Molt honorable president Aragon¨¨s

Hem vist moltes coses sorprenents fins ara per¨° est¨¤ clar que encara no les hem vist totes i que en podem veure moltes m¨¦s. La darrera raresa ens l¡¯ha dut la destituci¨® judicial de Quim Torra com a president de la Generalitat. Fins ara ten¨ªem un president a l¡¯exili i un president vicari, i ara hi hem d¡¯afegir un president inter¨ª, reconegut com a substitut provisional del president destitu?t, per¨° sense que tingui autoritzaci¨® ni voluntat d¡¯identificar-se com a tal president.

La confusi¨® ¨¦s m¨¤xima, per¨° ¨¦s ben clar que ja s¡¯ha convertit en una pol¨ªtica i des de fa molt temps, fins i tot es diria que anticipadament respecte al que ha succe?t al m¨®n. La pol¨ªtica del caos que regeix a la Casa Blanca des de gener de 2017 aqu¨ª, a la Pla?a de Sant Jaume, hi regeix com a m¨ªnim des de setembre de 2015, quan Artur Mas va perdre les eleccions convocades com a plebiscit¨¤ries i es va veure obligat despr¨¦s a fer el pas al costat i a complaure a la CUP anomenant a Carles Puigdemont com a successor.

Ens podr¨ªem fer un fart de riure amb l¡¯embolic d¡¯institucions aut¨¨ntiques o falses, de presidents destitu?ts o reticents i de rep¨²bliques proclamades o en construcci¨®, si no ens trob¨¦ssim en mig d¡¯una pand¨¨mia, amb un sistema de salut que s¡¯aguanta amb pinces, una crisi econ¨°mica de profunditat insondable i una incapacitat per governar les institucions d¡¯autogovern tan prodigiosa com la incapacitat dels mateixos que ens governen per aplicar els programes independentistes amb els quals han estat majorit¨¤riament refrendats.

Ernest Folch ho ha clavat en el seu article de ¡®El Peri¨®dico de Catalunya¡¯ de dimarts passat (¡®La por esc¨¨nica d¡¯Esquerra Republicana¡¯, 6 d¡¯octubre): ¡°Cr¨¨iem que la funci¨® del vicepresident era justament exercir de president quan aquest, per les raons que sigui (tamb¨¦ les injustes) cessa en el seu c¨¤rrec. Doncs no. En un d¡¯aquest girs argumentals ja cl¨¤ssics en el ¡®proc¨¨s¡¯, els qui fins el minut anterior proclamaven la import¨¤ncia vital del c¨¤rrec de president i la necessitat de preservar les institucions, han decidit degradar la Generalitat i deixar-la sense president (...) Les institucions s¨®n sagrades, per¨° nom¨¦s quan governen els nostres¡±.

L¡¯aparen?a s¨®n els principis, per¨° la realitat s¨®n els interessos. Seria una pallassada sense import¨¤ncia en altres condicions, per¨° en les actuals esdev¨¦ una com¨¨dia insuportable, organitzada pel puigdemontisme per tal d¡¯evitar que Aragon¨¨s, el candidat d¡¯Esquerra, pugui treure profit dels quatre mesos presidencials que l¡¯esperen. El m¨¦s pat¨¨tic ¨¦s la resignada conformitat d¡¯Esquerra a seguir la farsa i el ref¨²s abrandat d¡¯Aragon¨¨s a deixar-se tractar com a president.

Ho explica molt b¨¦ el paper signat pels dos partits coalitzats, on es fixen les regles d¡¯aquesta etapa interina, i s¡¯expliquen les raons de l¡¯estranya forma de l¡¯interinatge: ¡°El Govern denunciar¨¤ tamb¨¦ la repressi¨® d¡¯Estat espanyol mantenint vacants tots els espais propis de la Presid¨¨ncia de la Generalitat i del President, com els despatx o la cadira que ocupa al Consell executiu¡±. Tothom sap que la den¨²ncia no serveix per a res i que l¡¯explicaci¨®, ben diferent, rau en la compet¨¨ncia electoral i pol¨ªtica entre el puigdemontisme i Esquerra per l¡¯hegemonia dins l¡¯espai independentista i, sobre tot, per la majoria parlament¨¤ria.

El darrers deu anys s¡¯ha constru?t a Catalunya un fabul¨®s castell de paraules, fet de sofismes, tergiversacions, fantasies i enganys. N¡¯¨¦s una mostra m¨¦s aquest acord entre JxCat i ERC de cara a la substituci¨® de Torra, on es disfressa de protesta contra ¡°la repressi¨® de l¡¯Estat espanyol¡± el que no ¨¦s res m¨¦s que un acord per mantenir els equilibris de poder entre dues formacions.

Pere Aragon¨¨s, encara que no vulgui ell mateix, ¨¦s el president de la Generalitat. Seria bo que exerc¨ªs com a tal en lloc de deixar escolar quatre mesos, o molts m¨¦s en cas de que la pand¨¨mia no ens permet fer les eleccions en el moment adequat. No hi hauria d¡¯haver cap problema i, al contrari, seria extremadament benefici¨®s, que copresid¨ªs amb Pedro S¨¢nchez la taula de negociaci¨® acordada a la investidura del govern espanyol i particip¨¦s a tall de president a totes les reunions que convingu¨¦s amb els altres presidents auton¨°mics i el del Govern central.

La continu?tat de les institucions ¨¦s el que les fa viure. Les institucions s¡¯encongeixen quan falla la ¡®santa continu?tat¡¯ que Eugeni d¡¯Ors va exaltar. El president de la Generalitat ¨¦s m¨¦s que un c¨¤rrec, ¨¦s una instituci¨®, i no hi ha justificaci¨® per la disminuci¨® imposada per Puigdemont, amb l¡¯excusa dels principis, sobre el paper de cara a mantenir viva la foguera esmorte?da del proc¨¦s, per¨° amb la intenci¨® certa de guanyar per la m¨¤ a Esquerra, una vegada m¨¦s.

El president Tarradellas va saber salvar la continu?tat en les pitjors condicions possibles, tot el contrari del que estan fent ara els dirigents independentistes. No es pot governar una instituci¨® i a la vegada voler destruir-la. No ¨¦s estrany venint de personatges com Quim Torra que troba que l¡¯autogovern hist¨°ric de Catalunya ha esdevingut una nosa i el catalanisme una inutilitat. Catalunya necessita un govern i un president, i encara que el seu titular efectiu sigui reticent, se li ha de dir en¨¨rgicament a Pere Aragon¨¨s que el president ¨¦s ell i que faci el favor de fer la seva feina.