Moci¨® de censura en pr¨°pia porta

Vox s'ha marcat una moci¨® de censura en pr¨°pia porta. Pablo Casado no va caure en el parany que el seu col¡¤lega Santiago Abascal li havia parat. I una onada d'alleujament ha recorregut els mitjans de comunicaci¨®. Certament, tot el pes del lamentable espectacle ha caigut sobre qui el va idear: que surt de l'experi¨¨ncia sense cap m¨¦s suport que els seus i amb el rebuig m¨¦s o menys inequ¨ªvoc de tots els altres. El Govern exhibeix cohesi¨® (sense negar la diversitat) davant d'una dreta totalment fracturada. Pablo Casado es pren un respir. ?s la primera vegada que gosa marcar dist¨¤ncies amb l'extrema dreta que va legitimar, com a s¨°cia de govern i com a companya de fatigues en les batalles contra l'esquerra i contra l'independentisme. I pensant que la interpretaci¨® que s'imposi condicionar¨¤ la realitat, una onada d'aplaudiments a Casado s'ha desfermat a la premsa. Hi ha pressa per convertir aquest episodi en l'inici d'una nova fase que per a uns nom¨¦s significa que el PP aixequi el cap perqu¨¨ la dreta torni a ser alternativa i per a uns altres, que la pol¨ªtica recuperi la dec¨¨ncia perduda en aquests temps de brega i confrontaci¨® permanent.

?s aquesta la principal conclusi¨® que s'ha d'extreure d'aquest episodi? La moci¨® d'Abascal no anava dirigida al Govern, sabia perfectament que no estava en condicions de fer-li mal. Era per disputar-li a Casado el lideratge de la dreta. Amb els senyals de complicitat que el l¨ªder del PP li havia transm¨¨s en el passat, el l¨ªder de Vox no esperava que aquest an¨¦s en contra seva. Un error de c¨¤lcul, nom¨¦s explicable per la ceguesa ideol¨°gica d'Abascal. Casado es va sentir encerclat. I va reaccionar amb irritaci¨®. Va entendre que no podia cedir-li ni un pam, tot i el risc de disgustar els m¨¦s caparruts dels seus, i va tirar endavant, amb una obsessi¨®: no mostrar ni complicitat ni feblesa, que ¨¦s el que Vox buscava. Quina ser¨¤ la traducci¨® d'aquesta maniobra en les enquestes?

Els comportaments de l'electorat de la dreta s¨®n molt reactius. L'endem¨¤ donar¨¤ la ra¨® a Casado o injectar¨¤ ¨¤nims a Abascal? Dels indicis que arribin als seus assessors de comunicaci¨® dependr¨¤ en part el que vingui despr¨¦s. En qualsevol cas, l'alian?a de la dreta no decau. Els governs de Madrid, d'Andalusia i de M¨²rcia seguiran comptant amb Vox. Casado ha marcat perfil, per¨° no s'ha desmarcat en la pr¨¤ctica. I hi havia raons per fer-ho despr¨¦s de la posada en escena d'Abascal, portaveu d'una extrema dreta en connexi¨® ideol¨°gica directa amb el feixisme: antieuropea, autorit¨¤ria, masclista, xen¨°foba, supremacista, totalit¨¤ria en la concepci¨® de l'Estat, menyspreadora davant de qualsevol forma de diversitat o dissid¨¨ncia, i nacionalista del Todo por la patria.

I aqu¨ª ¨¦s on rau el problema que interpel¡¤la a tots, tamb¨¦ l'esquerra. Vox existeix. En temps d'enormes dificultats, Vox, amb el seu discurs populista i menyspreador cap als partits tradicionals, ha sedu?t un sector de l'electorat tocat per les crisis econ¨°miques, desorientat per les transformacions de la vida quotidiana i dels referents morals i culturals, i irritat perqu¨¨ s'ha q¨¹estionat la sagrada unitat de la p¨¤tria. El president S¨¢nchez va revelar en la seva intervenci¨® que Vox ¨¦s el partit que rep m¨¦s donacions privades, la qual cosa a m¨¦s de ser indici del comprom¨ªs dels seus partidaris, indueix a pensar que hi ha un sector de les elits econ¨°miques que no el descarta com a passarel¡¤la a l'autoritarisme postdemocr¨¤tic. O sigui que, independentment del balan? de la moci¨®, el problema Vox existeix. I cal combatre'l pol¨ªticament i ideol¨°gicament. I el primer que l'esquerra hauria de fer ¨Ctant el Partit Socialista com Unides Podem¨C ¨¦s preguntar-se qu¨¨ els ha allunyat de certs sectors de les classes populars. Qu¨¨ han fet malament perqu¨¨ gent que abans votava socialista o comunista ara expressi el seu desenc¨ªs a trav¨¦s de la intransig¨¨ncia d'un partit com Vox, que viu en la malenconia del franquisme?

No ¨¦s un fenomen exclusivament hisp¨¤nic, en bona part t¨¦ a veure amb les mateixes causes que van portar Hillary Clinton a la derrota, un cert elitisme ideol¨°gic, acad¨¨mic i cultural que porta a la desconnexi¨® amb sectors molt perjudicats per les mutacions actuals del capitalisme. L'onada de satisfacci¨® medi¨¤tica pel gir de Casado no ha de fer oblidar els problemes de fons que l'exist¨¨ncia de Vox planteja. Ni tampoc es pot donar per guanyada la batalla ideol¨°gica i pol¨ªtica.