La teoria del 50%
Si en lloc de teixir plans pol¨ªtics insensats els independentistes s¡¯haguessin arremangat per demostrar com es gestiona un pa¨ªs (o una naci¨®), sigui independent o no, haurien arribat i superat el llist¨® del 50% en les eleccions del 2017
Fa tot just unes hores, l¡¯expresident Quim Torra encara donava consignes del tipus ¡°confrontem l¡¯Estat amb intel¡¤lig¨¨ncia¡±. Avui m¡¯interessa parlar del 50% que l¡¯independentisme s¡¯ha posat com a meta per declarar unilateralment la independ¨¨ncia de Catalunya, ¨¦s a dir, fer realitat el que fins ara no ¨¦s ni tan sols virtual: la Rep¨²blica catalana. Abans, per¨°, una boutade, si aix¨ª es vol qualificar: si Joan Tard¨¤ va dir un dia all¨° d'¡°alg¨² ho havia de dir¡±, amb Torra passa una cosa semblant, alg¨² l¡¯havia d¡¯inhabilitar. Hauria preferit que fos l¡¯electorat, fins i tot el seu propi, qui l¡¯hagu¨¦s deixat KO fins a l¡¯infinit, per¨° va haver de ser el menys indicat per a una decisi¨® com aquesta el que permet¨¦s que ara veiem amb esperan?a el 14 de febrer, el dia de les properes eleccions auton¨°miques. Com era de suposar, tot l¡¯orbe independentista es va esquin?ar les vestidures. Per¨° en el fons i sense voler fer-ho gaire expl¨ªcit, entre els quals la mateixa Esquerra Republicana, es va rebre aquella sent¨¨ncia d¡¯inhabilitaci¨® (tan buscada, ¡°pertina?ment¡±, pel mateix agraciat) amb alleujament.
Entre les conseq¨¹¨¨ncies m¨¦s directes d¡¯aquella ¡°miraculosa¡± inhabilitaci¨® tenim la idea del 50 per cent com a avantsala no se sap a on, per¨° per a l¡¯independentisme una avantsala sembla que crucial. O ¡°hist¨°rica¡±, como ja ¨¦s habitual celebrar qualsevol desprop¨°sit pol¨ªtic per part dels capatassos de l¡¯independentisme, ja sigui ?mnium Cultural, l¡¯Assemblea Nacional Catalana o el teleninot de torn de Carles Puigdemont. A tot plegat s¡¯hi suma el fet de voler convertir aquelles eleccions en un plebiscit. Una cosa aix¨ª com independ¨¨ncia s¨ª, independ¨¨ncia no.
El primer que se m¡¯acut preguntar-me, i suposo que a molts tamb¨¦, ¨¦s per qu¨¨ aquella idea no se li va acudir a ning¨² abans de la murga de l¡¯1 d¡¯octubre del 2017. Per qu¨¨ no haver dissenyat campanyes electorals amb aquest prop¨°sit? El 6 de setembre d¡¯aquest any, un sondeig de GAD3 per a La Vanguardia ens deia que l¡¯independentisme superaria per primer cop el llist¨® del 50%, i permetria amb aquest percentatge tenir 77 escons al Parlament. (Cal afegir que en aquesta mateixa mostra el PSC obtindria prou vots per governar amb Esquerra Republicana. Junts obtindrien la majoria parlament¨¤ria necess¨¤ria). Llavors torno a la pregunta anterior. Per qu¨¨ aquesta meta no es va perseguir abans dels grans errors i imprud¨¨ncies que es van cometre, quan es van dissenyar les eleccions de l¡¯1 d¡¯octubre, la mare de tots els fracassos de l¡¯independentisme, inclosa una innecess¨¤ria (i igualment imprudent) pena de pres¨® per part dels aparells judicials de l¡¯Estat. (En aquest sentit, l¡¯independentisme, el Govern del PP i la c¨²pula judicial a les seves ordres van dissenyar la tempesta perfecta.)
Se suposa que abans del 2017, l¡¯electorat independentista estava m¨¦s mobilitzat que no pas ara, m¨¦s mobilitzat i sense pand¨¨mia de covid-19. Si en lloc de teixir plans pol¨ªtics tan insensats com els que van teixir s¡¯haguessin arremangat per demostrar com es gestiona un pa¨ªs (o una naci¨®), sigui independent o no, haurien arribat i superat el llist¨® del 50% en les eleccions del desembre d¡¯aquell mateix any.
No s¨¦ si els defensors del 50% coneixen la teoria d¡¯aquest percentatge en els matrimonis. Molt m¨¦s interessant per com n'¨¦s d¡¯¨°bvia que pel que aporta de novetat. En una parella, cada meitat ha de respectar l¡¯altra. M¨¦s evident, impossible. Si l¡¯independentisme hagu¨¦s obtingut aquell percentatge de vots, respectaria la meitat que no ¨¦s independentista? Probablement no si aquell percentatge li dona la majoria parlament¨¤ria. I aqu¨ª connecto aquesta conclusi¨® amb unes paraules que acaba de pronunciar Miquel Iceta, en el sentit que no governar¨¤ mai amb ERC, un partit, afegeix, que defensa el dret a l¡¯autodeterminaci¨® i la independ¨¨ncia. Si Iceta es nega a aquest govern ja des d¡¯ara, est¨¤ incorrent en un greu error pol¨ªtic. Tothom sap que ERC vol la independ¨¨ncia. I, a m¨¦s, est¨¤ en el seu dret (si no, per qu¨¨ haurien de cobrar un sou els seus diputats per defensar aquestes idees). Per¨° ERC representa el costat m¨¦s pragm¨¤tic de l¡¯independentisme, tan pragm¨¤tic que no crec que ignori que per postular-se per a la independ¨¨ncia el millor ¨¦s anar demostrant sense tardan?a l¡¯efic¨¤cia de la seva gesti¨®, la seva capacitat d¡¯escoltar els que no pensen com ells. I sobretot, fer alguna cosa perqu¨¨ tots els catalans tornin a creure en la pol¨ªtica i no nom¨¦s en les consignes i els dies hist¨°rics.
J. Ernesto Ayala-Dip ¨¦s cr¨ªtic literari.
Tu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo
?Quieres a?adir otro usuario a tu suscripci¨®n?
Si contin¨²as leyendo en este dispositivo, no se podr¨¢ leer en el otro.
FlechaTu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PA?S desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripci¨®n a la modalidad Premium, as¨ª podr¨¢s a?adir otro usuario. Cada uno acceder¨¢ con su propia cuenta de email, lo que os permitir¨¢ personalizar vuestra experiencia en EL PA?S.
En el caso de no saber qui¨¦n est¨¢ usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contrase?a aqu¨ª.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrar¨¢ en tu dispositivo y en el de la otra persona que est¨¢ usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aqu¨ª los t¨¦rminos y condiciones de la suscripci¨®n digital.