El compte enrere

En aquest pa¨ªs an¨°mal, no hi ha res que transcorri per la seva llera ordin¨¤ria ni que rebi el nom que li correspondria. No tenim president, sin¨® vicepresident en funcions de president, hi ha partits que canvien de nom i neguen tota vinculaci¨® amb ells mateixos en la seva denominaci¨® anterior, i es convoquen eleccions per passiva. Ahir dimecres, Roger Torrent va comunicar que arrencava ¡°el compte enrere per a la dissoluci¨® del Parlament¡±. ?s a dir, que quedaven convocades les eleccions per al 14 de febrer. ?s cert que encara falta un tr¨¤mit, la signatura del decret de dissoluci¨®, per¨°, com el seu nom indica, ser¨¤ un tr¨¤mit condicionat a un calendari imposat.

Galimaties a banda, les eleccions ja estan convocades de facto. Ha quedat clar quan els portaveus han intervingut per donar la seva versi¨® sobre aquest compte enrere i el que han fet ¨¦s presentar la seva estrat¨¨gia electoral. El portaveu de Junts per Catalunya, Albert Batet, llan?ant una mena de preesl¨°gan, ¡°solv¨¨ncia i independ¨¨ncia¡±, i insistint que amb l'Estat no es va enlloc, i el d'Esquerra, Sergi Sabri¨¤, remarcant que aquest Govern independentista ha de ser ¡°d'esquerres¡±, i que ells volien les eleccions abans. Aquests dos socis fan pensar en els Sharks i els Jets de West Side Story en l'arrencada del musical, quan es temptegen mentre fan espetegar els dits. I els altres grups, igual, delimitant el camp de joc propi.

M¨¦s enll¨¤ de l'engegada del comptador, la sessi¨® de control ha estat gaireb¨¦ un monogr¨¤fic sobre covid, i aix¨°, tenint en compte l'angoixa general que ens aclapara, tranquil¡¤litza una mica: el m¨ªnim exigible al Parlament ¨¦s que debati sobre les mesures per afrontar la pand¨¨mia, m¨¦s enll¨¤ d'algun estirabot de qui s'hi sent obligat per fidelitat als colors. ?s en aquest terreny on Pere Aragon¨¨s prova de reafirmar-se en el seu no-c¨¤rrec i donar imatge d'home d'Estat, i s'ha tret de la m¨¤niga una oferta de reuni¨® amb tots els grups ¡°que vost¨¨ no podr¨¤ rebutjar¡±, com diria Marlon Brando.

Esquerra encara camina per la fina l¨ªnia que separa la vocaci¨® de govern i l¡¯activisme ¨¨pic

Per¨° Esquerra encara camina per la fina l¨ªnia que separa la vocaci¨® de govern de l'activisme ¨¨pic. Per aix¨°, aquest dimecres, no podia faltar l'apel¡¤laci¨® a Llu¨ªs Companys, afusellat pel franquisme ara fa 80 anys. Quim Torra va obrir joc exigint al Govern S¨¢nchez una disculpa per l'afusellament, i ERC s'hi va sumar (no vull imaginar com hauria rebut si no ho hagu¨¦s fet). La portaveu del partit, Marta Vilalta, va centrar, i la consellera de Just¨ªcia, Ester Capella, va remetar una intervenci¨® menyspreant la propera llei de mem¨°ria que estudia l'Executiu central, que pret¨¦n anul¡¤lar la sent¨¨ncia de Companys. Una Generalitat que ¨¦s Estat sense voler-ho exigeix que es disculpi aquest Estat del qual forma part pel que va fer un altre Estat anterior. Amb la peculiaritat que, avui dia, els qui s'asseuen al Govern central s¨®n els hereus dels qui eren a la mateixa trinxera que Companys, i compten tamb¨¦ per milers les seves v¨ªctimes de la repressi¨® (un ministre socialista, Juli¨¢n Zugazagoitia, va ser detingut en la mateixa operaci¨® que el president i afusellat una setmana abans). Us imagineu el Govern PSOE-Podem demanant perd¨® per l'assassinat de Las Trece Rosas?