Nabokov i Mars¨¦

Com si no es record¨¦s que Nabokov ja havia dit que estudiar una obra de ficci¨® tan sols per informar-se sobre un pa¨ªs, una classe social o l¡¯autor era una feina una mica pueril, la lectura mec¨¤nica, una interpretaci¨® unidimensional, una mena d¡¯acord massiu, de somnol¨¨ncia generalitzada, de par¨¤lisi vertiginosa, va fer que a la majoria d¡¯articles escrits arran de la mort de Juan Mars¨¦ s¡¯insist¨ªs massa en la repetici¨® del que ja s¡¯havia repetit durant anys, com si desviar-se en la publicitat del producte pogu¨¦s desorientar l¡¯audi¨¨ncia. Es va tornar a dir que era el novel¡¤lista de la cara oculta de la Barcelona de la postguerra, que havia convertit el barri del Guinard¨® en un espai m¨ªtic, es va parlar de la influ¨¨ncia de les pel¡¤l¨ªcules d¡¯aventures projectades en les sessions dobles dels cinemes de barri ¡ªi dels TBO i de les novel¡¤les de quiosc¡ª, de la r¨¤bia i l¡¯explosi¨® sarc¨¤stica i de la melancolia de la seva mirada, de la corrupci¨® de l¡¯adolesc¨¨ncia, de l¡¯afany de desmitificar a les seves obres primeres el progressisme estudiantil i el romanticisme revolucionari i de la seva voluntat posterior de recuperar, recrear i reviure la seva inf¨¤ncia en novel¡¤les tan ineludibles per a qualsevol lector sensat com Si te dicen que ca¨ª, Un d¨ªa volver¨¦, El embrujo de Shangai o Rabos de lagartija.

Per¨° van ser molt pocs els que van incidir en el que assenyalava Pere Gimferrer en un dels pr¨°legs a l¡¯edici¨® que commemorava el cinquant¨¨ aniversari de la publicaci¨® d¡¯?ltimas tardes con Teresa (1966): el que li havia cridat m¨¦s l¡¯atenci¨®, durant la relectura de la novel¡¤la de Juan Mars¨¦, era ¡°su calidad o condici¨®n de novela po¨¦tica o poem¨¤tica¡±, la seva capacitat d¡¯imposar-se, sobretot, ¡°no por su justeza sat¨ªrica y su precisi¨®n social y moral, sino por el valor transfigurador de las im¨¢genes, el l¨¦xico y su cadencia sonora¡±.

En el text on Nabokov explica com va construir Lolita, es refereix als nervis de la novel¡¤la, als punts secrets, a les coordenades subconscients que van alimentar la seva escriptura, i confessa que hi ha moments, digressions i forats favorits que recorda amb m¨¦s vivesa que d¡¯altres de m¨¦s importants narrativament parlant. En la nota que Juan Mars¨¦ escriu per a la setena edici¨® d¡¯?ltimas tardes con Teresa, sembla que tingui ben present la lli?¨® de Nabokov ¡ªde fet, opera de la mateixa manera¡ª, detalla ¡°el rigor formal con que intent¨® amarrar el deseo y la realidad¡±, es refereix a l¡¯espina dorsal que sost¨¦ tota la seva estructura, i selecciona les seves imatges predilectes de la novel¡¤la com si col¡¤leccion¨¦s els fotogrames m¨¦s memorables de les seves pel¡¤l¨ªcules preferides: la ra¨® que dona ¨¦s la ra¨® per la qual s¡¯ha de llegir sempre Mars¨¦ ¡ªi Nabokov¡ª, m¨¦s enll¨¤ de les informacions que es puguin obtenir sobre un pa¨ªs o una societat, sobre l¡¯autor: per ¡°simple placer est¨¦tico¡±.