L¡¯arribada d¡¯alumnes estrangers a universitats catalanes cau fins al 80%

Les universitats catalanes es queden aquest curs sense gaireb¨¦ alumnes estrangers. La por i la incertesa creada per la covid-19, afegides a les barreres aixecades per universitats i pa?sos, han fet caure fins a un 80% tant l¡¯entrada com la sortida dels estudiants que volen acollir-se a un programa europeu com l¡¯Erasmus o intercanvis amb campus d¡¯altres comunitats o continents. ¡°?s dif¨ªcil planificar quan et canvien les regles del joc d¡¯un dia per l¡¯altre perqu¨¨ les restriccions dels pa?sos canvien molt r¨¤pidament i aix¨° complica la gesti¨® dels campus¡±, destaca Isabel Valverde, vicerectora de projectes d¡¯internacionalitzaci¨® de la Universitat Pompeu Fabra (UPF).

Frederik Sch?fers va arribar fa un mes des d¡¯Alemanya per estudiar Economia a la UPF. Va triar Barcelona perqu¨¨ volia millorar el seu nivell de castell¨¤ (despr¨¦s d¡¯haver passat nou mesos a Sud-am¨¨rica) i el campus de la Ciutadella perqu¨¨ ¡°t¨¦ professors amb bona reputaci¨® i un programa d¡¯estudis molt interessant¡±, destaca. La decisi¨® de realitzar l¡¯Erasmus la va prendre per Nadal, per¨° fins arribar a Barcelona ha passat un periple: ¡°Vaig dubtar m¨¦s d¡¯un cop i en diverses ocasions vaig plantejar-me l¡¯opci¨® de no venir. Al final la universitat em va comunicar que l¡¯Erasmus es mantenia. Les not¨ªcies no eren bones, perqu¨¨ a Alemanya es dona una imatge molt negativa de la situaci¨® d¡¯Espanya. Vaig optar per demanar consell, per¨° contactar amb la UPF a l¡¯estiu va ser impossible perqu¨¨ estava tancada. Al final m¡¯hi vaig decidir per un motiu: a Alemanya estaria preocupat per estar en contacte amb els meus pares, que s¨®n grans i de risc. Aqu¨ª [a Espanya] cal anar amb molt compte, per¨° nom¨¦s estic en contacte amb gent jove¡±, afegeix Sch?fers. El jove no considera gaire important haver arribat a Barcelona en un moment poc ¨¤lgid. ¡°Si hagu¨¦s vingut en una altra ¨¨poca hauria anat a festes, a la platja... Per¨° no m¡¯importa, perqu¨¨ s¨ª que estic coneixent gent d¡¯aqu¨ª i d¡¯altres intercanvis¡±.

M¨¢s informaci¨®n

Les quatre universitats de Barcelona s¡¯integraran als ¡®supercampus¡¯ europeus

Un valenci¨¤ marxa d¡¯Erasmus a It¨¤lia als 80 anys

Catalunya ¨¦s la segona comunitat que m¨¦s estudiants rep: 29.000 en el curs 2018-19 (les ¨²ltimes dades disponibles del Ministeri d¡¯Universitats), per darrere de Madrid, amb pr¨¤cticament la mateixa xifra. A m¨¦s, ¨¦s la tercera comunitat que envia m¨¦s alumnes a campus estrangers, uns 7.900, per darrere de Madrid i Andalusia. Per universitats, l¡¯Aut¨°noma de Barcelona ¨¦s la que rep m¨¦s alumnes estrangers en el marc de programes de mobilitat, entre ells l¡¯Erasmus (3.963 en el curs 2018-19), seguida de la Universitat de Barcelona (2.117) i la UPF (1.886), segons l¡¯Idescat. Pel que fa als estudiants enviats a campus estrangers, els de la Universitat de Barcelona s¨®n els m¨¦s decideixen marxar (1.495), seguits dels de l¡¯Aut¨°noma (1.328) i la Polit¨¨cnica (1.311).

Les dades facilitades per les universitats donen un panorama desolador en aquest inici de curs. El campus de Bellaterra registra una caiguda mitjana del 45% d¡¯alumnes arribats en el marc d¡¯aquests programes de mobilitat i d¡¯un 33% dels que marxen. ¡°?s un impacte molt fort¡±, resumeix M¨¤rius Mart¨ªnez, vicerector de Relacions Internacionals de la UAB. A la Universitat de Barcelona, l¡¯arribada d¡¯Erasmus s¡¯ha redu?t en un 57%, mentre que a la UPF i a la de Girona la pres¨¨ncia d¡¯alumnes estrangers s¡¯ha desplomat un 70% i a la Polit¨¨cnica, la de Tarragona i la de Lleida, la caiguda inicial ¨¦s del 80%.

En aquesta desfeta influeixen diversos factors. ¡°D¡¯una banda hi ha el panorama d¡¯incertesa creat per la covid, aix¨ª que molts alumnes prefereixen anul¡¤lar o ajornar les estades en altres pa?sos. A m¨¦s, ens trobem que les universitats de destinaci¨® estan aplicant restriccions i que fins i tot els pa?sos posen dificultats o no deixen entrar els nostres estudiants perqu¨¨ consideren Espanya un pa¨ªs de risc¡±, explica Mart¨ªnez. S¡¯hi afegeix la crisi econ¨°mica generada per la pand¨¨mia, que tamb¨¦ comen?a a fer efecte en les economies de moltes fam¨ªlies, afegeixen des de la Universitat de Lleida.

Amb tot, a les universitats no els preocupa l¡¯efecte econ¨°mic que pot causar aquesta caiguda en les seves arques perqu¨¨ asseguren que ¨¦s inapreciable. ¡°En els Erasmus i en els intercanvis bilaterals no guanyem ni perdem res perqu¨¨ cada estudiant paga la matr¨ªcula a la universitat d¡¯origen¡±, justifica el vicerector de la UAB. On s¨ª que es nota la minva econ¨°mica ¨¦s en els programes no oficials, com m¨¤sters i cursos propis de cada universitat, en els quals l¡¯estudiant estranger s¨ª que abona l¡¯import al campus de destinaci¨®. En aquest ¨²ltim cas, la Pompeu Fabra, per exemple, es tem un cop important, ja que l¡¯any passat acollien un miler d¡¯alumnes en aquests cursos.

I tamb¨¦ hi ha efectes col¡¤laterals, com la reducci¨® de reserves d¡¯algunes resid¨¨ncies d¡¯estudiants i la falta de diversitat a les aules. ¡°Les classes perden pluralitat perqu¨¨ tenir un alumne estranger ¨¦s un valor afegit, aporta una visi¨® diferent que enriqueix el grup¡±, destaca Josep Maria Mart¨ª, coordinador de Relacions internacionals de la UdL. I tamb¨¦ t¨¦ conseq¨¹¨¨ncies per als alumnes. ¡°Per a alguns ¨¦s una experi¨¨ncia frustrada i una oportunitat perduda per estudiar un curs que els interessa¡±, lamenta la vicerectora de la UPF. ¡°L¡¯Erasmus tamb¨¦ ¨¦s una viv¨¨ncia personal i una forma de con¨¨ixer una altra cultura, per¨° ara les restriccions no fan possible gaudir ni d¡¯una ciutat inquieta com Barcelona ni del contacte amb altres estudiants¡±, afegeix Mart¨ªnez.

Per¨° aquest detall no ¨¦s primordial per a tots els estudiants. ¡°No soc una noia de festes. No em preocupa la falta de vida i d¡¯oci nocturn. El pitjor ¨¦s que no coneixerem gaire gent¡±, lamenta Alexandra Silva, que a comen?aments de setembre va arribar de Portugal per estudiar Turisme a l¡¯Aut¨°noma. ¡°La ciutat ¨¦s buida, per¨° estem vivint una Barcelona que d¡¯altres no han viscut o que no hagu¨¦ssim vist com a turistes. L¡¯altre dia vam poder fer fotos de la Sagrada Fam¨ªlia sense gent¡±, destaca la jove. Malgrat els dubtes per la pand¨¨mia, l¡¯estudiant explica que la seva fam¨ªlia la va animar a fer l¡¯Erasmus. ¡°Si vas a classe ¨¦s igual que sigui a Portugal o a Barcelona¡±, li van dir. I ella, a m¨¦s de con¨¨ixer Barcelona i aprendre espanyol, tenia clar que no volia perdre el tren de l¡¯Erasmus. ¡°Sabia que no tindria una oportunitat com aquesta en la meva vida¡±, rasa.