Obre Temporada Alta amb la platea a casa

Bouvetoya, l'¨²ltim lloc de la Terra ha obert aquest dimarts i dimecres el festival Temporada Alta de Girona. Salvador Sunyer, el director del certamen, va demanar a Julio Manrique ¨Cdirector de la pe?a i un dels seus autors, amb Cristina Genebat, Ivan Benet i Sergi Pompermayer¨C que es gast¨¦s el pressupost en persones, en actors i t¨¨cnics, i no en luxes escenogr¨¤fics. Es tractava de fer el m¨¤xim lloc possible a una professi¨® castigada.

A les sales, comen?a a veure's una dramat¨²rgia pand¨¨mica amb obres que es resolen amb dos actors, una taula i un v¨ªdeo. Els aforaments encongits no permeten gosadies en la producci¨®. De totes maneres, amb aix¨° poden bastir-se peces excel¡¤lents, com demostra, per exemple, la repesca d'Aquest pa¨ªs no descobert al Poliorama. Si no hi ha diners p¨²blics ¨¦s gaireb¨¦ impossible pensar, com ha fet brillantment el TNC, a produir un espectacle amb deu mon¨°legs, deu autors, deu int¨¨rprets i deu directors per un Decamer¨® de la covid-19, m¨¦s proper a Pasolini que a Boccaccio.

Bouvetoya presenta sis personatges que surten de vuit mesos de confinament a causa de la pand¨¨mia del 2026. Mireia Aixal¨¤, Ivan Benet, Cristina Genebat, Xavi Ricart, Marc Rodr¨ªguez i Andrew Tarbet interpreten uns personatges que narren alineats en una taula el f¨¤stig, les pors i la necessitat de resistir i combatre els estralls d'un tancament f¨ªsic, per¨° tamb¨¦ cultural i moral. Ja no hi ha teatre. I decideixen viatjar a l'illa de Bouvet, un existent enclavament ant¨¤rtic, inh¨°spit, deshabitat, de sobirania noruega, que es troba lluny de tot. El 1964, va ser descoberta una barca abandonada a la seva riba, i encara es discuteix la identitat dels seus passatgers. I el 2012, una expedici¨® va escalar el pic Olav i hi va enterrar una c¨¤psula del temps. Els personatges de l'obra arribaran a trepitjar l'illa i el bot salvavides i la seva pr¨°pia c¨¤psula del temps es convertir¨¤ en una met¨¤fora de nous desitjos i significats, alguns de misteriosos. El viatge, la reivindicaci¨® de territoris, f¨ªsics i mentals, personals o col¡¤lectius, perduts o sense trepitjar encara, ¨¦s un dels arguments de l'obra, amb uns personatges que citen en m¨¦s d'una ocasi¨® la novel¡¤la Fahrenheit 451, de Ray Bradbury. Admiren els rebels que l'habiten, la seva lluita per preservar la cultura i transmetre-la. La successi¨®, breu per¨° clara, de relats biogr¨¤fics, records, estats d'¨¤nims¡­ est¨¤ ben portada de manera desigual pels actors. La mateixa representaci¨® es presenta, en un exercici metateatral, com un acte de resist¨¨ncia per salvar al teatre.

Era la segona vegada que veia la pe?a inaugural d'un festival, en directe, assegut a casa. Primer va ser amb l'obertura del Grec, que BTV va oferir a la seva audi¨¨ncia. Dimecres va ser amb Temporada Alta a Girona, un festival que acostuma a estar molt ben pensat. Aquest any, a m¨¦s de la for?osament restringida oferta de localitats a les platees f¨ªsiques, es va obrir, en alguns escollits espectacles de la seva graella, la possibilitat de comprar una entrada ¡°a dist¨¤ncia¡±, segons la terminologia de la taquilla. Per cinc euros, un aut¨¨ntic regal, et podies connectar a l'emissi¨® en directe que el festival oferia via internet. I seguir-lo des del menjador de casa. Les entrades al teatre costaven 36, 25 o 10 euros, segons la localitat.

La realitzaci¨® va ser espl¨¨ndida i no hi va haver, com tantes vegades passa, problemes de so. ?s clar que Bouvetoya¡­ s'hi prestava. No hi ha quarta paret i els actors, epis¨°dicament, s'adrecen al p¨²blic de la sala i tamb¨¦, gr¨¤cies pel detall, als seus teleespectadors, mai millor dit. Va haver-hi el repertori previsible, i ben administrat, de plans (generals, mitjos, propers). Fins i tot un breu joc de camp-contracamp. El fet que a l'escenari es creessin tamb¨¦ imatges per a la gran pantalla posterior ¨Cun c¨¤mera recollia detalls de l'escena passejant-s'hi¨C convertia la retransmissi¨® en un component m¨¦s de la dramat¨²rgia, no et feia sentir un intr¨²s. ?s m¨¦s, la teva pr¨°pia llunyania es convertia en argument d'una pe?a que reivindica el fet d'anar al teatre, gaudir de la cultura, viure sense por. I l'acci¨® final, excepte per a una espectadora volunt¨¤ria, igualava tot el p¨²blic, el que era al teatre i el d'internet. Tots seguien el desenlla? gr¨¤cies a una c¨¤mera que explicava el que passava al soterrani de la sala. Una bona experi¨¨ncia. No ¨¦s com anar al teatre, per¨° van aconseguir que et sentissis platea.