En blanc i negre

Un tuiter an¨°nim i ocurrent va penjar una foto d¡¯alguns contenidors cremant despr¨¦s de les manifestacions de protesta per la inhabilitaci¨® de Quim Torra per part dels tribunals. Nom¨¦s hi va afegir un breu missatge: ¡°Jo aix¨° ho veig en blanc i negre¡±. No era una cr¨ªtica, nom¨¦s una constataci¨®.

L¡¯an¨°nim va ca?ar al vol una incongru¨¨ncia pol¨ªtica i temporal que comen?a a ser evident. L¡¯¨²ltima enquesta del Centre d¡¯Estudis d¡¯Opini¨® (CEO) hi posa xifres: en un any s¡¯ha invertit l¡¯ordre de les preocupacions majorit¨¤ries de la ciutadania catalana, i la gesti¨® (un 56%) ha passat per davant de la resoluci¨® del ¡°problema entre Catalunya i Espanya¡± (un 39%), segons diu literalment la pregunta formulada per l¡¯institut de la Generalitat. L¡¯estudi revela m¨¦s coses: un percentatge relativament majoritari (un 33%) creu que els serveis funcionen millor si s¨®n gestionats directament per l¡¯administraci¨®, respecte als que creuen que el resultat seria igual si fossin empreses o organitzacions les que ho fessin (un 30,9%) o els que creuen que seria millor que els gestionessin empreses privades (un 22%). Tamb¨¦ ¨¦s significatiu el percentatge dels qui es declaren favorables a un augment d¡¯impostos, que s¡¯enfila fins al 38,9%, gaireb¨¦ atrapa els partidaris de mantenir el nivell actual (41,3%) i desbanca clarament l¡¯opci¨® favorable a una rebaixa, que es queda amb un minso 14,3%. Per¨° hi ha m¨¦s dades: tot i que en la majoria dels aspectes desglossats (amb la significativa excepci¨® de l¡¯habitatge i la temporalitat de la feina) el Govern de la Generalitat obt¨¦ resultats discrets, un peremptori 60% dels enquestats expressa que no creu que l¡¯Executiu actual pugui resoldre els problemes que afronta el pa¨ªs.

S¨®n dades que cal llegir amb atenci¨®, perqu¨¨ marquen de facto el terreny de joc de les properes eleccions: la prioritzaci¨® de la gesti¨® de les compet¨¨ncies existents, la cura i l¡¯enfortiment dels serveis gestionats de manera p¨²blica, la disposici¨® a mantenir o fins i tot augmentar la pressi¨® fiscal. I, fins i tot mantenint una atenci¨® sostinguda a la q¨¹esti¨® territorial, la convicci¨® que la f¨®rmula de govern actual ¨¦s inadequada per afrontar els reptes que venen. Cal que totes les forces pol¨ªtiques que aspiren a representar la ciutadania prenguin nota que aquesta ¨²ltima est¨¤ fent una lectura precisa de la situaci¨®.

Alguns han comen?at a fer-ho, des de les seves pr¨°pies perspectives: d¡¯una altra manera no s¡¯explicaria que una part del m¨®n postconvergent (en les seves diferents declinacions del PDeCAT o el PNC, que s'acaba de crear) s¡¯hagi situat en aquest escenari, receptant moderaci¨® i defensa dels interessos tradicionals de les classes mitjanes i mitjanes-altes. Una altra part ¨Cque justament aquests dies culmina la seva constituci¨® com a partit¨C, en canvi, ha decidit rec¨®rrer a l¡¯¨¨pica i intentar ser estructuralment un nacionalpopulisme m¨¦s, que ¨Ccom passa a altres pa?sos, i amb bons resultats, tot s'ha de dir¨C intenta canalitzar amb una narrativa irredemptista el malestar i la por del futur. Tot ¨¦s imprevisible, per¨° a dia d¡¯avui, amb la pon¨¨ncia pol¨ªtica aprovada la setmana passada i les declaracions disciplents al voltant de la utilitat de les institucions de qu¨¨ disposem, els de Puigdemont sembla que han apostat per aquesta via.

La gesti¨® de la pand¨¨mia (56%) preocupa ara m¨¦s que la resoluci¨® de el ¡°problema entre Catalunya i Espanya¡± (39%)

Del PP i sobretot de Ciutadans encara no es tenen not¨ªcies de com encararan la campanya. Per a aquests ¨²ltims el conflicte territorial ¨Cde manera especular als partits independentistes¨C ha estat en els ¨²ltims anys gasolina electoral i s¡¯haur¨¤ de veure com s¡¯acaben de reubicar, en una conjuntura especialment complicada tenint en compte el viratge que estan fent al tauler estatal.

El PSC i els Comuns en realitat han intentat sempre portar el debat en el marc de les pol¨ªtiques concretes. ?s probable que tinguin coincid¨¨ncies, ja que intentaran presumir de la prioritzaci¨® de les pol¨ªtiques socials que est¨¤ fent el Govern estatal que comparteixen. I tamb¨¦ tindran alguna discrep¨¤ncia. Ser¨¤ m¨¦s que vaporosa en torn de la forma d¡¯Estat o la sortida al conflicte territorial, i m¨¦s concreta pel que fa a la intensitat del canvi de pol¨ªtiques en sentit redistributiu (com ara la llei sobre la regulaci¨® dels lloguers).

La CUP mant¨¦ certa confusi¨®: ha dit que est¨¤ per compartir govern alhora que apel¡¤la a la fantasmag¨°rica ruptura sostinguda en el temps.

La inc¨°gnita m¨¦s important t¨¦ a veure amb ERC, ja que tard o d¡¯hora haur¨¤ d¡¯escollir, fins i tot abans de les eleccions. El percentatge dels seus propis votants que consideren que el Govern actual no ¨¦s capa? de resoldre els problemes del futur ¨¦s id¨¨ntic al de la mitjana de la ciutadania. Haur¨¤ d¡¯explicar si fa cas dels seus o b¨¦ opta per repetir el mateix pacte, amb uns socis que aposten per la radicalitzaci¨® nacionalista i pel bloqueig. Una f¨®rmula fracassada, que l¡¯¨²nica cosa que garanteix ¨Clluny d¡¯impensables intervencions i escenaris d¡¯independ¨¨ncia¨C ¨¦s que el pa¨ªs acabi en decad¨¨ncia. En blanc i negre.