Tots els patrimonis

La celebraci¨® de la Biennal del Pensament, amb tres taules rodones sobre el patrimoni, ha tornat a posar en relleu el seu inter¨¨s, que alguns l¡¯estenen tamb¨¦ des de l¡¯arquitectura a les persones, l¡¯espai p¨²blic i el paisatge. Sentint les taules, sembla que el patrimoni s¡¯ha convertit en el vehicle de quasi tot: de normatives, de cat¨¤legs, de la mem¨°ria, de la pol¨ªtica, de la cultura, de l¡¯urbanisme, de l¡¯arquitectura, del paisatge i de la gent. ?s tamb¨¦ instrument pol¨ªtic i instrument t¨¨cnic, representa all¨° extraordinari, per¨° volem que tamb¨¦ representi all¨° ordinari, que inclogui la perspectiva de g¨¨nere, que sigui aglutinador de la participaci¨® ve?nal i, fins i tot, ¨¦s vist per alguns com a conflicte.

?s l¡¯expressi¨® constru?da de les accions per defensar-lo; est¨¤ lligat a la conservaci¨®, a la rehabilitaci¨® i a la regeneraci¨®, tamb¨¦ a la sostenibilitat, i ¨¦s l¡¯activador de les economies locals. Volem que inclogui all¨° que encara no ¨¦s patrimonial per¨° ¨¦s modern, ¨¦s sin¨°nim de qualitat i activa la pedagogia. ?s tamb¨¦ sin¨°nim de contradicci¨®, de passat i de futur. El patrimoni acaba tenint efectes a totes les regidories, ¨¦s expressi¨® de peces i tamb¨¦ de conjunts, arriba fins als arbres de la ciutat. Atorga sentit a la societat civil que s¡¯encarna al seu voltant, en ell es materialitza el gust de cada ¨¨poca i es modifica amb l¡¯arribada de cada nova sensibilitat. L¡¯expressi¨® corrent: ¡°El patrimoni ¨¦s de tots¡± ¨¦s exacta a m¨¦s no poder. El patrimoni sembla haver mutat dels elements a la ciutat mateixa, i demostra una presa de consci¨¨ncia general sobre el fenomen que constru?m i dotem de vida cada dia.

Sembla que en els darrers anys el discurs sobre el patrimoni s¡¯ha despla?at de la restauraci¨® de l¡¯objecte a associar la seva conservaci¨® al seu dest¨ª. ?s una q¨¹esti¨® principal. Per¨° totes haurien de subordinar-se a una idea motriu.

La millor conservaci¨® d¡¯un b¨¦ patrimonial ¨¦s cercar la seva utilitat, reactivar-lo. La utilitat s¡¯obre pas i ajuda a incorporar al debat del patrimoni m¨¦s col¡¤lectius, a m¨¦s dels arquitectes i t¨¨cnics. La vida dels edificis ¨¦s la suma de les seves diferents activitats al llarg del temps. El que ¨¦s meritori no s¨®n els detalls i l¡¯ofici que exhibeixen certs edificis, sin¨® tot all¨° que un edifici ha fet al llarg de la seva vida. No cal insistir m¨¦s a voler veure¡¯l tal com era: aquest privilegi pot ser desitjable pel boudoir turc de Marie-Antoinette i Jos¨¦phine, per¨° no per la immensa majoria del petit patrimoni local. Els edificis neixen per ser ¨²tils i canviar d¡¯¨²s quan cal. Per¨° aquesta premissa t¨¦ tamb¨¦ una contrapartida en els que els usen. Les organitzacions que accedeixen a un edifici per utilitzar-lo han d¡¯entendre les seves regles. S¨®n elles (administracions p¨²bliques, empreses privades, institucions lligades a l¡¯educaci¨®, la cultura o la salut) les que hauran d¡¯acoblar-se i modificar si cal els seus organigrames, la distribuci¨® dels llocs de treball i els horaris. Un edifici patrimonial demana que els que l¡¯utilitzin siguin flexibles i inventin, si cal, altres regles de joc. Tamb¨¦ l¡¯Administraci¨® haur¨¤ de facilitar el nou ¨²s renunciant a aplicar reglaments, codis t¨¨cnics i normatives nascuts i pensats per a all¨° que es construeix de bell nou, i no per infringir c¨¤stigs innecessaris al vell edifici reutilitzat.?

Les not¨ªcies del nou ¨²s al qual es destinar¨¤ l¡¯edifici de Correus de la Via Laietana o la propera obertura del taller Mas Riera al carrer Bail¨¨n, tots dos a Barcelona, ens fan pensar en el nou ¨²s a qu¨¨ es destinaran. Quan tornin a funcionar aprendrem a utilitzar-los, i potser importar¨¤ poc si s¨®n nous o vells, ecl¨¨ctics o moderns, sin¨® que siguin ¨²tils tal com s¨®n i que inspirin els que els usin. Demostraran que els edificis patrimonials poden seguir sent construccions vives m¨¦s de cent anys i no museus, i apagaran totes les falses discussions sobre la ciutat del futur, perqu¨¨ ells hauran passat ja uns quants futurs.