La Fira de la Mediterr¨¤nia de Manresa s¡¯inaugura amb un espectacle cantat en fenici

Un duo d'improvisaci¨® i distorsi¨® de guitarra i bateria, molt f¨ªsic; quatre instruments de cobla: fiscorn, tible, tenora i flabiol, i dues veus femenines amb arrels folk, Tarta Relena. Aquest poti-poti es diu ZA! & La TransMegaCobla, la seva llavor es va plantar ara fa dos anys, per enc¨¤rrec de la Fira Mediterr¨¤nia de Manresa, i aquest dijous la inaugura oficialment. Pau Rodr¨ªguez (guitarra, Terrassa, 38 anys) i Eduard Pou (bateria, Calonge, 38 anys) no havien tingut gaire contacte amb la sardana. ¡°Era la banda sonora de quan el meu pare jugava futbol per a adults¡±, diu el Pau. Per la seva banda, l'Edu recorda que al seu poble ¡°els dijous hi havia sardana i aix¨° representava la llibertat per a les criatures, era com una festa¡±. Amb aquest curt bagatge van rebre l'enc¨¤rrec d'¡°explorar la sonoritat de la cobla mitjan?ant la improvisaci¨® condu?da¡±, recorda l'Edu. ¡°Ser ignorants ens resta convencions i prejudicis¡±, remata Pau. Entre tots els implicats han tornat a fer pal¨¨s que la cobla ¨¦s alguna cosa m¨¦s que sardana i que la inquietud nia en molts dels seus m¨²sics.

L'espectacle, que es va veure en versi¨® curta al recent BAM de Barcelona, ¨¦s una explosi¨® d'improvisaci¨®, distorsi¨® i solos d'instruments de fusta. I cantat en fenici! ¡°S¨ª, el fenici ¨¦s la llengua que representa el Mediterrani, l'¨¤mbit d'acci¨® de l'espectacle¡±, apunta l'Edu, com si cada dia compr¨¦s tabac en aquest idioma. I com es compon en una llengua morta? ¡°Doncs parlant amb una experta en la mat¨¨ria, Maria Josep Estanyol, i comprovant que com que els pocs registres que queden de l'idioma s¨®n en bona part funeraris, les seves frases s¨®n concloents i a m¨¦s tenen reiteracions que ens ajuden a transmetre la idea de viatge que pretenem¡±, assegura el Pau. Un exemple d'aquestes lletres que s'imaginen no narratives? ¡°Si has de ser recordat, et recordaran¡±, deixa anar l'Edu. Frases esculpides en pedra que sonen com saviesa atemporal, difunt fenici i rocker amb ego mida Imperi rom¨¤.

Per¨° que ning¨² s'equivoqui, no hi ha solemnitat en un espectacle ¡°que vol ressaltar el que ens uneix entorn del mar, no el que ens separa ara que el mar ¨¦s una frontera¡±, assenyala l'Edu. Tampoc cal buscar un discurs identitari, ¡°just al contrari, fugim de tot l'excloent de la identitat, hem agafat estructures de la m¨²sica del Mediterrani i les hem creuat amb la nostra manera d'improvisar. I qu¨¨ vols que et digui? A Turquia hi ha allioli i a C¨°rsega botifarres. Tamb¨¦ coses que ens diferencien, per¨° la difer¨¨ncia suma¡±, argumenta el Pau. El que hi ha ¨¦s humor i ironia, una constant en un duo que improvisa mitjan?ant gestos pautats que ajuden a la interrelaci¨® entre els m¨²sics i entre aquests i el p¨²blic: ¡°La ironia serveix per treure-li ferro a l'assumpte, restar-li transcend¨¨ncia i protegir-nos del rid¨ªcul gr¨¤cies a la implicaci¨® del p¨²blic. L'humor ¨¦s el que greixa la nostra maquin¨¤ria¡±, conclou l'Edu abans de sustentar te¨°ricament l'espectacle: ¡°Agafem la sardana des del punt de vista popular, no tradicional, la tradici¨® tendeix a conservar, a fixar i nosaltres barregem estils. La m¨²sica popular sempre est¨¤ canviant, com diu Pep Moliner, que toca el fiscorni a la TransCobla¡±.

La narrativa de Kurt Vonnegut o la m¨²sica de Sun Ra s¨®n referents que apareixen en la conversa com a exemples d'invenci¨® de realitats fict¨ªcies des de les quals mirar la nostra; l'estrid¨¨ncia benefactora dels instruments de cobla, fets per sonar sense amplificaci¨® a l'aire lliure, ¨¦s percebuda com una benedicci¨®; la base matem¨¤tica de la m¨²sica de ZA! es reivindica com a essencial per part d'aquests amants dels sudokus; l'aparent contradicci¨® entre fugir de la innovaci¨® proposada com a d¨¦u del mercat i els seus constants canvis estil¨ªstics ¨¦s assumida amb naturalitat i finalment, l'Edu i el Pau es mostren com el que s¨®n: dues criatures jugant il¡¤lusionats amb material sonor que no volen que nom¨¦s els diverteixi a ells: ¡°En aquests temps m¨¦s que mai cal reivindicar que un concert ¨¦s un esdeveniment col¡¤lectiu en el qual cadasc¨² participa des de la seva posici¨®, que a m¨¦s ¨¦s intercanviable. No es tracta d'admirar el m¨²sic, sin¨® de fer una cosa conjuntament¡±.