Vaig anar al dentista

Al final no vaig generar un beb¨¨ durant la quarantena. La vida va seguir passant com sempre passa ¡ªperqu¨¨ la vida sempre passa¡ª i vam sortir i ja era setembre i les coses continuaven exactament com vam dir que no ho havien de fer. Els nens gestats del confinament estan sota les panxes, anunciats a Instagram amb noms de persona, perqu¨¨ al cap i a la fi ho seran, de persones; per¨° jo els anomeno a mi mateixa nom¨¦s beb¨¨s del confinament, un altre beb¨¨ del confinament. Aix¨ª i tot, penso en ells com si poguessin tenir algun dia l¡¯edat del meu. Qu¨¨ meu, si ni tan sols ho vas pensar de veritat. Nom¨¦s van ser uns moments, al sof¨¤. Ja, per¨° ho vas pensar. Bueno.

Exactament ara mateix soc una persona de 29 anys que va per la nova normalitat com si fos la vella: he fet tot el que m¡¯havia dit que no. Dir que s¨ª a coses absurdes, anar a llocs on en veritat no vull anar. ¡°No hauria d¡¯haver vingut¡±, es diu en un moment a l¡¯¨²ltima pel¡¤l¨ªcula de Charlie Kaufmann, el moment que m¨¦s m¡¯interessa. Hiperbolitza en forma de malson tot all¨° que fas, per¨° que en el fons no vols: complir compromisos, estar a llocs a disgust, les coses que es podrien donar per¨° que no es donaran mai perqu¨¨ et trobes dins un cotxe, ara mateix, disposada a con¨¨ixer uns sogres que al final, despr¨¦s de tot, ja no ho seran. Estem coneixent un excedent de persones en detriment d¡¯un altre excedent de persones. ?s una idea angoixant.

Deia que no hi ha a fills a la vista. A canvi, he anat al dentista i m¡¯he apuntat a un m¨¤ster i m¡¯he gastat molts diners. El dentista es va posar guants per inspeccionar-me la boca, fins a generar-me una arcada, com per expurgar-me. Em va fer radiografies per dins mentre jo obe?a amb la boca oberta i les mans a les butxaques. Anar al dentista em produeix calfreds, com les ferreteries. Em deixo fer. Sento que em curen amb els seus sorolls mec¨¤nics, tenen calaixos i em donen coses que necessito. M¡¯entrego a ells, els faig cas, me¡¯ls miro com si poguessin salvar-me. El dentista em va dir que el visitava massa poc i que les meves dents inferiors se m¡¯estan rebel¡¤lant i que tinc bruxisme, com mig m¨®n, perqu¨¨ estem malaltes, em va dir, i quan haur¨ªem d¡¯estar dormint el que fem ¨¦s treballar m¨¦s i serrar-nos les dents. La veritable distopia passa de nit, als nostres llits insomnes.

Ja n¡¯hi ha prou. Ja pots parar. L¡¯escriptora Maggie Nelson, a Els Argonautes (L¡¯Altra Editorial, 2020), recupera la frase d¡¯Eve Kosofsky Sedgwick que ella deia que volia escoltar sempre que estigu¨¦s patint per les coses. Ja n¡¯hi ha prou. Ja pots parar. ¡°Prou de ferir, prou de presumir, prou d¡¯aconseguir, prou de parlar, prou d¡¯intentar, prou de viure¡±, afegeix Nelson, i quasi que et crida. Des que soc petita, l¡¯inici de curs, la consecuci¨® dels anys, em posa incomod¨ªssima.