Una Biennal de Pensament ¡°especial i necess¨¤ria¡± i sense massificacions

Una de les imatges ic¨°niques de la primera edici¨® de la Biennal de Pensament, celebrada l'octubre de fa dos anys, va ser la de la pla?a Joan Coromines plena de gom a gom durant un dels actes multitudinaris que es van viure durant aquells dies. Una imatge que des d'aquell moment ha fet servir l'Ajuntament d'Ada Colau com a exemple d'una Barcelona oberta i participativa. Per¨° aquesta imatge ja no es podr¨¤ repetir. Vivim en temps de pand¨¨mia i els protocols marquen els aforaments m¨¤xims que s'han de complir de manera estricta. De fet, el Departament de Salut acaba de prorrogar 15 dies ¨Cdespr¨¦s que la corba epid¨¨mica s'hagi disparat a Catalunya, amb m¨¦s de 200 casos per 100.000 habitants¨C les mesures restrictives que impedeixen fer reunions de m¨¦s de sis persones. Per¨° aix¨° no ha fet que els responsables d'aquesta biennal desisteixin a organitzar aquest esdeveniment.

Tot i aix¨ª, les mesures no han fet enrere els barcelonins. I si en la primera edici¨® l'aforament total va ser de 23.000 persones, ara el m¨¤xim no podr¨¤ excedir les 8.000, de les quals ja s'han reservat un 85% del total d'entrades. Com en l'edici¨® anterior, no hi haur¨¤ inauguraci¨® i clausura institucional.

¡°Hem organitzat dues Biennals, una fins a l'abril i una altra des de l'abril¡±, ha explicat aquest divendres Joan Subirats, tinent d'alcalde de Cultura, Educaci¨® i Ci¨¨ncia de l'Ajuntament de Barcelona i alma mater d'aquesta Biennal. ¡°Es va convidar gent i es van preparar temes que despr¨¦s vam veure que no seria possible, per¨° ser¨¤ una trobada presencial perqu¨¨ no volem que sigui un debat de pantalles¡±, ha dit Subirats, que creu que ¡°tenim una Biennal especial, que t¨¦ una s¨¨rie de dificultats, que no ens permetr¨¤ convertir-la en una festa del pensament, perqu¨¨ hi ha una s¨¨rie de restriccions, per¨° que ¨¦s m¨¦s necess¨¤ria que mai¡±.

La Biennal, que es far¨¤ entre el 13 i el 18 d'octubre, ha perdut l'espontane?tat de les activitats i converses, realitzades sobretot en espais p¨²blics oberts (molt en la l¨ªnia de l'actual situaci¨® sanit¨¤ria), en qu¨¨ qualsevol persona s'hi podia sumar. Ara no ser¨¤ possible i (com va passar amb la Merc¨¨) a les persones que vulguin assistir als actes previstos a 42 espais repartits per tota la ciutat ¨Cla pla?a Joan Coromines i el CCCB, La Model, Fabra i Coats, els Jardins d'Agust¨ª Centelles, els Jardins de Pla i Armengol o l'exterior del Centre C¨ªvic Can Felipa¨C, en els quals participaran m¨¦s de 174 experts, hauran d'apuntar-s'hi pr¨¨viament. ¡°Tot ¨¦s m¨¦s complicat, per¨° tot es gravar¨¤ i es penjar¨¤ al web perqu¨¨ els actes els pugui veure tothom i quedar¨¤ al repositori de la p¨¤gina de la Biennal. Aix¨° ¨¦s molt important¡±, ha explicat Subirats.

Com en l'edici¨® anterior, els debats seguiran centrats en quatre eixos: tecnologia, urbanisme i ciutats, democr¨¤cia i un ¨²ltim eix, transversal, que far¨¤ refer¨¨ncia al futur. En aquesta edici¨® la celebraci¨® coincideix amb la del Festival Barcelona Poesia (susp¨¨s a la primavera) i tant la inauguraci¨® com la clausura de la biennal celebraran actes conjunts. En concret, l'obertura del dimarts, anomenada Mirar el futur, comptar¨¤ amb la pres¨¨ncia a la pla?a Joan Coromines d'Enric Casasses i Ilia Mayer, que presentaran un manifest po¨¨tic per al futur i posaran nom a algunes de les esperances i les decepcions que acompanyen aquesta paraula. Tamb¨¦ hi participaran Anna Guitart i Maria Cabrera i, en directe via internet, Margaret Atwood, una de les estrelles d'aquesta edici¨®, com a autora de la c¨¨lebre obra dist¨®pica El conte de la criada, que conversar¨¤ amb tots ells per streaming. La Biennal i el Festival de Poesia tamb¨¦ coincidiran en la clausura en un acte que tindr¨¤ lloc al Pati de les Dones del CCCB, amb Koleka Putuma, Farah Chamma, Elias Knorr, Francesco Deiana i Ellen Deckwitz, que recitaran els seus poemes.

Atwood ser¨¤ una de les excepcions en el sentit que els organitzadors han gravat 15 v¨ªdeos (Un vocabulari per al futur) amb 15 figures internacionals del m¨®n del cinema, les arts visuals, l'escriptura que no es podran despla?ar fins a Barcelona, unes imatges que serviran d'introducci¨® per als debats que duran a terme m¨¦s tard els ponents.

Entre els convidats, presents i en v¨ªdeo: els escriptors Maria Arnal, Cristina Morales, Irene Sol¨¤, Mick Srnicek, el fil¨°sof Santiago Alba Vico, el soci¨°leg Mike Davis, l'acad¨¨mica Donna Haraway, l'arquitecte Hashim Sarkis, la companyia teatral La Cal¨®rica, la ballarina N¨²ria Guiu, l'artista Alicia Kopf, la fil¨°sofa Marina Garc¨¦s, l'antrop¨°loga Yayo Herrero o el catedr¨¤tic de Filosofia Pol¨ªtica Daniel Innerarity. Tamb¨¦ arquitectes i urbanistes com Jaime Palomera, la ge¨°grafa Mara Ferreri i Oriol Nel¡¤lo, la periodista Nuria Alabao i activistes com Sasha Constanza Chock i Peter Frase. Entre els cient¨ªfics, Neil Gershenfled, l'epidemi¨°leg Manuel Franco i la fil¨°sofa Helen Hester.

Per a Subirats el repte de futur de la nostra societat que estar¨¤ present en les jornades s'emmarca en una s¨¨rie de preguntes, com ara fins a quin punt la covid ¨¦s una important patacada per a la nostra forma de vida actual; com es projecta en la nostra democr¨¤cia, si s'ha de fer cas dels cient¨ªfics o salvar l'economia; o com afecta la tecnologia, si s'autoritza el Radar Covid i si atempta a la privadesa; com ens replantegem les ciutats, llocs que aglutinen la poblaci¨® i generen les millors qualitats de vida, per¨°, de l'altra, plantegen problemes de superpoblaci¨®, contaminaci¨® i problemes sanitaris. Tamb¨¦ les difer¨¨ncies entre rural i urb¨¤, ara trencades pel teletreball.

Als actes previstos dins de la Biennal s'hi han sumat 42 entitats i projectes dins de la +Biennal, que han organitzat altres 40 activitats en paral¡¤lel.