Els eixos comercials dels barris de Barcelona resisteixen la pand¨¨mia

Els eixos comercials dels barris de Barcelona estan resistint i sobrevivint millor que el centre la garrotada que ha suposat la pand¨¨mia. Si un de cada quatre comer?os al nucli hist¨°ric de Barcelona han abaixat la persiana definitivament, als barris la mitjana ¨¦s d'un 5,5%. Valors com la proximitat, una sensaci¨® de m¨¦s seguretat i evitar despla?aments i tamb¨¦ la defensa del teixit ve?nal i del territori expliquen aquesta m¨¦s bona salut comercial de la perif¨¨ria respecte a un centre que dep¨¨n, en bona part, del turisme i d'una poblaci¨® que ara en molts casos teletreballa.

Alguns dels eixos que tenen m¨¦s bona salut i que estan resistint millor la crisi s¨®n els de Sant Andreu, Creu Coberta, Maragall i Nou Eixample, amb un percentatge de tancaments per sota del 5%. Per contra, eixos com el de Marina, Sagrada Fam¨ªlia, Gran de Gr¨¤cia o Sants superen el 10%, segons dades de la Fundaci¨® Barcelona Comer?, que agrupa 25 eixos de la ciutat.

El panorama comercial dels barris no t¨¦ res a veure amb la desertitzaci¨® que assola el cor de Ciutat Vella i la part m¨¦s central de l'Eixample. ?s la difer¨¨ncia de les zones residencials davant de les que ho van deixar de ser en dedicar-se gaireb¨¦ per complet a l'activitat tur¨ªstica. Un passeig pel carrer Gran de Sant Andreu o pel carrer Ferran no tenen res a veure. En el primer, resulta dif¨ªcil veure-hi una persiana avall. A Ferran passa tot el contrari. ¡°S'ha resistit millor als barris perqu¨¨, a m¨¦s, hi ha molta gent que encara est¨¤ teletreballant i fa vida on viu. Aix¨° s¨ª, es tracta d'un consum molt m¨¦s moderat. La gent no surt a passejar o a fer un tomb com es feia abans de la pand¨¨mia. Es va a comprar m¨¦s el que es necessita i no alguna cosa que veus i entres i compres. Entre altres coses, perqu¨¨ cal respectar l'aforament dels comer?os i perqu¨¨ encara hi ha por¡±, apunta Alfons Barti, director de la Fundaci¨®.

Sense xifres concloents sobre la caiguda del consum, des de la Fundaci¨® apunten que la mitjana es pot situar en el 20%. ¡°El que ser¨¤ determinant ¨¦s la campanya de Nadal. Si va b¨¦, se seguir¨¤ treballant i aguantant per¨° si va malament, el tancament de negocis es podria disparar al 20%¡±, afegeix Barti. Ho argumenta pel l¨ªmit de ¡°resist¨¨ncia¡± a la crisi i perqu¨¨ molts comerciants i restauradors han demanat cr¨¨dits ICO ¡ªalguns ja van pel segon¡ª i han recorregut als estalvis: ¡°Quan aix¨° va comen?ar es va pensar que seria q¨¹esti¨® de tres mesos per¨° ¨¦s evident que ser¨¤ m¨¦s llarg¡±. No tots els lloguers s'han negociat a la baixa o amb ajornaments, la qual cosa tamb¨¦ influeix a l'hora d'aguantar m¨¦s o menys temps. Tamb¨¦ est¨¤ resultant determinant l'expectativa dels negocis i si els seus propietaris estan propers o no a la jubilaci¨®.

Per sectors, els que surten m¨¦s mal parats s¨®n els de la restauraci¨® i la moda, especialment als eixos de Nou Eixample i Cor Eixample. ¡°Part de la restauraci¨® dep¨¨n, a m¨¦s del turisme, dels qui anaven a les oficines a treballar, que hi dinaven i feien alguna compra als comer?os durant la pausa. Molts d'aquests clients han desaparegut pel teletreball o per por, com passa amb la gent gran¡±, comenta Sergio Moral, president de l'eix Nou Eixample.

En alguns eixos, com a Sant Andreu, s'han tancat 16 establiments i se n'han obert set de nous, tan dispars com una sabateria, un local de menjar per emportar o una botiga per a nadons. ¡°Ara hi ha m¨¦s poblaci¨® fent vida de barri pel teletreball. ?s una zona amb for?a estabilitat laboral i molts pisos ja pagats i aix¨° tamb¨¦ es nota¡±, subratlla Pr¨°sper Puig, president de l'eix comercial de Sant Andreu, en el qual s¨®n bastants els negocis que ocupen un local de propietat. ¡°Aix¨° tamb¨¦ ha ajudat a trampejar la crisi perqu¨¨ almenys no calia pagar lloguer¡±, afegeix.

Puig creu, a m¨¦s, que els residents dels barris han apreciat en aquesta crisi de manera especial el comer? de proximitat en un continu urb¨¤, amb diversitat d'oferta i a l'aire lliure. ¡°?s clar que ara s'ha valorat m¨¦s i s'ha subratllat el sentiment de pertinen?a a una comunitat¡±, afegeix. Un model que, hist¨°ricament, ¨¦s el que ha promogut l'Ajuntament de Barcelona en oposici¨® als grans centres comercials fora de les ciutats. El Consistori ha fet una campanya de promoci¨® del comer? de proximitat en els ¨²ltims mesos per impulsar el consum local i s'havia proposat fer m¨¦s activitats del comer? al carrer com una mesura a desenvolupar entre el juliol i el desembre. No obstant aix¨°, les jornades dels comer?os al carrer, que se solien fer amb periodicitat mensual en alguns eixos, pr¨¤cticament han desaparegut per la complicaci¨® que comporta gestionar el flux de persones.

Dissabte passat se'n va fer una en Sarri¨¤ amb les parades amb dos metres de dist¨¤ncia entre si i un recorregut d'entrada i sortida diferent. ¡°Nosaltres ho valorem per¨° no crec que estiguem encara en un moment de la pand¨¨mia per poder fer-ho a Sant Andreu¡±, afirma Puig. A m¨¦s d'algunes l¨ªnies d'ajuda econ¨°mica al petit comer?, l'Ajuntament est¨¤ treballant amb el sector el desenvolupament d'un marketplace per fomentar la venda digital dels comer?os i promocionar els productes locals i d'establiments propis de Barcelona. La venda en l¨ªnia i altres eines digitals va tenir un impuls a l'inici de la pand¨¨mia, en els mesos de l'estat d'alarma, i el prop¨°sit ¨¦s que es consolidi i vagi a m¨¦s.