N¨²ria Espert: ¡°Lorca obre portes, siguin de vidre o de ferro¡±

N¨²ria Espert va de la m¨¤ de Lorca des que era petita i encara no sabia qui era Federico. Al cap de molts anys, Llu¨ªs Pasqual (tocat tamb¨¦ pel duende de l'espanyol m¨¦s fam¨®s, amb el perm¨ªs de Cervantes) va fer amb ella La oscura ra¨ªz, i des del 2019 van de la m¨¤ (i de la de Lorca) en l'espectacle Romancero gitano, que es va haver d'interrompre per la pand¨¨mia quan ja sumaven un centenar de representacions. Una de les ¨²ltimes va ser al teatre Romea de Barcelona, on l'actriu s'havia estrenat quan tenia 13 anys i on no tornava des que, en fa 35, hi va representar? La tempestat, de Shakespeare, aquella vegada sota la direcci¨® Jorge Lavelli. Ara, Espert (l'Hospitalet de Llobregat, 85 anys), ha repr¨¨s les seves actuacions, que continuaran en els propers dies a Benicarl¨®, Getafe, Vit¨°ria i Val¨¨ncia. En aquesta entrevista, per tel¨¨fon, l'actriu explica el seu amor absolut per Federico Garc¨ªa Lorca i el que significa en aquests temps foscos.

Pregunta. Quin fil l'uneix a Lorca? Com se sent quan l'interpreta?

Resposta. Com si aquestes paraules fossin meves. Cada poema seu ¨¦s un m¨®n i intento incorporar-lo al meu. Vaig descobrir Romance de la luna, luna amb nou anys i el vaig incloure al meu repertori sense saber ni qui era Lorca. Recitava des de petita. Vaig comen?ar amb Rub¨¦n Dar¨ªo, despr¨¦s amb poemes populars catalans i Luna, luna va ser com si l'hagu¨¦s escrit jo mateixa. Me'l vaig fer meu i m'ha acompanyat tota la vida. Quan vaig anar a veure Yerma, el text em va causar una profunda impressi¨®, molt m¨¦s que la que m'havia causat llegir-lo, i vaig sentir que podria ser molt important per a mi. Ho va ser fins a molts anys despr¨¦s. Si has llegit Lorca per devoci¨®, per obligaci¨® arribes a un nivell d'entesa que obre portes, siguin de vidre o de ferro.

P. Qu¨¨ hi ha a l'arrel d'Espanya que tingui a veure amb el Lorca que interpreta i estima?

R. Ignoro on ¨¦s la fosca arrel. He llegit fa poc una primera biografia seva dels anys cinquanta, un impressionant llibre de claus d'un Lorca molt jove que llegia a casa dels seus amics fins a les tres de la matinada i ja era el gran poeta. La gent el veu ara com un ¨ªdol, com un miracle, per¨° en aquest llibre ¨¦s encara un noi molt hum¨¤ que, tot i que no hagu¨¦s tingut el do de la poesia, alguna cosa de la seva figura, de la seva manera de parlar, de com les paraules se li tornen lluminoses a la boca, suraria al seu voltant.

P. I t¨¦ la pot¨¨ncia de la realitat, no ¨¦s un poeta que es queda en la met¨¤fora, perqu¨¨ hi trobem os, dolor i alegria.

R. Fins i tot fa por com s'apropa a la realitat. El poema "Grito hacia Roma", de Poeta en Nova York, amb el qual tanquem Romancero Gitano per decisi¨® del Llu¨ªs, m'aterra, perqu¨¨ mostra com de perillosa pot ser la poesia. ¡°Poes¨ªa es un arma cargada de futuro¡±, deia Celaya. El Federico ho va sentir al peu de la lletra i "Grito hacia Roma" ¨¦s un dels poemes m¨¦s bonics i perillosos que s'hagi escrit mai.

P.?¡°Los maestros ense?an a los ni?os / una luz maravillosa que viene del monte, / pero lo que llega es una reuni¨®n de cloacas / donde gritan las oscuras ninfas del c¨®lera¡±. Sembla per a aquest moment espanyol. Tot Lorca es pot llegir com si s'acab¨¦s d'escriure?

R. S¨ª. T¨¦ aquest component m¨¤gic, no nom¨¦s en els poemes, tamb¨¦ en les petites can?ons. I la profunditat dels seus poemes d'amor ser¨¤ dif¨ªcil d'igualar per qualsevol un altre poeta.

P. Lorca ¨¦s la seva interpretaci¨® i ha estat decisiu en la seva vida.

R. Absolutament. Em vaig enamorar dels seus poemes, es van convertir en part de la meva professi¨®, la van apuntalar i em va convertir en una altra actriu, per¨° no podia imaginar fins a quin punt formaria part de la meva vida, com a dona de l'Armando [el seu marit, mort el 1994], com a mare de les meves filles. ?s an¨ªmicament contagi¨®s. Tothom al meu voltant sap que sento aquest amor.

P. Ha dit: ¡°Quan recito sobre un escenari neix d'ell¡±. I quan n'interpreta d'altres?

R. Lorca ha canviat la meva manera de recitar. Alberti tamb¨¦ em va aportar molt¨ªssim, per¨° el Federico m'ha tocat en altres sentits m¨¦s ¨ªntims.

P. Marcos Ord¨®?ez va publicar a EL PA?S quan vost¨¨ i Pasqual van estrenar Romancero Gitano a La Abad¨ªa: ¡°Pasqual i Espert s¨®n com aquests artistes flamencs bene?ts pel duende, i dir duende ¨¦s dir Lorca¡±. Els que s¨®n al pati de butaques la senten i poden sentir que qui recita ¨¦s Lorca vestit de N¨²ria Espert.

R. Tant de bo alg¨² ho pens¨¦s! Ha, ha, ha! El que veuen en les representacions ¨¦s que soc jo la que es posa el seu vestit i ho omplo tot amb el que he apr¨¨s de mem¨°ria, assajat i llegit. Cadascun dels poemes del Romancero gitano podria ser una meravellosa obra de teatre de dues hores. Jo intento que tot aquest contingut sigui aqu¨ª, no nom¨¦s els personatges que s'increpen entre ells, que es contesten. Com a actriu, intento que tot es torni carnal, com si m'estigu¨¦s passant en aquest moment.

P. A qu¨¨ obliga l'escenari quan t¨¦ els textos tan endins?

R. El desig ¨¦s que creguin que ¨¦s ell qui ho est¨¤ dient, que ¨¦s ell qui intenta que l'entenguin, perqu¨¨ ¨¦s Federico en estat pur. Ell ho ha vist i tot apareix davant dels seus ulls. Diu: ¡°Si ustedes me preguntan por qu¨¦ digo ¡®mil panderos de cristaler¨ªa en la madrugada¡¯, les contestar¨¦ que eso es lo que he visto en manos de ¨¢ngeles, pero no s¨¦ decirles m¨¢s porque no s¨¦ qu¨¦ significa¡±. Per al p¨²blic a qui li agradi la poesia ¨¦s molt valu¨®s. Si m'accepten, m'estimen: nom¨¦s que s¨¤piguen quatre coses s'emporten com una declaraci¨® d'amor d'ell.

P. Ord¨®?ez tamb¨¦ deia que Lorca va al rescat quan alg¨² li demana ajuda ¡°en ¨¨poques t¨¨rboles o mediocres¡±. Li ha servit a vost¨¨ per a aquest moment?

R. Crec que a mi i a tothom que el llegeix. Al principi es va dir que est¨¤vem tan aterroritzats que nom¨¦s la cultura ens podria ajudar. Sona com una veritat, encara que no s¨¦ si al final aix¨° s'ha quedat nom¨¦s en paraules. A mi m'ha servit. Aquest desastre m'ha agafat enmig de la gira de Romancero gitano. Quan em preparo per reprendre la gira, els versos m'allunyen els pensaments que tinc quan al migdia els informatius transmeten aquestes tremendes not¨ªcies.

P. Qu¨¨ va significar tornar al Romea?

R. Menys del que esperava. Temia emocionar-me massa, per¨° va ser tan normal tornar a tenir el p¨²blic, vestir-me en aquell mateix camerino... Jo vaig pensar que seria malenconi¨®s, per¨° va ser alegre, com tornar a casa despr¨¦s d'una gira molt llarga. Quan la gent va respondre d'aquesta manera, amb els problemes que ja tenia Catalunya abans del virus, va ser com una pau enorme. El mes que hi vam ser em va omplir de coses bones.