Homer a l¡¯autob¨²s

Els llibres petits ¡ªcurts¡ª no solen tenir gaire resson¨¤ncia als suplements culturals. De vegades sembla que se¡¯ls fa un cas proporcional a la seva petitesa, com si un llibre s¡¯hagu¨¦s de guanyar l¡¯eco a c¨°pia de presentar volum f¨ªsic; com si el m¨¨rit de ser ressenyat fos equivalent al soroll que fa el patracol si el rebotim per terra.

A mi els llibres petits m¡¯agraden, perqu¨¨ m¡¯agrada llegir. Sovint tinc poca estona per¨° em ve de gust comen?ar i acabar una hist¨°ria. Els contes fan molt b¨¦ aquest paper, el d¡¯oferir un relat curt i rod¨®, per¨° solen anar acompanyats d¡¯altres contes i aleshores et pots quedar amb la sensaci¨® de no haver acabat el llibre. En canvi, els llibres petits, manejables, els llibres que serven una hist¨°ria curta i prou, tenen sengles virtuts: m¡¯expliquen alguna cosa amb principi i final, els puc dur a la butxaca del darrere dels pantalons i m¡¯ocupen poc temps, per exemple el quart d¡¯hora de fer cua a Correus o d¡¯anar amb autob¨²s.

Vibop edicions t¨¦ una col¡¤lecci¨® que es diu Envinats, una embosta de plaquettes que repiquen el vi amb la literatura, l¡¯art. S¨®n llibres petits, perfectes per omplir una estona petita. Hi trobem Les olors ¡ªi les pudors¡ª en la literatura, un divertiment de Vicen? Pag¨¨s Jord¨¤; Vi i benzina, amb quatre hist¨°ries ap¨°crifes de Joan Perucho servides per Juli¨¤ Guillamon; A taula amb Francesc Eiximenis, amb fragments sobre el menjar i el beure de l¡¯escriptor medieval a cura de Cristina Armengol; i altres volumets amb textos sensacionals de Vicen? Altai¨®, Jordi Cornudella, Perejaume, Merino, Josep Maria Espin¨¤s, Narc¨ªs Comadira...

D¡¯entre tots ells, m¡¯ha agradat molt Polifem, el beverri, una pe?a de l¡¯artista Joma que inclou un leporello (un desplegable) que recrea el cant del ciclop de l¡¯Odissea d¡¯Homer i que ¨¦s una meravella. El llibret t¨¦ regust artesanal, des de la coberta fins a l¡¯interior, i es completa amb un opuscle amb la versi¨® de Carles Riba. Aviat ¨¦s dit: ¨¦s el Riba de ¡°v¨¤rem llavors adormir-nos tocant al bater de l¡¯onada¡±, de l¡¯illa ¡°¨¦s v¨ªdua d¡¯homes i fa de past¨ªs al cabrum belegaire¡±, el Riba del ¡°monstre per fe¡¯ esbala¨ª¡¯¡±.

Dret a l¡¯autob¨²s, el quart d¡¯hora que trigo per arribar a la feina s¡¯ha omplert de vi, d¡¯arbres amb crinera, de d¨¦us cabellblaus, de sang!, i de l¡¯h¨¤bil joc de paraula que fa servir Odisseu per enganyar el ciclop, dient-li que ell es diu Ning¨²: s¡¯ha omplert de tot all¨° que demano als llibres.