La ciutat ¨¦s una escola

L¡¯¨¨poca que vivim sembla exercir una influ¨¨ncia molt poderosa en les coses urbanes. La reformulaci¨® del tr¨¤nsit, les plantes descontrolades i ara els espais educatius, sobre els quals es parla m¨¦s que mai, en s¨®n proves suficients. La pand¨¨mia, unida a la q¨¹esti¨® de quants alumnes per classe s¨®n els admissibles, ha desencadenat una s¨¨rie d¡¯esdeveniments que han obligat a repensar els nostres espais educatius. Escoles i instituts han comen?at a reorganitzar els espais per evitar la concentraci¨® d¡¯estudiants a les aules, la qual cosa ha posat a prova la capacitat d¡¯alguns espais per poder convertir-los en aules improvisades, com menjadors, vest¨ªbuls, biblioteques o patis de joc. Aix¨° per si sol ja podria ser un desencadenant d¡¯idees i pr¨¤ctiques, en associar els continguts pedag¨°gics a nous escenaris que la inventiva dels docents segur que ja haur¨¤ experimentat. Al mateix temps, i tenint en compte que moltes escoles sembla que han arribat al seu sostre, l¡¯activitat educativa ha comen?at a plantejar-se sortir dels centres i buscar llocs que reuneixin les condicions adequades per poder allotjar aquestes activitats, intentant fer coincidir la naturalesa dels continguts de les mat¨¨ries amb aquests espais perif¨¨rics a l¡¯escola d¡¯origen. Amb aquesta finalitat l¡¯Ajuntament de Barcelona ha ofert edificis p¨²blics, com centres c¨ªvics, poliesportius, museus o biblioteques, que ja han comen?at a exercir d¡¯espais escolars auxiliars. El pla ¨¦s tan ambici¨®s i necessari per a aquest moment, i permet resoldre tantes coses, que mereix la col¡¤laboraci¨® i observar-lo amb el m¨¤xim inter¨¨s, atesa l¡¯enorme prova de coordinaci¨® que tot plegat suposa.

Per¨° encara hem d¡¯afegir a aquests llocs, en els quals les escoles s¡¯han dispersat, d¡¯altres de naturalesa diferent, com s¨®n els parcs i jardins urbans, espais a l¡¯aire lliure d¡¯alguns equipaments p¨²blics i fragments de carrer. Arribats aqu¨ª, en aquest punt resulta impossible no pensar en el paper que juga la ciutat en aquesta dispersi¨®. Aquest paper no li correspon nom¨¦s perqu¨¨ la ciutat sigui la ¡°pedrera¡± que subministra els nous espais educatius per fer front a la pand¨¨mia, sin¨® que la ciutat tamb¨¦ proveeix els espais p¨²blics que permeten els trajectes entre l¡¯escola i les noves aules provisionals, sumant-se als que avui dia ja lliguen la casa amb l¡¯escola. Si acceptem que cada escola, com qualsevol edifici, t¨¦ un ¡°pla¡± que la defineix, no costa gaire acceptar que les noves escoles disperses sorgides com a resposta a la pand¨¨mia tindran un ¡°pla¡± que for?osament coincideix amb el d¡¯un fragment de la ciutat. Aix¨ª potser es poden entendre millor els esfor?os de l¡¯Ajuntament per atendre l¡¯entorn immediat escolar, una mesura que ha saltat a les not¨ªcies, ja que coincideix amb l¡¯inter¨¨s sobre un altre front diferent, com ¨¦s el del tr¨¤nsit rodat. L¡¯¨²nic que es pot objectar d¡¯aquestes mesures ¨¦s la demag¨°gica terminologia de combat que abusa de la paraula ¡°pacificaci¨®¡±, i de la qual sembla que ni se n¡¯adonin que ens posa a tots en una guerra que ens sobra. Ajuntant, doncs, tots els ingredients, els que provenen directament de la reformulaci¨® dels espais educatius i els que provenen de les accions sobre els espais p¨²blics, amb l¡¯augment de la superf¨ªcie per a les voreres resultat de la reducci¨® de la circulaci¨® i de l¡¯estacionament, el pla d¡¯aquesta ciutat escola apareix amb m¨¦s nitidesa i ens dibuixa una nova ciutat educativa.

Aquestes reformes sobre l¡¯espai educatiu urb¨¤ tenen repercussions encara avui dif¨ªcils d¡¯avaluar. Potser quan la crisi remeti, algunes poden desapar¨¨ixer d¡¯acord amb l¡¯emerg¨¨ncia amb la qual s¡¯han proposat, per¨° d¡¯altres, com passar¨¤ amb el cas del tr¨¤nsit rodat, tenen vocaci¨® de romandre. Som, doncs, davant d¡¯un cas de reparaci¨®, en tota l¡¯extensi¨® de la paraula, del teixit educatiu que arriba tamb¨¦ al teixit urb¨¤ i pot contaminar-lo positivament i convertir la ciutat en un lloc c¨°mplice amb l¡¯educaci¨®. Nom¨¦s vull recordar que ara l¡¯¨²nica complicitat que Barcelona sembla haver establert ¨¦s amb el temps lliure i el lleure. Amb aix¨° n'hi hauria d'haver prou per pensar en dues coses encadenades. Una ¨¦s que, sense adonar-nos-en, la ciutat s¡¯ha convertit en una ciutat terrassa, i per tant no ¨¦s impossible que la ciutat s¡¯especialitzi. L¡¯altra ¨¦s que potser l¡¯educaci¨® podria ser un factor que equilibr¨¦s el sentit dels nostres espais p¨²blics en favor d¡¯una ciutat escola. La ciutat que estem veient emergir per reparar les conseq¨¹¨¨ncies de la pand¨¨mia, podria aprofitar per reparar-se tamb¨¦ com a ciutat.