La cort dels miracles

La cour des miracles. Aix¨ª anomenaven a Par¨ªs al segle XVI el barri s¨°rdid, rony¨®s i impenetrable en el qual, des de l¡¯edat mitjana, trobaven recer i encobriment murris i truans, i tamb¨¦ falsos cecs i falsos esguerrats, captaires professionals que, com si fos un miracle quotidi¨¤, recuperaven la vista o la lleugeresa en el caminar de seguida que tornaven al seu barri. D¡¯aqu¨ª venia la doble ironia amb qu¨¨ es referien al barri: cort, per¨° de parracs, i miracles, per¨° de fraus i martingales.

I encara tornem a l¡¯edat mitjana, a l¡¯esperpent miracler d'altres temps i al franquisme fan¨¤tic i superstici¨®s, amb el ministre de l¡¯Interior de Rajoy

En la seva obra La corte de los milagros Valle-Incl¨¢n va recuperar la ir¨°nica expressi¨® francesa per descriure, amb el seu genial sarcasme, la cort d¡¯Isabel II de Borb¨®. La reina era "campechana y chulapona", nimf¨°mana impenitent, inculta, cr¨¨dula, i de ¡°superficial intel¡¤lig¨¨ncia¡±, segons el nunci del papa Pius IX. Del Palau Reial flu?en impunes i sense control el malbaratament, el nepotisme i la corrupci¨®. Les decisions pol¨ªtiques sorgien dels capricis de la reina, segons els seus amants, o segons els consells de personatges inversemblants com sor Patrocinio, monja miraclera que exhibia unes llagues sagnants com les de Crist. Una investigaci¨® judicial va descobrir que les llagues eren una farsa d¡¯aparen?a m¨ªstica, amb la qual enredar la reina, i a m¨¦s un engany lucratiu a costa de molts incauts, cr¨¨duls, beats i mendicants. El sarcasme de Valle-Incl¨¢n estava justificat. A la cort borb¨°nica, com a Par¨ªs al segle XVI, imperava la superxeria miraclera i el recer i l¡¯encobriment impunes de murris i lladres, per¨° no esparracats, sin¨® regis i aristocr¨¤tics.

La hist¨°ria medieval dels nostres poderosos incults, supersticiosos, i beats no es va acabar al segle XIX. Quan va morir Santa Teresa, a finals del segle XVI, un piet¨®s capell¨¤ va creure oport¨² tallar-li el bra? esquerre com a record per a les monges carmelites. I, posats a fer, pobra santa, la van desmembrar. A Alba de Tormes es veneren aquest bra? i el cor, i pel m¨®n sencer, Roma, Lisboa, M¨¨xic, Valladolid, Ronda, hi ha reliquiaris que contenen costelles, dents, dits i fins i tot un ull. Franco es va quedar amb una m¨¤, se suposa que la dreta, i la va conservar en un reliquiari de plata amb incrustacions de pedres precioses, i portava al puny la ins¨ªgnia de la Cruz Laureada de San Fernando, m¨¤xima condecoraci¨® militar per m¨¨rits heroics en combat. No se¡¯n va separar mai, tret de l¡¯¨²ltim viatge en helic¨°pter. No consta que la m¨¤ de la santa fos miraculosa, perqu¨¨ la m¨¤ assassina del dictador no va tremolar mai quan signava les penes de mort, mentre esmorzava. Quan va morir, la seva v¨ªdua Do?a Carmen i la seva filla, que eren tot el que quedava d¡¯aquella tronada cort casern¨¤ria, tement, potser, la just¨ªcia divina de la m¨¤ de plata i brillants, la van retornar a l¡¯esgl¨¦sia. I aquest va ser l¡¯¨²nic miracle conegut: va ser l¡¯¨²nica vegada que no es van apropiar d¡¯una joia que passava per les seves mans.

Els miracles no existeixen, s¨®n superxeries irrealitzables, i si existissin Don Jorge no se¡¯ls mereixeria

I encara tornem a l¡¯edat mitjana, a l¡¯esperpent miracler d'altres temps i al franquisme fan¨¤tic i superstici¨®s, amb el ministre de l¡¯Interior de Rajoy, Jorge Fern¨¢ndez D¨ªaz. Va relatar, amb piadosa emoci¨®, que havia conversat amb el Papa, a qui li va demanar que res¨¦s per Espanya, en greu perill per la crisi de Catalunya. El Papa, representant oficial de D¨¦u a la Terra, va informar Fern¨¢ndez D¨ªaz que el dimoni vol destruir Espanya. Davant d¡¯aquesta informaci¨® confidencial tan rellevant, el ministre de l¡¯Interior va decidir actuar, sense sentir-se teol¨°gicament obligat a atenir-se a les terrenals regles de la legalitat democr¨¤tica. I aix¨ª va n¨¦ixer la Policia Patri¨°tica (la PP), que inicialment tenia com a objectiu proporcionar proves, certes o falses, contra tots els que a Catalunya exercien aquelles destructives funcions diab¨°liques. En suport d¡¯aquesta missi¨® tan sacrosanta, la PP de Fern¨¢ndez tenia el suport de peons com l¡¯indesitjable comissari Villarejo, el reconfortant Silverio, el servil Daniel i el celestial Marcelo. Silverio era el seu confessor o confident, capell¨¤-policia, exjutge i amic de l¡¯at¨¤vic cardenal Rouco Varela. Daniel era el director de l¡¯Oficina Antifrau de Catalunya, amb el qual tramava construir proves irregulars contra pol¨ªtics catalans independentistes, que despr¨¦s ¡°afinaria¡± la Fiscalia, llavors dirigida per Consuelo Madrigal. Marcelo era l¡¯¨¤ngel de la guarda de Fern¨¢ndez, que l¡¯ajuda, segons va dir sense rubor, a aparcar el cotxe i en coses m¨¦s importants. Aquesta ¨¦s, fins ara, l¡¯¨²ltima edici¨® de la cort dels miracles. Els murris i truans s¨®n Jorge Fern¨¢ndez amb la seva PP i els seus peons. Els miracles, negociat de Marcelo, no existeixen, s¨®n superxeries irrealitzables, i si existissin Don Jorge no se¡¯ls mereixeria.