La confessi¨® laica de Pau Don¨¦s

Est¨¤ prim¨ªssim i la sonda nasal potser ho accentua. El fil de veu t¨¦ un punt cavern¨®s, per¨° en t¨¦ prou per al que vol dir. ¡°Soc aqu¨ª per parlar de la vida i no de la mort¡±, llan?a de seguida un Pau Don¨¦s que sap que li queda poc, per¨° no que serien tot just dues setmanes des que al maig Jordi ?vole va pujar a la seva casa de la Vall d'Aran per xerrar, en el que acaba sent ¡°una confessi¨® laica¡± del m¨²sic. Aix¨ª defineix el periodista els 65 minuts d'Eso que t¨² me das, l'entrevista que des de dimecres arriba a 245 cinemes de tot Espanya i no a la televisi¨® perqu¨¨ ¡°encara hi ha coses en aquesta vida que han de tenir una digesti¨® m¨¦s lenta¡±.

L'inici de la conversa ¨¦s dur, com demostra que les dues primeres preguntes d'?vole, bregat en entrevistes, siguin, despr¨¦s de segons d'un silenci inc¨°mode, ¡°No s¨¦ qu¨¨ preguntar-te¡± i ¡°Qu¨¨ has fet aquest mat¨ª?¡±. Per¨° despr¨¦s la conversa flueix, sense buscar ni fregar la fibra sensible, la qual cosa va facilitar l'edici¨® de gaireb¨¦ dues hores i mitja de material. ¡°Ten¨ªem clar que no podia ser res lacrim¨°gen, de recrear-se en la pena, i que aix¨° no pass¨¦s ho va facilitar que tots dos arrib¨¦ssim plorats a la xerrada, quan em va trucar per fer-la¡±, admet ?vole, que va travar una curiosa amistat amb el l¨ªder de Jarabe de Palo el 2002, quan, fent el seu paper de Follonero al televisiu programa d'Andreu Buenafuente Una altra cosa, li va preguntar si Bonito i Depende eren la mateixa can?¨®. ¡°No s¨¦ per qu¨¨ em va escollir a mi; jo aqu¨ª nom¨¦s faig acompanyament¡±, afirma ?vole. ¡°Ell sabia que eres la persona que el podia entendre millor¡±, opina Marc Don¨¦s, germ¨¤ del cantant i present en la preestrena.

El motiu de la trobada ¨¦s que Don¨¦s, que morir¨¤ el 9 de juny, vol parlar amb m¨¦s temps per fugir de la imatge fr¨ªvola que ofereixen les entrevistes promocionals i mostrar-se ¡°no com ens veuen, sin¨® com som realment¡±. I ell surt tot d'una pe?a, amb una enteresa que gaireb¨¦ intimida. No, no t¨¦ por de morir: ¡°El que m'aterra ¨¦s veure la gent que t¨¦ por de la vida, d'estimar i que l'estimin¡±, encara que, aix¨° s¨ª, ¡°no me'n vull anar; avui soc feli?, em sento b¨¦¡±, diu. I ho repeteix al llarg de l'entrevista: ¡°Ara no em va b¨¦ morir-me, tinc coses per fer; em demanaria una pr¨°rroga de tota una vida, per¨° si he de concretar, viure fins als 70¡±.

¡°El que m¡¯aterra ¨¦s veure la gent que t¨¦ por de la vida, d¡¯estimar i que l¡¯estimin¡±, diu el m¨²sic dues setmanes abans de morir

L'excusa que estava encara molt enfeinat sembla ser que Don¨¦s l'hi donava tamb¨¦ als metges i infermeres que el van tractar tant a l'hospital Mois¨¨s Broggi com al Vall d'Hebron i al de la Vall d'Aran, la majoria presents a la sala del cinema Phenomena de Barcelona, on s'ha fet la preestrena, amb familiars i m¨²sics que el van acompanyar en la seva traject¨°ria. A la seva casa de la Vall d'Aran, Don¨¦s aprofitava el que li quedava de vida amb els seus quatre germans, molt a prop de la casa del seu pare, per¨°, sobretot, al costat de la seva filla adolescent, la Sara, amb qui es va reconciliar: ¡°Es va quedar amb la idea que l'havia abandonat quan em vaig separar de la seva mare¡±, admet el cantant. L'exdona tamb¨¦ hi era: ¡°No crec en la parella, per¨° s¨ª del tot en la fam¨ªlia¡±. Ha estat un bon pare? ¡°No¡­ S¨ª i no. No li he donat temps. El meu problema ¨¦s que soc un capit¨¤ de vaixell i sona la sirena d'un vaixell i me'n vaig¡±.

Com qui no vol la cosa, apareix en el documental (presentat a l'¨²ltim Festival de Cinema de M¨¤laga) l'eutan¨¤sia, al fil del su?cidi de la seva mare, afectada de depressi¨® cr¨°nica. ¡°No he pensat mai a su?cidar-me; jo no, jo vida, vida¡±, insisteix mentre es perfila un indici de gota en un punt del tub nasal. ¡°Clar que s¨ª¡±, respon a la pregunta de si t¨¦ ganes de riure i cita el film El guateque, del seu idolatrat Peter Sellers. I plora, ¨¦s clar, ¡°aquests dies, molt: ¨¦s un s¨ªmptoma de feblesa terrible, el fet de no plorar; ¨¦s una manera de mostrar la teva humilitat, la teva manera de ser real¡±.

En una evident pau interior, de tornada de tot i de res, Don¨¦s admet que la sardana li sembla ¡°la dansa m¨¦s avorrida del m¨®n mundial¡±. Diu que Antonio Vega i Celia Cruz s¨®n els m¨²sics que m¨¦s admira com a resposta a la pregunta de quins li cauen pitjor, que al final resumeix, elegant, de manera an¨°nima: ¡°La gent que no respecta l'¨¤mbit de la m¨²sica, que no es dedica a fer bones can?ons quan podria i nom¨¦s ho fa per ser fam¨®s i vendre discos¡±. Tampoc entra contra els haters de Jarabe de Palo: ¡°Em sap greu, els diria que no odieu. Si hi ha alguna cosa que no us agradi, deixeu-la de banda, per¨° no ens odiem perqu¨¨ l'odi no porta enlloc, nom¨¦s baralles i mala llet, males coses¡±. L'¨¨xit, en aquest context, doncs, ¨¦s relatiu (¡°all¨° de La flaca ens va arribar tard i, a m¨¦s, sempre hi ha alguna cosa en una carrera, o un amic, que et baixa del n¨²vol¡±). I la gl¨°ria, molt terrenal: ¡°M'agradaria que els companys de professi¨® em recordin i respectin com un compositor que necessitava comunicar i fer coses boniques, que les feia amb honestedat; i la gent, doncs que em recordi per les meves can?ons¡±.

¡°?s un s¨ªmptoma de feblesa terrible el fet de no plorar; ¨¦s una manera de mostrar la teva humilitat, la teva manera de ser real¡±, afirma el m¨²sic en l¡¯entrevista amb Jordi ?vole

El pla sempre ¨¦s curt, a l'interior de casa, combinat amb les aparicions d'?vole. Va ser el mateix Don¨¦s qui va voler portar el periodista a una muntanya propera on solia escriure i meditar. Condueix ell mateix el cotxe, arrossega el degotador i all¨¤ confessa que ha demanat que se l'incineri: ¡°Una miqueta de cendres aqu¨ª i unes altres al poble; cendres i vinga, a c¨®rrer¡±, deixa anar mentre constata que li agafa fred, potser perqu¨¨ ja pensa que ¡°m'hauria encantat con¨¨ixer els meus nets¡±.

¡°La pasta de la qual est¨¤ feta Don¨¦s ¨¦s a for?a de molta consci¨¨ncia, del que ha fet i viscut. Aqu¨ª desapareixen el personatge i l'ego, es mostra fins a un punt transcendental¡­ Els qui pensin que en el Pau hi havia postureig aqu¨ª veuran que era m¨¦s aut¨¨ntic del que es pensaven¡±, sost¨¦ ?vole, que per esvair dubtes ¨¨tics sobre la idone?tat de fer o no l'entrevista (produ?da per Atresmedia i Producciones del Barrio i la recaptaci¨® de la qual, en part, anir¨¤ per a l'hospital Vall d¡¯Hebron) va consultar-ho amb la doctora que va tractar m¨¦s directament Don¨¦s. ?s Elena H¨¦lez, la veu a l'inici del documental i present en la projecci¨®: ¡°Ell volia desestigmatitzar la malaltia¡±, deixa clar. ¡°Va mostrar una clarivid¨¨ncia brutal, no tenia dubtes de res¡±, diu Marc Don¨¦s sobre la imatge del seu germ¨¤ en el documental.

Sobre la pasta de Don¨¦s, el final de l'entrevista ho aclareix tot, encara m¨¦s: ¡°Moltes gr¨¤cies per tot, a qui sigui, a tothom en general. Eso que t¨² me das, la can?¨®, ¨¦s el que m'ha donat la vida¡±, assenyala. I per a la m¨²sica dels cr¨¨dits diu que escolliria Antonio Vega i el seu El sitio de mi recreo: ¡°(¡­) donde se cre¨® la primera luz (¡­) volver¨¦ a ese lugar, donde nac¨ª¡±. ¡°Aix¨°, afinat¡±, diu: costa recon¨¨ixer la veu de Don¨¦s. En un moment, no arriba. Per¨° s¨ª, la canta.