La intel¡¤lig¨¨ncia impertorbable

Morir-se deu ser, pel que diuen, una cosa prou desagradable i funesta. Per aix¨° la gent, en especial la gent dotada d¡¯una gran intel¡¤lig¨¨ncia, desitgen morir-se sols, sense tocaments ni paraules de confort, in¨²tils i empipadores per als que no creuen. Paul Val¨¦ry (1871-1945), que posse?a un intel¡¤lecte gaireb¨¦ de la mesura dels de Pascal, Spinoza i Voltaire, no va poder morir tranquil. La seva dona, que en el franc¨¨s d¡¯aquells anys era anomenada Madame Paul Val¨¦ry (hom encara va ser invitat per l¡¯Institut Franc¨¨s de Barcelona amb una targeta en qu¨¨ eren convidats a un acte Monsieur et Madame Jordi Llovet, amb dues expressions verament impr¨°pies), no va parar d¡¯insistir que el seu home, que mai no havia cregut en una vida eterna, fos confessat i extremunciat per un capell¨¤. Quan ho va saber en un moment de lucidesa enmig d¡¯una agonia que va durar setmanes, es va limitar a preguntar, referint-se a l¡¯esmentat eclesi¨¤stic: ¡°?s intel¡¤ligent?¡±, com si nom¨¦s es pogu¨¦s passar a l¡¯altre m¨®n, i encara, en mans d¡¯un clergue amb moltes llums.

Madame Paul Val¨¦ry no va entendre gaireb¨¦ res del seu marit, i menys que dos versos del Cementiri mar¨ª sintetitzaven tot el que l¡¯autor franc¨¨s pensava sobre l¡¯eternitat: ¡°O r¨¦compense apr¨¨s une pens¨¦e / Qu¡¯un long regard sur le calme des dieux¡±, ¨¦s a dir, ¡°Oh recompensa despr¨¦s d¡¯un pensament: / una mirada extensa a la calma dels d¨¦us¡± (l¡¯oce¨¤, tamb¨¦ etern). Tot quedava clar des d¡¯aquells versos, que es troben com epitafi a la l¨¤pida de Val¨¦ry al cementiri de S¨¨te: la intel¡¤lig¨¨ncia, ella mateixa, constitueix una eternitat mai aconseguida, sempre perseguida, amb la qual pot satisfer-se a bastament l¡¯esperit d¡¯un home. Els d¨¦us esmentats s¨®n, naturalment, els d¨¦us pagans, cosa que contradiu l¡¯extremunci¨® cristiana.

Aquesta valoraci¨® de l¡¯intel¡¤lecte, que travessa l¡¯obra del poeta franc¨¨s des del text La vetllada amb Monsieur Teste, de 1896, ¨¦s all¨° que el lector catal¨¤ trobar¨¤ ara en la publicaci¨®, molt ben tradu?da: Paul Val¨¦ry, Tal qual, introducci¨® de Jordi Marrugat, traducci¨® d¡¯Antoni Clap¨¦s (Martorell, Adesiara, 2020). S¨®n nou reculls de pensaments sobre la literatura, la moral, la pol¨ªtica o la vida, que l¡¯autor, com solia fer, va editar i reeditar des dels anys 1920 fins a cinc o sis vegades, en formats diversos. No callarem el fet que Val¨¦ry va tenir tota la vida una preocupaci¨® tan intensa com la seva capacitat mental per guanyar diners amb edicions i reedicions, molt sovint amb un aut¨°graf, que els prodigava. (Hom en posseeix tres o quatre, del llegat del seu amic catal¨¤ Joan Estelrich, els nets del qual van vendre la biblioteca de l¡¯avi al nostre amic i llibreter Albert Obradors. Aix¨° a banda, la llibretera Anna Balaguer li va vendre, tamb¨¦ a hom, un aut¨°graf de particular¨ªssim valor: una carta en qu¨¨ agraeix als barcelonins Amics de la Poesia una invitaci¨® de 1924, en qu¨¨ Val¨¦ry defineix Barcelona com ¡°un gran port que pensa¡±, avui apreciaci¨® del tot inversemblant.)

Hi ha gent a qui li agrada la intel¡¤lig¨¨ncia, i n¡¯hi ha que es troben inc¨°modes davant les mostres d¡¯aquesta virtut, que, de fet, ve de naixement, per¨° es pot conrear o malmetre. Ara, Catalunya la menysprea, i una expressi¨® com ¡°confrontaci¨® intel¡¤ligent¡±, d¡¯un expresident temerari, fugat de la just¨ªcia catalana i castellana, sona absolutament a contradictio in terminis.

?s cert que aquesta ¡°f¨²ria de la intel¡¤lig¨¨ncia¡±, que a Val¨¦ry li venia de Mallarm¨¦, va ser la responsable que Paul no fos un poeta de primer¨ªssima classe; deixant de banda el que hom pugui pensar, el lector far¨¤ b¨¦ de llegir un llibre fant¨¤stic de Nathalie Sarraute, dedicat a desmuntar el mite po¨¨tic de Val¨¦ry: Paul Val¨¦ry et l¡¯enfant d¡¯¨¦l¨¦phant (Gallimard, 1986).

Aix¨° s¨ª: tots els pensaments que Val¨¦ry va escriure, sempre entre l¡¯alba i l¡¯hora d¡¯anar a treballar en una feina burocr¨¤tica (com Kafka), posseeixen la mateixa llu?ssor que les coses m¨¦s intel¡¤ligents que es puguin llegir en els annals de la literatura francesa moderna i contempor¨¤nia. M¨¦s encara: quan Val¨¦ry escriu, en el llibre d¡¯avui, que en un poema ¡°s¡¯organitza tot all¨° possible del llenguatge¡±, un catal¨¤ (aquest any del cinquantenari de la mort encara m¨¦s) no podr¨¤ deixar de pensar en l¡¯her¨¨ncia simbolista rebuda pel m¨¦s gran dels nostres poetes recents, Josep Carner, menystingut per les nostres autoritats culturals, quasi totes analfabetes, enamorades d¡¯asprors, de llacunes i de muntanyes dansaires.

¡°Posar ordre li semblava div¨ª¡±, escriu en aquest Tal qual. En va posar en totes les coses de la seva vida (menys en l¡¯amor, perqu¨¨ no va aconseguir les del¨ªcies d¡¯?milie Noulet, que al final es va casar amb Carner). I al moment de morir, quan ja ho tenia tot molt endre?at, quan res del seu saeculum havia escapat a la seva percepci¨® intel¡¤lectual, va veure el capell¨¤ aquell i, tamb¨¦ l¨°gicament, nom¨¦s se li va oc¨®rrer dir: ¡°Deixi¡¯m tranquil, si us plau¡±. De Gaulle, tan poc missaire com l¡¯escriptor, li va dedicar uns funerals d¡¯Estat, amb desfilada militar i tot.