Els camarades arquers

Ha arribat la tardor a Viladrau com una sobtada r¨¤fega de malenconia i d'aqu¨ª ja ha marxat tot D¨¦u. Han marxat els oriols on vulgui que marxin els oriols, i el bosc en altre temps tan acollidor s'omple de bolets, ombres i coses mortes. Jo he provat de fer com si res, ignorar la realitat i prorrogar l'estiu malgrat la inexorabilitat del calendari. Per¨° ¨¦s impossible negar la llum tan diferent, l'aire di¨¤fan que proclama l'abs¨¨ncia de les orenetes i els falciots, la nova brisa que posa la pell de gallina. Aix¨ª que per espolsar-me aquest estat d'¨¤nim a la baixa m'he posat a fer tir amb arc.

Dispares unes fletxes i t'animes, sobretot si encertes al blanc, cosa que invariablement faig ¡ªi no que es prengui per immod¨¨stia¡ª ja que no debades fa la barbaritat de 47 anys que el practico. M'¨¦s f¨¤cil portar els comptes perqu¨¨ em vaig comprar el meu primer arc just despr¨¦s de veure al cinema Balmes, el 1973, Deliverance, de John Boorman, en qu¨¨ Burt Reynols en carregava un, i vaja com l'utilitzava. Tamb¨¦ podia haver optat pel banjo (l'altra icona de la pel¡¤l¨ªcula) i la meva vida hauria estat diferent, m¨¦s com Pete Seeger i menys com Robin Hood. El cas ¨¦s que despr¨¦s d'una primera ¨¨poca autodidacta provant de travessar conills vaig aprendre a disparar de veritat a la federaci¨®, em vaig comprar el meu segon arc (un Yamaha Ydf 66 de 38 lliures, el que continuo utilitzant, ara ja vintage, ell i jo) i em vaig convertir en un arquer m¨¦s o menys seri¨®s. En l'actualitat, com he perdut la mira, faig tret instintiu, a l¡¯estil de Zen en el tiro con arco (Kier, 1972), l'influent llibre d'Eugen Herrigel que va descriure el seu aprenentatge amb Awa Kenzo (1880-1939) el gran mestre de kyudo, l'art marcial del tir amb arc japon¨¨s, i que tant ha marcat milers d'arquers, de vegades malament, com en el cas de Curro Estabanell, que es va agafar al peu de la lletra all¨° que no importen l'arc, el blanc, la fletxa ni un mateix, amb la qual cosa tirar al seu costat, mentre tancava els ulls i repetia com un mantra ¡°jo soc la fletxa¡±, resultava prou arriscat, per no dir que era la nata.

Entre els ¨²ltims llibres de tir amb arc que he llegit figura, per cert, Zen bow, zen arrow (Shambala, 2017), un llibre sobre la vida i els ensenyaments de Kenzo a c¨¤rrec de John Stevens, ell mateix deixeble del mestre japon¨¨s. A Sendai, Stevens va seguir els passos de Herrigel i despr¨¦s d'anys de neguitosos estudis de les idees i t¨¨cniques de Kenzo (inclosa la descoratjadora sent¨¨ncia ¡°no fa falta un arc per practicar tir amb arc¡±) va tenir una epifania: per fi va disparar una fletxa perfecta, sense premeditaci¨® ni objectiu, i va assolir el blanc. Diu que va ser una sensaci¨® ¡°tremendament er¨°tica¡± (ser¨¤ per aix¨° que jo hi persisteixo). A continuaci¨®, va baixar el llarg arc, el va deixar a l'armer, i va marxar del dojo. No va tornar a disparar mai. Per assaborir l'experi¨¨ncia d'¡°un tir, una vida¡±. Bravo.

Tornant al meu propi historial d'arquer, diversos amics, May, Claudio, Kiko, Tato i Curro, estimulats pel meu entusiasme ¨Ci el fet que a Viladrau hi havia poc m¨¦s a fer: escolt¨¤vem Melanie i jug¨¤vem llargues partides de Risk¨C tamb¨¦ van adquirir arcs en els setanta i aviat vam formar un grup bigarrat que es reunia per disparar. Al principi ho f¨¨iem a cases particulars, on ¨¦rem ben rebuts per la novetat, per¨° la notable falta de per¨ªcia d'alguns membres de la banda i alguns episodis lamentables, amb fletxes clavades en llocs inversemblants, van fer m¨¦s prudent que an¨¦ssim a disparar a la muntanya, en un paratge que constitu?a un camp de tir natural bastant segur (els passejants l'evitaven) i que vam batejar com el cementiri de les fletxes, per la quantitat que trenc¨¤vem o perd¨ªem. L'arquer m¨¦s veter¨¤ era Pep Bofill, l'¨²nica persona que he conegut que anava a tirar a l'arc amb vestit de tres peces, fulard, petaca i les cr¨°niques de Froissart sota el bra?. Ens relatava les grans gestes dels arquers anglesos a Cr¨¦cy, Poitiers i Agincourt, cosa que ens inspirava, per¨° quan tirava tots corr¨ªem a buscar un lloc segur.

En aquells temps compon¨ªem una bonica imatge, un grapat d'arquers alineats disparant embolcallats en somnis ¨¨pics, amistat i els sons de l'ofici: el tuang de les cordes, l¡¯uuuosh de les fletxes i el plaf en assolir el blanc (quan li don¨¤vem). Ara he recordat els feli?os dies de companyonia i fletxes llegint Los camaradas arqueros (Molino, 1968), un llibre juvenil que vaig trobar de segona m¨¤ i que narra les aventures d'uns nens francesos que munten el grup amb el nom del t¨ªtol per practicar el seu esport favorit. Nosaltres, encara que hav¨ªem sospesat els de Finsbury Archers, Lancashire Bowmen i Woodmen of Arden, no ten¨ªem nom, per¨° tamb¨¦ ens pod¨ªem haver dit Les Compagnons de l'Arc, com els del llibre.

Amb la remembran?a dels meus propis camarades arquers, m'ha enva?t la malenconia tardoral de qu¨¨ fugia. La vella fraternitat de la fletxa s'ha desfet. Alguns han mort. Des de fa molt temps acostumo a tirar sol, o de vegades amb Evelio P., Flecha Rota. En un d'aquests estranys girs que t¨¦ el cap m'he posat a pensar qu¨¨ haur¨¤ estat dels vells arcs dels meus amics. On reposaran desencordats, destensats, tips de fletxes i de records. He provat infructuosament de rastrejar el de May, aquell bonic arc canadenc que semblava fet per ca?ar pumes: m'han dit que el guarda un nebot. El meu, el meu arc, l'enterraran amb mi, si hi ha sort a bord d'un vaixell viking en flames. Amb aquests pensaments tan animosos he disparat una fletxa excepcional. No perqu¨¨ hagi donat en el centre del blanc sin¨® perqu¨¨ ha anat a clavar-se al culat¨ª d'una altra, en actitud Robin Hood, una cosa que no m'havia passat mai. Pura xamba, per¨° els n¨²vols s'han obert i un raig de sol ha caigut sobre els cercles de la diana com una pedra de llum en un estany, i he dedicat l'afortunat tir a tots els antics companys. Va per vosaltres. His bow was always ready, and he kept his arrows sharp.