Montserrat Roig, una contista m¨¦s completa

Ell era molt jove, per¨° discutia amb la seva mare sobre la veracitat dels seus textos. ¡°De vegades jo era testimoni de relats sobre un episodi que hav¨ªem viscut junts i escoltar com dels fets objectius en feia un conte em contorbava... La seva resposta m¨¦s habitual era que ella tenia llic¨¨ncia po¨¨tica; la meva ment cient¨ªfica implosionava¡±, recorda avui el matem¨¤tic Roger Sempere respecte a alguns textos que la seva mare, Montserrat Roig, va publicar al diari Avui entre el 1990 i el 1991, en el seu ¨²ltim any de vida despr¨¦s d¡¯una llarga malaltia.

?Contes, pura ficci¨®, o not¨ªcies escrites com si fossin relats, en el tamb¨¦ m¨¦s pur estil non-fiction anglosax¨®? ¡°Defensava que, tot i que no tot ¨¦s literatura, hi ha articles i cr¨°niques que s¨ª que ho s¨®n i aquests estan escrits amb tota la voluntat del m¨®n que aix¨ª siguin, nom¨¦s cal llegir-los per adonar-se¡¯n¡±, diu sobre els 36 relats que ara Sempere ha seleccionat i ha afegit als dos llibres de contes can¨°nics, Molta roba i poc sab¨®¡­ i tan neta que la volen i El cant de la joventut, per conformar Tots els contes (Rosa dels Vents), el compendi m¨¦s complet fins a la data de la narrativa breu de la carism¨¤tica escriptora i periodista catalana.

¡°El conte ¨¦s un g¨¨nere que va estar present tota la vida liter¨¤ria de Roig i aquesta edici¨® permet veure la seva evoluci¨® des d¡¯una causticitat inicial a una veu contingudament po¨¨tica i a una serenitat final sorprenent¡±, resumeix aix¨ª l¡¯editor Joan Riambau les tres parts del llibre. I ¨¦s que la de Roig (Barcelona, 1946-1991) va ser, tot i les seves novel¡¤les (El temps de les cireres, L¡¯hora violeta¡­), una vida sencera amb el conte. Tot just tenia 24 anys quan, el 13 de desembre del 1970, estant tancada al monestir de Montserrat amb centenars d¡¯intel¡¤lectuals que protestaven pel judici de Burgos a membres d¡¯ETA, s'assabentava que havia guanyat el premi V¨ªctor Catal¨¤ per Molta roba¡­ Eren 14 relats escrits a m¨¤ durant ¡°sessions de 16 a 18 hores di¨¤ries¡±, recordaria, retalls impressionistes des del cor de la vida burgesa barcelonina de l¡¯Eixample, a partir de t¨¨cniques realistes i psicol¨°giques i gotes c¨¤ustiques molt de la generaci¨® universit¨¤ria de postguerra a la qual pertanyia.

Un to m¨¦s melanc¨°lic, amb situacions dram¨¤tiques i contrapunts tenyits de tristesa, marquen els vuit relats d¡¯El cant de la joventut (1989), el seu ¨²ltim llibre de narrativa publicat en vida, d'acord amb la maduresa tem¨¤tica i estil¨ªstica en qu¨¨ es trobava l¡¯autora. ¡°A mesura que la vida se¡¯m va escapant m¡¯adono del valor simb¨°lic de la pr¨°pia exist¨¨ncia; la difer¨¨ncia entre la Montserrat Roig que comen?ava a escriure i la d¡¯ara ¨¦s que abans sabia el que no volia i ara, cada cop m¨¦s, s¨¦ el que vull¡±, va confessar l¡¯escriptora a l¡¯estudiosa Marta Nadal poc abans que sort¨ªs publicat el volum.

El tercer bloc de Tots els contes, sempre separats per il¡¤lustracions de la flamant Premi Nacional d¡¯Il¡¤lustraci¨®, Sonia Pulido, el conformen els 36 relats escollits per Sempere d¡¯entre els textos recollits a Un pensament de sal, un pessic de pebre, llibre p¨°stum amb els articles que entre el setembre del 1990 i el novembre del 1991 Roig va publicar a l'Avui. El criteri ha estat ¡°la intu?ci¨®¡±, admet el fill de l¡¯escriptora, en textos que potser tenen l¡¯origen en alguna an¨¨cdota o perip¨¨cia potser extreta de les tasques period¨ªstiques de l¡¯autora de Retrats paral¡¤lels i Els catalans als camps nazis. ¡°Molts cronistes, la meva mare ho era en premsa, han provat de barrejar ficci¨® i realitat per intentar objectivar amb m¨¦s just¨ªcia; la cr¨°nica no ¨¦s mai objectiva i, per aix¨°, un conte pot ser molt m¨¦s ver¨ªdic que la descripci¨® m¨¦s ajustada i fidel als fets que van passar¡±, sost¨¦ l¡¯ant¨°leg.

Els relats mostren un estil molt depurat i conc¨ªs en la seva adjectivaci¨® i van directes al cor de la hist¨°ria, sense embuts, potser fruit de l¡¯espai delimitat que imposava la p¨¤gina del diari. ¡°L¡¯espai ¨¦s determinant, per¨° tinc la sensaci¨® que s¡¯ho prenia com un repte o un exercici d¡¯estil¡±, sost¨¦ Sempere. La senyora que es volia morir (sobre com afrontar la vida i la mort quan l¡¯altre ja ha marxat) o Mai no demanis perd¨® de res (amb reflexions t¨¤cites sobre les mis¨¨ries i banalitats del m¨®n literari catal¨¤) s¨®n dos dels relats que Riambau cita com a paradigm¨¤tics de bona part de la tem¨¤tica que marca aquests textos finals de l¡¯escriptora: ¡°Reflexionen sobre la frontera entre la vida i l¡¯escriptura i mostren una Montserrat Roig en plena maduresa humana i liter¨¤ria¡±.

¡°No que jo s¨¤piga¡± ¨¦s la resposta que dona Sempere a la possibilitat que quedin relats in¨¨dits de l¡¯escriptora, tot i que, en la nota introduct¨°ria del llibre, sost¨¦: ¡°Un conte pot apar¨¨ixer entre els papers m¨¦s inesperats¡±. I m¨¦s si el signa Montserrat Roig.