Pla torna a la Segona Rep¨²blica, en catal¨¤

La llista que Josep Pla li passa a Josep Verg¨¦s el 1966 amb els llibres que han de conformar la seva Obra Completa a Destino acaba amb dues preguntes: ¡°Qu¨¨ s'ha de fer amb el Camb¨®? S'ha d'acabar? Qu¨¨ s'ha de fer amb la Historia de la Rep.?¡±. L'astut editor li dona carta blanca per a la biografia del pol¨ªtic i mecenes, per¨° desaconsella la recuperaci¨® de la Historia de la Segunda Rep¨²blica espa?ola, enc¨¤rrec realitzat en plena Guerra Civil pel mateix Francesc Camb¨® a l'escriptor com una manera de mantenir-lo econ¨°micament i, sobretot, per justificar les posicions antirepublicanes del catalanisme conservador, presentant alhora credencials davant del r¨¨gim feixista que es perfila victori¨®s. Editat per Destino en quatre volums entre el 1940 i el 1941, va donar una imatge de Pla molt reaccion¨¤ria i antirepublicana. Mai m¨¦s es va reeditar i avui ¨¦s pe?a de bibli¨°fils. El que no se sabia ¨¦s que, en ple 1939, Pla havia comen?at a redactar el llibre en catal¨¤, 114 quartilles que ara s¨®n la base d'Hist¨°ria de la Segona Rep¨²blica Espanyola, que el 24 de novembre publicar¨¤ Destino, una de les apostes que ultima per a la campanya de Nadal el Grup 62.

L'edici¨® del manuscrit original en catal¨¤, inacabat, abasta la primera part de la Rep¨²blica espanyola, fins al 1933, amb dos cap¨ªtols hist¨°rics previs, de dues etapes ¡°generadores de la Segona Rep¨²blica¡±, segons justifica el mateix escriptor: la dictadura de Primo de Rivera i la seva posterior liquidaci¨®, que considera claus perqu¨¨ ¡°sobretot el lector estranger¡± entengui amb m¨¦s facilitat el proc¨¦s. Basat en bona part en les cr¨°niques parlament¨¤ries que l'autor d'El quadern gris havia publicat a La Veu de Catalunya de la Lliga entre el 1932 i el 1936, l'obra permetr¨¤, a partir del pr¨°leg de l'estudiosa Maria Josepa Gallofr¨¦ i l'edici¨® de Xavier Pla, veure com, malgrat ser molt cr¨ªtic amb el r¨¨gim republic¨¤, la censura va fer desapar¨¨ixer tot rastre de tebiesa i fins i tot de cert franquisme catalanista que podien entreveure's a l'original.

Que Pla inici¨¦s el text en catal¨¤ nom¨¦s es pot entendre en el marc de les il¡¤lusions de Camb¨® i de part de la dreta catalana que, acabada la guerra, el catalanisme conservador podria contemporitzar amb el franquisme, com d'alguna manera havia pogut navegar durant la dictadura de Primo de Rivera, sobretot quan fins i tot havien col¡¤laborat econ¨°micament amb el b¨¤ndol rebel. Per¨° ni de bon tros.

La recuperaci¨® del Pla in¨¨dit trobat en els seus arxius ¨¦s un dels plats forts de la rentr¨¦e de Grup 62, que t¨¦ com a altra gran aposta una versi¨® completa en ¡°catal¨¤ actual¡± del gran llibre de cavalleries Tirant lo Blanc, de Joanot Martorell, a c¨¤rrec del novel¡¤lista i membre de l'Institut d¡¯Estudis Catalans M¨¤rius Serra (al segell Proa). Despr¨¦s de ¡°dos anys i tot el confinament¡± de ¡°repte maj¨²scul¡±, Serra ha actualitzat tant la topon¨ªmia com els noms propis de persones reals citades, respectant els dels personatges excepte el ¡°Cabdill de cabdills¡± afric¨¤, que no ha deixat aix¨ª ¡°per connotacions ¨°bvies¡± amb Franco sin¨® com a ¡°Emir dels emirs¡±, a partir d'alguna refer¨¨ncia de l'estudi¨®s Mart¨ª de Riquer. Tamb¨¦ ha unificat criteris d'¨²s en el tractament de tu i de v¨®s segons l'autoritat i intimitat dels personatges i ha retocat el l¨¨xic en algun aspecte (¡°armadura¡± en comptes d'¡°arn¨¦s¡±, per exemple).

La seva gran aportaci¨®, no obstant aix¨°, ¨¦s la proposta de quatre itineraris per abordar l'obra, que a trav¨¦s de codis dels naips (ors, espases, diamants i cors) permeten des de fer una ¡°lectura essencial¡± del Tirant amb nom¨¦s 28 cap¨ªtols (¡°el 58% de la novel¡¤la¡±, quantifica), a una delimitada pels episodis amorosos (19% de l'obra), passant per una altra amb les accions b¨¨l¡¤liques (20%) i una final amb textos emblem¨¤tics com si fossin relats (amb nom¨¦s 9 dels 487 cap¨ªtols de l'obra).

Un Vides catalanes que han fet hist¨°ria (Edicions 62), 120 biografies de personatges (cap de viu) que han delimitat la traject¨°ria de Catalunya en dos mil anys, coordinada per l'historiador Borja de Riquer, a semblan?a de la seva reeixida Hist¨°ria mundial de Catalunya (gaireb¨¦ 30.000 exemplars venuts), i un rep¨¤s als ¨²ltims 50 anys de la traject¨°ria del poder a Catalunya a trav¨¦s de la pol¨¨mica figura del periodista Alfons Quint¨¤, per part de Jordi Amat (El fill del xofer, tamb¨¦ a Edicions 62) s¨®n les grans apostes de la branca de l'edici¨® en catal¨¤ del Grup Planeta. El plantejament de Grup 62 ¨¦s mantenir el 2021 la publicaci¨® de m¨¦s de 300 novetats, xifres amb prou feines lleugerament superiors a les d'aquest any, en qu¨¨ s'ha demostrat ¡°la notable capacitat de resist¨¨ncia del llibre de paper¡±, segons Josep Ramoneda. El president de Grup 62 vaticina que, a finals d'any, ¡°malgrat els resultats inferiors, la recuperaci¨® econ¨°mica del sector ser¨¤ major de l'esperada; la pand¨¨mia del coronavirus s'ha demostrat com una injecci¨® positiva per al llibre: la gent encara vol llegir¡±.