Els curtcircuits de la mon¨°tona vida quotidiana, segons Marta Orriols

La dificultat de la vida ¨¦s, curiosament, viure la quotidianitat i arreglar els petits curtcircuits que genera la conviv¨¨ncia o el mon¨°ton, en aparen?a, dia a dia. La vida com all¨° que hi ha entre dos sobresalts i com tornar a reescriure el gui¨® de la normalitat. A la dissecci¨® d¡¯aquest proc¨¦s, amb un afany gaireb¨¦ entom¨°leg, sembla estar dedicant la seva elogiada traject¨°ria liter¨¤ria Marta Orriols, que ha completat puntualment ja un tr¨ªptic sobre aix¨°: els inicials i celebrats relats d¡¯Anatomia de les dist¨¤ncies curtes (2016), Aprendre a estimar les plantes (2018, premi ?mnium a la millor novel¡¤la de l¡¯any) i, ara, Dol?a introducci¨® al caos (Periscopi), tamb¨¦ novel¡¤la.

¡°No hi ha veritat, per¨° tampoc mentida¡±, reflexiona quan li torna un ¡°t¡¯estimo¡± a la seva parella Marta, una jove fot¨°grafa que mant¨¦ una conviv¨¨ncia de feli? calma absoluta amb el Dani, un guionista de tele, tots dos desitjosos d¡¯una estabilitat econ¨°mica i professional (¡°saltar al neol¨ªtic i deixar el nomadisme¡±, diuen), fins que l¡¯embar¨¤s no volgut d¡¯ella i la seva decisi¨® d¡¯interrompre¡¯l ho q¨¹estionen tot; o potser no tant. Per resumir-ho, Orriols (Sabadell, 1975) ha manllevat com a t¨ªtol d¡¯aquesta novel¡¤la (en castell¨¤, a Lumen) una pe?a del grup Extremoduro (¡°la canci¨®n de que el tiempo se parara / donde nunca pasa nada¡±). S¨ª, un anar fent... ¡°La vida real ¨¦s una mica aix¨ª, molt mon¨°tona, i aix¨° t¨¦ alguna cosa d¡¯asfixiant, ja ho era abans d¡¯aquesta pand¨¨mia; la crisi d¡¯avui ¨¦s tamb¨¦ emocional¡±, afirma.

El Dani i la Marta semblen esperar sempre que passi alguna cosa per moure¡¯s, cosa que tamb¨¦ li passava emocionalment a la Paula, la protagonista d¡¯Aprendre¡­ ¡°Responen a la meva percepci¨® del m¨®n: ens arrosseguem, obligats a portar unes vides en qu¨¨ decisions tan ¨ªntimes com tenir o no un fill s¨®n travessades per aquest malestar social general¡±, opina Orriols.

La jove t¨¦ menys pres¨¨ncia a la novel¡¤la del que l¡¯argument exposa (¡°volia, donant-li gaireb¨¦ tota la veu a ell, canviar els estereotips narratius, en qu¨¨ el discurs de la dona ¨¦s sempre el de les coses materials i el dels homes, el filos¨°fic; despr¨¦s, vaig reequilibrar¡±), en un relat en qu¨¨ la quotidianitat es planteja com una tasca herc¨²lia de vida. ¡°La quotidianitat em sembla el mitj¨¤ m¨¦s adequat per explicar certes emocions, la rutina t¨¦ moltes textures i capes d¡¯aspectes concrets; busco inquietar el lector amb aquestes coses inc¨°modes quotidianes que ens conformen per dins, l¡¯ess¨¨ncia de la vida est¨¤ en la quotidianitat: a les grans fites de la vida de cadasc¨² nom¨¦s s¡¯hi arriba pel dia a dia¡±. I aqu¨ª s¨ª que la Marta carrega amb pes a l¡¯obra: ¡°?s totalment l¨ªcit que no vulgui tenir el fill, per¨° per dins es veu obligada a justificar-se, la culpa s¡¯arrossega¡±, creu la seva creadora.

Que aix¨° passi ¨¦s perqu¨¨ l¡¯escriptora pensa que s¨®n temps d¡¯¡°una mania cultural de polaritzar tot debat entre s¨ª i no¡±, quan en el cas de la interrupci¨® de l¡¯embar¨¤s ¡°no hi ha debat, ¨¦s una decisi¨® estricta de la dona¡±. En aquest context, ¡°cedim als altres sentiments molt nostres; no volien fer-ho la Marta ni la Paula i totes dues es veuen obligades a compartir-los¡±. Per aix¨°, concedeix que tota la seva obra sol girar sobre ¡°qu¨¨ fem amb els desitjos frustrats, qu¨¨ deixem de ser quan prenem una decisi¨®; aquesta ¨¦s tamb¨¦ una novel¡¤la de dubtes¡±. I sobre les abs¨¨ncies: pel Dani, la del seu pare quan era petit; per la Paula d¡¯Aprendre¡­, la de la seva parella. ¡°S¨®n les meves petites obsessions, escric a partir d¡¯elles, la p¨¨rdua encara ¨¦s present en la meva vida¡±, diu sense citar la desaparici¨® del seu company en un accident aeri, que va exorcitzar a Aprendre...

Tamb¨¦ conformen el segell ja genu¨ª de la narrativa d¡¯Orriols la crisi de la parella, la sensaci¨® d¡¯un m¨®n exterior estrany i hostil (¡°m¡¯¨¦s dif¨ªcil, en aquest context tan terrible, trobar espais oxigenats fora de la fam¨ªlia i els amics m¨¦s ¨ªntims¡±) i la dificultat d¡¯expressar els sentiments (¡°ens costa dir les coses, encara que per les xarxes socials no ho sembli; els meus personatges diuen el que pol¨ªticament toca, per¨° per aix¨° deixo que el lector els senti pensar¡±). I no nega que les seves tres obres estiguin cosides per intentar saber com ref¨¤ alg¨² el gui¨® de la seva vida. ¡°Anem reescrivint-la a partir de les petites decisions; curiosament, amb les grans decisions de la vida som m¨¦s radicals i irracionals que amb les petites¡±.

El retrat d¡¯uns mil¡¤lennistes irreflexius i infantils que recull la novel¡¤la ¨¦s un mirall deformador del que pensa Orriols: ¡°Se¡¯ls tracta infantilment, el mateix sistema t¨¦ inter¨¨s a fer-ho aix¨ª, triomfa la manera desastrosa com els sacseja un capitalisme que ven hedonisme per tapar la seva naturalesa ¡®cutre¡¯, que diu que si no has triomfat a la vida ¨¦s per culpa teva; estic en contra de disfressar el sistema: no t¨¦ res de divertit ser mil¡¤lennista¡±. I aix¨° ho sap la protagonista, que no t¨¦ el fill nom¨¦s per raons econ¨°miques: ¡°Aix¨° no passava en l¡¯¨¨poca dels meus pares, que s¨ª que els tenien encara que tampoc no tinguessin diners; potser avui es vol viure materialment millor sense sacrificar-se... Les vides a Instagram semblen meravelloses, per¨° darrere seu els diners sempre falten¡±.

La Marta ¨¦s a qui m¨¦s li costa expressar el seu amor. ¡°Dir 't¡¯estimo' ¨¦s important, per¨° ara no es porta, l¡¯amor rom¨¤ntic es veu gaireb¨¦ com una cosa t¨°xica; abans era m¨¦s f¨¤cil dir ¡®t¡¯estimo¡¯. Per qu¨¨? El m¨®n, avui, ¨¦s p¨²blic i si es diu que l¡¯amor rom¨¤ntic s¡¯ha acabat, doncs aix¨°... Modifiquem el que sentim pel que es porta¡±. Per aix¨°, l¡¯objectiu ¨²ltim dels protagonistes ¨¦s trobar una identitat. ¡°La gran pregunta ¨¦s si sabem trobar el nostre lloc al m¨®n¡±, creu Orriols. I ella mira i ho busca des de dins i en all¨° que ¨¦s m¨¦s proper i quotidi¨¤.