No ¨¦s nou. Hi ha cap pel¡¤l¨ªcula bona nascuda d¡¯un c¨°mic? Poques. Tint¨ªn? Ast¨¨rix? Ni de broma. Nom¨¦s aguanten el tipus els films que es basen en c¨°mics nord-americans i en algun de japon¨¨s, per¨° ¨¦s que per aquelles contrades culturals tot fa part d¡¯una roda, i en fa tanta que un tros d¡¯actor pot guanyar l¡¯¨°scar encarnant el J¨°quer.

Les transfusions inverses tampoc no van funcionar, d¡¯entrada. Els primers videojocs que saquejaven el cinema, d¡¯Indiana Jones a Ghostbusters, van ser una porqueria. L¡¯adaptaci¨® d¡¯E.T. era tan podridament dolenta que va estar a punt d¡¯ensorrar la ind¨²stria del videojoc dom¨¨stic. Les de m¨¦s cap aqu¨ª, adaptacions de Star Wars i semblants, s¨ª, han funcionat, per¨° ja es tracta de pel¡¤l¨ªcules amb est¨¨tiques cosines del videojoc, i en tot cas el resultat sovint acaba en un succedani sense suc ni bruc. L¡¯exemple perfecte ¨¦s El senyor dels anells. Del llibre a la pantalla de cinema va aguantar molt b¨¦, per¨° de la pantalla del cinema a les consoles va acabar sent una martingala per enteranyinar la butxaca dels fans.