Pandem¨°nium

Un fantasma recorre Europa, el fantasma del coronavirus. Parafrasejant Marx i Engels i el seu conegut Manifest comunista, podr¨ªem convenir que ¡°totes les forces de la vella Europa s¡¯han unit en santa croada per assetjar aquest fantasma¡±. I aquella uni¨® de circumst¨¤ncies sembla reviure amb l¨ªmits semblants.

Fran?a ha restablert el seu estat d¡¯urg¨¨ncia, toc de queda que inclou el Par¨ªs metropolit¨¤. Holanda ha declarat confinament parcial i It¨¤lia ha redu?t horaris de restaurants i vida social despr¨¦s d¡¯obligar a dur la mascareta. Alemanya, alarmada amb molta menys incid¨¨ncia, t¨¦ por del caos. Fins i tot el Regne Unit, amb el Brexit latent al marge, adverteix de les dures mesures que far¨¤ adoptar un ros perill¨®s que es veia molt feli? minimitzant el risc fins que va caure del cavall colpejat per la malaltia, que va patir en la seva pr¨°pia pell.

El temps est¨¤ demostrant com d¡¯equivocats estaven els governs i com d¡¯erronis eren els seus m¨¨todes. Tots

Mentrestant, i seguint la proposta ideada fa mesos pel matem¨¤tic catal¨¤ de la Universitat de Par¨ªs-Dauphine Miquel Oliu-Barton, la Comissi¨® Europea ha comen?at a preparar el seu mapa de colors segons els contagis a cada zona. Busca oferir alternatives de relaci¨®, contacte i mobilitat a tanta divisi¨® de criteris i tan poca harmonitzaci¨® sanit¨¤ria i promoure aix¨ª possibles corredors segurs que alleugin la castigada economia. Com si el Tractat de Schengen no exist¨ªs perqu¨¨ la Uni¨® ni tan sols s¡¯hagu¨¦s ideat. I no perqu¨¨ la covid-19 no entengui d¡¯administracions, p¨¤tries ni fronteres, sin¨® perqu¨¨ aquests conceptes funcionarials, f¨ªsics o emocionals s¨®n patrimoni dels estats que els modulen al seu parer en un proc¨¦s d¡¯aparent improvisaci¨® segons els suggeriments de cient¨ªfics que se senten superats.

En aquest sentit, poc sembla haver canviat aquell m¨®n del 1848 que les oligarquies veien amena?at per la revoluci¨® comunista i contra el qual els dos grans pensadors van redactar ¡°el programa del proletariat¡±. Tant per l¡¯actual fragmentaci¨® de les defenses com per la falta d¡¯unitat en l¡¯atac. Tant per la disparitat de criteris pol¨ªtics com per les insatisfact¨°ries solucions m¨¨diques. Es continua sabent tan poc del virus per la seva novetat i tement-lo tant per la seva incid¨¨ncia com es va fer llavors amb aquell moviment que va marcar la hist¨°ria del m¨®n. Tamb¨¦ en aix¨° hi ha coincid¨¨ncia. Ning¨² posa en dubte que la nostra experi¨¨ncia passar¨¤ als annals. Hi ha, per tant, similituds entre les dues batalles. Fins i tot pel patiment majorit¨¤riament distribu?t entre els m¨¦s febles a causa d¡¯una condici¨® social que els empeny a l¡¯exclusi¨®, com adverteix Intermon-Oxfam.

Presentada la darrera primavera com una guerra a la qual es va intentar fer front amb el llenguatge convencional de les grans confrontacions i potenciant la propaganda amb el m¨¦s arcaic dels estils, el temps est¨¤ demostrant com d¡¯equivocats estaven els governs i com d¡¯erronis eren els seus m¨¨todes. Tots. Els qui llavors semblaven enfrontar-se adequadament a les noves circumst¨¤ncies perqu¨¨ els seus epidemi¨°legs van optar per unes mesures menys invasives, la cura d¡¯humilitat els va arribar despr¨¦s. I els qui, a l¡¯inrev¨¦s, es van presentar com els avan?ats de la duresa per aparentar una gallardia que servia de ben poca cosa, Espanya per exemple, en el cap¨ªtol actual estan veient fins a quin punt ha estat insatisfactori aquell gran sacrifici de la primavera robada si ¨¦s que es va pensar per ser m¨¦s eficients en la tardor de la falsa esperan?a.

Si Marx i Engels pretenien crear una societat nova, amb el coronavirus es persegueix nova la normalitat

?s clar que tamb¨¦ aqu¨ª entra en joc una difer¨¨ncia substancial: la distribuci¨® de responsabilitats. I el que a trav¨¦s de l¡¯estat d¡¯alarma va assumir l¡¯Executiu central ara est¨¤ en mans de les autonomies, que, despr¨¦s d¡¯haver recuperat les compet¨¨ncies sanit¨¤ries, reprodueixen a petita escala el que els estats fan en l¡¯¨¤mbit continental. Madrid, el paradigma. Catalunya, el simbolisme. Un per voluntat partidista. L¡¯altra per necessitat vital. I la conseq¨¹¨¨ncia ¨¦s la sensaci¨® generalitzada de desemparan?a ciutadana fruit de mirades ideol¨°giques contraposades. Perqu¨¨ encara que la ci¨¨ncia pugui ser neutra, els seus professionals no ho s¨®n i els governs ni han de ser-ho ni poden ser-ho. I acaben aplicant metodologies fruit d¡¯uns plantejaments m¨¦s o menys intervencionistes o m¨¦s o menys liberals.

En aquesta altra batalla ¨¦s on som ara si ens fixem en les decisions econ¨°miques que es prenen, que es critiquen o que es pateixen. Mentre D¨ªaz Ayuso acusa imprudentment i tendenciosament el Govern S¨¢nchez-Iglesias de pretendre ofegar Madrid, el d¡¯Aragon¨¨s fixa les mesures d¡¯esquerres sota el pretext de prevenir per evitar haver de curar. Per¨° ho fa com a correctiu als catalans que incompleixen les normes a la galta dels propietaris de bars i restaurants. Com si fossin ells els responsables d¡¯un comportament que tamb¨¦ ¨¦s conseq¨¹¨¨ncia del que els governs no van saber fer durant el llarg confinament: incentivar i promoure la responsabilitat individual i social abans de sermonejar i sancionar. I aquell paternalisme protector de pal i pastanaga ara es gira en contra seu.

Si Marx i Engels pretenien crear una societat nova, amb el coronavirus es persegueix nova la normalitat. Mentrestant, pandem¨°nium. (Soroll i confusi¨®.)