Mor Jaume Barrachina, ¨²ltim ¡®connaisseur¡¯

Si es visitava el castell de Peralada no hi havia millor cicer¨® que Jaume Barrachina Navarro. Es coneixia tots els racons d'aquest lloc i totes les hist¨°ries que acumulava la seva rica col¡¤lecci¨® patrimonial: les obres medievals, la immensa biblioteca, amb la millor col¡¤lecci¨® privada d'edicions del Quixot i la seva reconeguda col¡¤lecci¨® de vidre antic, entre molts altres tresors. Per¨° aquest barcelon¨ª nascut el 1951 tamb¨¦ coneixia i s'esplaiava explicant amb un fi humor angl¨¨s la hist¨°ria de cadascuna de les pedres d'aquest conjunt propietat de la fam¨ªlia Mateu, com si fos propi. Tant et podia assenyalar el marc de la finestra que van haver de desmuntar perqu¨¨ passessin les obres d'El Prado en el seu cam¨ª a l'exili durant la Guerra Civil com et deixava tocar, amb molta cura, un dels caps rom¨¤nics del Mestre de Cabestany, un dels seus autors preferits, o b¨¦ t'acompanyava als cellers centenaris, on part de la collita familiar esperava el moment ¨°ptim per posar-se a la venda.

Barrachina, entusiasta, sorneguer, sibarita i sempre bon amfitri¨®, ha mort aquest dimarts als 69 anys. Quan els seus col¡¤legues li deien que era l'¨²ltim connaisseur, una figura en vies d'extinci¨®, amant de l'art, la gastronomia i l'enologia, responia, complagut, amb una de les seves t¨ªpiques riallades. Era de les poques persones que podia anar a menjar a El Bulli sense reserva pr¨¨via per l'amistat que l'unia amb els seus fundadors i haver fet el pr¨°leg d'alguns dels llibres editats pel fam¨®s restaurant.

Barrachina era d'aquestes persones que tothom respectava, per la seva bonhomia, per¨° tamb¨¦ pel seu profund coneixement de l'art catal¨¤, sobretot medieval, del qual era un dels coneixedors m¨¦s prestigiosos en l'actualitat. Tots destaquen la seva sensibilitat extrema i el fet d'haver obert noves vies de treball que molts d'altres han seguit despr¨¦s. Va publicar un bon nombre d'articles i llibres i va comissariar exposicions com Thesaurus. Art dels bisbats catalans (1985) i La col¡¤lecci¨® somiada. Escultura medieval en les col¡¤leccions catalanes (2002). Va organitzar el X Congr¨¦s de l'Associaci¨® Internacional de la Hist¨°ria del Vidre (1985) i va editar la versi¨® espanyola de la col¡¤lecci¨® El mundo de las antig¨¹edades i va ser col¡¤laborador i articulista de revistes art¨ªstiques, com Estudios Pro-Arte, De Museus o del Butllet¨ª del MNAC, entre moltes altres. Malgrat el seu ampli bagatge bibliogr¨¤fic ell nom¨¦s es definia com un ¡°agn¨°stic aficionat a les rel¨ªquies¡±.

Barrachina sabia que la col¡¤lecci¨® reunida pels Mateu, pare, fill i neta, era un pou sense fons i se'n va nodrir per escriure molts dels seus articles des que va entrar en aquesta casa el 1975, quan tot just acabava de presentar la seva tesi doctoral. Per¨° envoltat d'una de les col¡¤leccions privades m¨¦s importants d'Espanya, Barrachina va estudiar tamb¨¦ col¡¤leccions d'altres museus, com la col¡¤lecci¨® Mat¨ªas Muntadas, de la qual era un gran expert i havia determinat l'origen de moltes de les seves peces.

Aquest dimarts, despr¨¦s que es conegu¨¦s la seva defunci¨®, tots els que l'havien tractat lamentaven la seva p¨¨rdua i destacaven el seu incansable inter¨¨s pels objectes. Des del Museu Picasso, el MNAC i el Museu Mar¨¨s recordaven el seu pas per aquests centres d'art i la seva incessant col¡¤laboraci¨®. Molts el descrivien com ¡°un historiador de l'art global¡±. D'altres, com el Museu V¨ªctor Balaguer, lamentaven que la seva mort deix¨¦s a mitges el treball d'atribuci¨® d'una de les seves obres, una tasca per la qual Barrachina sentia passi¨®. Igual que per denunciar la quantitat d'obres falses (medievals) que existeixen als museus de tot el pa¨ªs, com les peces realitzades pels falsaris germans Junyer i Vidal.

Barrachina era de bon menjar, beure i fumar. Fins fa poc era normal veure'l amb un enorme puro a les mans. Sempre disposat a ajudar els qui comen?aven en el dif¨ªcil m¨®n de la hist¨°ria de l'art, per¨° tamb¨¦ del periodisme.

En les ja tradicionals jornades sobre col¡¤leccionisme que organitzen des de fa nou anys els Museus de Sitges era un assidu cada any. Si no hi participava com a ponent (esgotant i allargant els minuts previstos amb el vistiplau dels organitzadors), hi intervenia sempre amb aut¨¨ntiques classes magistrals. El passat 2 d'octubre no hi va participar per primera vegada i tothom el va trobar a faltar.

Despr¨¦s de la seva defunci¨®, la fam¨ªlia Suqu¨¦ Mateu va expressar el seu condol per la p¨¨rdua d'un dels seus col¡¤laboradors m¨¦s fidels i ¡°una pe?a clau en la divulgaci¨® del patrimoni del castell de Peralada¡±. Per acomiadar-lo definitivament la seva fam¨ªlia cita tothom que vulgui acompanyar-lo al Tanatori de les Corts de Barcelona divendres a les 12.30.