S¡¯ha acabat el ¡®br¨¦col¡¯

L¡¯inici del curs universitari ha propiciat el retorn d¡¯un fenomen paranormal normal ¡ªi valgui la contradicci¨® aparent¡ª, tot un cl¨¤ssic postvacacional: el sobtat emmudiment de la llengua catalana a les aules de les universitats sota la demanda d¡¯algun alumne que diu no saber la llengua catalana o que senzillament li reca saber-la. Durant molt temps la pol¨¨mica va ser inexistent: la llibertat de c¨¤tedra permetia al docent impartir la mat¨¨ria en la llengua que m¨¦s li plagu¨¦s, per¨° la irrupci¨® dels estudiants d¡¯Erasmus ¡ªque aterraven a Barcelona amb unes poques nocions de castell¨¤ i moltes ganes de gresca¡ª va portar molts professors que usaven el catal¨¤ a canviar de llengua al primer requeriment del primer dia de classe. ¡°Alg¨² t¨¦ inconvenient a fer la classe en castell¨¤?¡±, es demanava una sola vegada, i com que ning¨² vol ser assenyalat com un supremacista insolidari, la classe es feia en castell¨¤.

La soluci¨® ¡ªoli en un llum, deurien pensar¡ª va ser anunciar als plans d¡¯estudis l¡¯idioma en qu¨¨ s¡¯impartia la mat¨¨ria, que per si sol hauria de servir per distribuir els alumnes de manera natural segons les seves prefer¨¨ncies ling¨¹¨ªstiques. Per¨° va oc¨®rrer l¡¯inimaginable: com si res no hagu¨¦s passat, hi va continuar havent la demanda inicial de l¡¯alumne impermeable al catal¨¤ que ¡ªoh, casualitat¡ª havia anat a parar a un grup en catal¨¤, i el docent, inclinat a defugir el conflicte, feia el salt de llengua a les primeres de canvi. D¡¯aquesta manera han funcionat les coses els ¨²ltims anys: l¡¯anunci d¡¯un grup en catal¨¤ era una mera enganyifa que no es creia ni el professor mateix, i la reculada del catal¨¤ a les aules agafava forma de plena substituci¨®. Per¨° aquest octubre s¡¯ha produ?t una novetat important: s¡¯han multiplicat les queixes.

?s possiblement la millor not¨ªcia de tota la pol¨¨mica, o m¨¦s ben dit, l¡¯¨²nica bona not¨ªcia. El tema ha estat recurrent les darreres setmanes a les xarxes, s¡¯apunten testimonis d¡¯alumnes que s¡¯han oposat al canvi de llengua a l¡¯aula mateix, i les universitats ja tripliquen respecte d¡¯anys anteriors les queixes formals sobre l¡¯¨²s del castell¨¤ en grups anunciats en catal¨¤. Fins i tot s¡¯han afegit a la q¨¹esti¨® des de l¡¯¨°rbita de Ciutadans, demostrant el que tem¨ªem: que si no vols conflicte el millor que pots fer ¨¦s utilitzar el castell¨¤, perqu¨¨ ja sabem que el catal¨¤ nom¨¦s serveix per dividir. Deia aix¨ª la professora Isabel Fern¨¢ndez a Twitter: ¡°No hace falta que vaya a M¨¢laga. Puede venir a las m¨ªas [de classes] en la UAB. Ser¨¢ muy bienvenido. Como tambi¨¦n lo son los catalanohablantes. Jam¨¢s he tenido un conflicto en el aula por temas ling¨¹¨ªsticos¡±. Presumir de falta de conflicte des del monoling¨¹isme ¨¦s com vanar-se de no tenir multes de tr¨¤nsit quan ni tan sols t¡¯has tret el carnet.

Quedem-nos doncs amb la bona not¨ªcia: els joves d¡¯avui sembla que no s¨®n tan indiferents pel que fa a la llengua com ens pens¨¤vem. I no ¨¦s estrany que sigui aix¨ª, ara que tant es parla de la generaci¨® zoomer: s¨®n els nens que ja no vam educar en el ¡°tu calla¡± o ¡°estigues quiet¡±, i no els d¨¨iem pas ¡°aix¨° no ho toquis, que ho trencar¨¤s¡±, sin¨® que observ¨¤vem la possible trencadissa com una exploraci¨® i un aprenentatge. Els hem ensenyat a ser assertius, a explorar la pr¨°pia identitat, els hem fet coneixedors dels seus drets des de ben petits, els hem inculcat que si respectes i acceptes l¡¯altre et respectaran i t¡¯acceptaran. I els hem transm¨¨s la idea que les nostres promeses ¡ªles de la generaci¨® anterior¡ª havien de ser complertes i ells tenien dret de sentir-se¡¯n beneficiaris. S¨®n els mateixos que han deixat de venerar la generaci¨® dominant amb el sard¨°nic ok, boomer i els que ja han donat mostres inflamants de plantar cara.

S¡¯ha acabat el br¨¦col, d¨¨iem en comen?ar, perqu¨¨ de queixes n¡¯hi haur¨¤ m¨¦s els anys a venir. Tot i que no seria estrany trobar docents que a partir d¡¯ara resolen el conflicte prescrivint les seves classes directament en castell¨¤, i aix¨ª s¡¯estalvien la queixa. En aquest cas, per¨°, la pregunta ¨¦s ¨°bvia: seria capa? un professor que anunci¨¦s la classe en castell¨¤ de fer l¡¯assignatura en catal¨¤ davant la demanda d¡¯un sol alumne, per exemple un Erasmus perpinyan¨¨s?