Silvia P¨¦rez Cruz: ¡°Cantant entro en tr¨¤nsit¡±

Aquest estiu, al Kursaal de Sant Sebasti¨¤, en un moment del seu primer concert despr¨¦s dels tres mesos de confinament, Silvia P¨¦rez Cruz es va arraulir sota el piano del m¨²sic Marco Mezquida i va continuar cantant. El que podia semblar un numeret de l'artista, t¨¦ una explicaci¨® m¨¦s complexa i m¨¦s senzilla. ¡°M'ho va demanar el cos. Va ser com qui se'n va a dormir al seu cargol de mar. Era all¨¤, protegida, pensant ¡®aqu¨ª em sento fora de perill¡¯. Per a mi la m¨²sica ¨¦s casa meva i la trobava a faltar. Quan canto entenc el m¨®n¡±. Ho explica en la fredor de la sala de l'hotel del Madrid confinat on parlem, amb mascaretes totes dues a dos metres de dist¨¤ncia la una de l'altra, i entra una en calor sola de veure com se li aigualeixen els ulls.

P. Com es viu en la m¨²sica?

R. No conec cap altre lloc. Serrat diu que la carrera comen?a amb el primer bolo que cobres. Per a mi va comen?ar quan vaig entendre que necessitava cantar, als 12 anys, cantant amb el meu pare en una taverna.

P. Va tenir una revelaci¨®?

R. Em vaig sentir en un estat molt especial, molt lliure i honest. I aix¨° va tenir unes conseq¨¹¨¨ncies en el p¨²blic. Venien cap a mi, una nena, i m'explicaven coses que havien sentit quan m'havien sentit cantar, coses molt ¨ªntimes.

P. I vost¨¨, qu¨¨ sent quan canta?

R. ?s com oblidar-se del cos. Una sensaci¨® de canal, que alguna cosa passa a trav¨¦s teu, i el que has d'intentar ¨¦s que no es tanqui la porta pel pensament, o la por. ?s com sortir de tu mateixa. Cantant no soc jove ni vella. Es para el temps. Entro en tr¨¤nsit.

P. I quan torna no t¨¦ una baixada d'¨¤nims?

R. ?s un moment sagrat on les coses s¨®n on han de ser. En tornar no parles, sents. Busques la complicitat dels teus m¨²sics, les persones que entenen aquest idioma.

P. Reconeix aquest tr¨¤nsit en els altres?

R. S¨ª, i tamb¨¦ el truc i la mentida en el tr¨¤nsit.

P. Es refereix a la t¨¨cnica?

R. La t¨¨cnica no sobra. De vegades ¨¦s un error de l'artista, que intenta anar a buscar, amb la repetici¨®, un estat que no s'assoleix en la forma, sin¨® en des d'on es fa. ?s una cosa que no es pot dominar, i m'encanta aquesta sensaci¨® i veure-la en els altres. Veure alg¨² abstret tallant els cabells, o pernil, ¨¦s igual, recon¨¨ixer alg¨² que ¨¦s on li toca, fent una cosa per a la qual t¨¦ un do.

P. Sempre canta sobre el mateix?

R. B¨¦, ¨¦s que crec que no hi ha tants temes. La vida, la mort, l'amor, el desamor, la natura. La resta ¨¦s literatura, com s'expliquen les coses, i pot ser molt bonica, per¨° el fons ¨¦s aquest.

P. Parlant de natura, aquesta melena ¨¦s tota seva?

R. B¨¦, ara me l'han repassada per a la foto, per¨° s¨ª. ?s que a la meva fam¨ªlia: la meva ¨¤via, la meva mare, jo, sempre hem tingut els cabells molt llargs, i forma part del meu gest. M'encantaria algun dia ser capa? de tallar-me'ls, per¨° ¨¦s una mica de tribu. Tallar-me'ls seria tallar el lla?. A m¨¦s, quan entres en certes coses ja no en pots sortir. No ho s¨¦. Com me'ls veus tu?

P. Amb una enveja assassina. Vost¨¨ enveja alguna cosa d'alg¨²?

R. Enveja ¨¦s voler el que un altre t¨¦? H¨°stia, vist aix¨ª... envejo tenir pare. Tenir el meu pare.

P. Aqu¨ª estem en taules. El dolor de l'orfandat es doma o nom¨¦s s'amansa?

R. La p¨¨rdua per mort i la p¨¨rdua en vida s¨®n molt doloroses. Em venen can?ons, persones que he perdut, can?ons que he escrit. Jo m'he purgat molt component per digerir aquestes morts. Saps els records, que es van tornant est¨¤tics? Llavors, en aquestes can?ons s¨®n una mica vius. ?s dif¨ªcil. No estem ben educats amb la mort.

P. Estar trist no ¨¦s popular.

R. S¨ª, hi ha aquesta necessitat de ser sempre un s¨ªmbol, una imatge forta, poderosa, feli?, estiuenca, triomfadora. I aix¨° no ens fa b¨¦. Per aix¨° els meus concerts s¨®n com rituals. He dedicat alguna can?¨® a les v¨ªctimes del virus, persones que no han tingut un ritual de comiat. H¨°stia: ho he trobat molt dur. La relaci¨® amb la mort en aquests mesos ha estat molt estranya.

P. Amb qu¨¨ riu que no pot parar?

R. Uf, no ho s¨¦. Amb persones. Amb la meva filla, per exemple. T¨¦ 13 anys i ¨¦s molt divertida. Connectar amb l'humor d'una persona ¨¦s brutal.

P. L'altre dia va cantar Tengo un tractor amarillo al programa de Buenafuente. Li va costar m¨¦s que un bolero?

R. Ha, ha. No vaig dormir la nit abans. Un dia vaig dir ¡°canto can?ons tristes per ser feli?¡± perqu¨¨ sempre em deien que ho cantava tot trist. I no, no va d'aix¨°, no han ent¨¨s res. Cantant es deixa anar de tot i tot ¨¦s dolor¨®s, per¨° ¨¦s clar que et pots riure despr¨¦s, cal descansar. S¨¦ que faig temes molt intensos. Soc molt intensa, en l'alegria i en el patiment. Estic sempre a flor de pell. Abans creia que tot era aix¨ª. Ara han passat els anys i m'he adonat que hi ha gent que no viu amb tanta intensitat. No s¨¦ si hi surto perdent o guanyant. La virtut sol ser tamb¨¦ el defecte.

P. O no la coneixen o b¨¦ l'adoren com a una deessa. M¨¦s que fans, t¨¦ devots.

R. B¨¦, no est¨¤ malament, no? Penso: ¡°H¨°stia, ho estic fent com volia¡±, perqu¨¨ jo no he volgut mai ser famosa. Volia dedicar-me al que em dedico amb tota llibertat i entrega. Si aix¨° fa que em coneguin, doncs perfecte. Per mi el m¨¦s normal ¨¦s que no em coneguin, per¨° tamb¨¦ et dic que em coneix m¨¦s gent de la que em penso.

P. Com gestiona l'adulaci¨®?

R. Ara millor. Abans l'anul¡¤lava massa. Com que no volia que m'afect¨¦s en negatiu, la rebutjava. Hi havia aqu¨ª aquesta cosa cristiana com d'haver de patir per tot aix¨°.

P. Complex de culpa?

R. Una mica s¨ª que n'hi havia. O que abans jo havia estat en un grup i havia sentit que altres persones sentien gelosia de mi, i aix¨° em feia enrere. Amb el temps he vist que potser m'hauria d'haver plantat una mica i haver-me deixat a mi mateixa gaudir-ne.

P. O sigui, que ara s'ho creu.

R. Per a mi la soluci¨® va ser quan vaig entendre l'equilibri entre humilitat i seguretat. Jo no soc millor que tu, ni que ning¨². I pot ser que jo no t'agradi, per¨° el que faig ho defenso a mort perqu¨¨ m'ho estimo. Ho faig amb tot el meu cor, i ho defenso amb seguretat.

P. Com sobreviur¨¤ la seducci¨® a la tirania de les m¨¤scares?

R. No ho s¨¦, estic preocupada. L'¨²nica cosa bona ¨¦s que ara ens mirem m¨¦s als ulls. Abans ens mir¨¤vem a la boca, no ens aguant¨¤vem la mirada. Ara, potser perqu¨¨ tenim la boca tapada, ens sentim m¨¦s protegits i ens mirem als ulls. ?s molt ¨ªntim, aqu¨ª hi ¨¦s tota la informaci¨® per a qui vulgui i s¨¤piga llegir-la. En aix¨° anem guanyant.