L¡¯activista Aretha Franklin canta al Macba

Els publicistes saben com vendre un producte, la majoria de les vegades de manera subliminar, sense que l¡¯espectador sigui conscient del poder que aquestes imatges creen en la seva ment que el porten a consumir. Per¨° els publicistes no s¨®n els ¨²nics que controlen les imatges per fer arribar missatges amb segones intencions, crear impulsos i difondre una determinada imatge del m¨®n. Tamb¨¦ ho fan la pol¨ªtica, l¡¯economia i la cultura. ?s el que defensa l¡¯artista afroameric¨¤ Tony Cokes des de 1988, any en qu¨¨ va comen?ar a crear els seus peculiars ¡°videoassaigs¡±, una mena de curtmetratges creats com collages en els quals uneix textos, m¨²sica i fons de color. Amb ells, de forma gens subliminar, reivindica temes i personatges m¨¦s enll¨¤ de la seva imatge m¨¦s difosa i que els ha fet populars.

Com la cantant Aretha Franklin, considerada per tots com la reina del soul, que ¨¦s tamb¨¦ una destacada activista pels drets dels negres als Estats Units, des de perspectives com la del Black Lives Matter (¡®la vida dels negres s¨®n importants¡¯). I qu¨¨ s¨®n, si no, can?ons com Think, I Will Survive i Respect, que sonen en una de les sales del Macba que acull Tony Cokes. M¨²sica, text i pol¨ªtica, la primera gran exposici¨® a Espanya d¡¯aquest artista, fins al 7 de febrer. ¡°Cokes diu que les seves idees, que parlen de l¡¯ab¨²s ideol¨°gic de la m¨²sica, dels textos i de la imatge, es poden ballar¡±, explica la conservadora del museu i comissaria de la mostra, Anna Cerd¨¤ Call¨ªs. S¡¯ha ser de pedra per no acabar movent el cos en aquesta sala on es mostra i se sent The Queen is Dead... Fragment 1, del 2019, centrada en la diva negra.

Del que no hi ha dubte ¨¦s que les obres de Cokes, curtmetratges, d¡¯entrada simples i repetitius, ¡°tot i que amaguen sempre diverses capes¡±, aclareix la comiss¨¤ria, conviden l¡¯espectador a ser m¨¦s cr¨ªtic amb el que sent i escolta i a canviar la manera en qu¨¨ es processa la informaci¨® quan es llegeix un text, es veu una imatge i s¡¯escolta una can?¨®, q¨¹estionant l¡¯escassa actitud cr¨ªtica del que llegeix, veu o escolta. ¡°Explora els l¨ªmits del documental, per¨° q¨¹estiona la nostra manera de veure pel¡¤l¨ªcules, periodisme televisiu, videoclips i anuncis publicitaris, mostrant la connexi¨® entre la visualitzaci¨® i la mercantilitzaci¨®¡±, prossegueix Cerd¨¤.

L¡¯exposici¨® requereix que el visitant ¨Ca m¨¦s de portar auriculars propis i descarregar-se per codis QR la traducci¨® dels textos dels 20 v¨ªdeos i tres grans caixes de llum¨C es prengui el seu temps per veure les obres que sumen quatre hores de v¨ªdeo.... Hi ajuda la banda musical sonora que acompanya des dels primers treballs de 1988, com Black celebration, en la qual s¡¯inclouen imatges de disturbis racials en diverses ciutats dels Estats Units, fins als ¨²ltims, del 2019, en els quals Cokes continua criticant els temes racials, mostrant com Hollywood visibilitza o invisibilitza la comunitat afroamericana. ¡°L¡¯ess¨¨ncia dels seus assajos en imatge ha estat sempre la mateixa, per¨° ha anat destil¡¤lant la forma¡±, resumeix la comiss¨¤ria, que qualifica aquests treballs ¨Cen els quals ¡°subverteix jerarquies, q¨¹estiona el concepte d¡¯autoria, explora els rols de lector i editor i demana la implicaci¨® de l¡¯espectador¡±¨C de ¡°precisos, redu?ts, per¨° potents¡±.

Cokes denuncia la utilitzaci¨® ideol¨°gica de la m¨²sica en contextos de guerra o com a forma de tortura en algunes de les 70 peces de The Evil Series. En una d¡¯elles s¡¯explica com el president dels Estats Units George Bush va utilitzar, a la seva conveni¨¨ncia, els diferents graus d¡¯alarma antiterrorista que es va activar despr¨¦s dels atemptats de l¡¯11-S del 2001, que es van identificar amb el color groc, taronja i vermell, amb els quals es van modular el comportament i les emocions de la poblaci¨®. A l¡¯altra es veu i se sent com l¡¯ex¨¨rcit nord-americ¨¤ va utilitzar durant la guerra de l¡¯Iraq la m¨²sica disco a tot volum com a tortura, a partir de l¡¯assaig del professor i escriptor Mustaf¨¤ Baioumi.

Segons Cerd¨¤, Cokes es considera ¡°m¨¦s aviat un editor que uneix i juxtaposa, igual que un DJ punxa i barreja al seu aire la m¨²sica que componen i interpreten altres autors¡±. Cokes deixa veure els trucs sobre com construeix les seves obres per visibilitzar la trampa que hi ha darrere dels seus v¨ªdeos. ¡°Perqu¨¨ aix¨ª l¡¯espectador pugui reflexionar sobre si el que consumeix di¨¤riament tamb¨¦ est¨¤ constru?t i no ¨¦s veritat¡±, apunta Cerd¨¤.

Autodefinint-se com a ?postconceptualista?, Cokes reconeix la influ¨¨ncia d¡¯artistes conceptuals com Art & Language, Paul Gilroy, Adrian Piper, Louis Althusser, Malcolm X, Lawrence Weiner i Jenny Holzer, als quals cita al costat dels m¨²sics Aretha Franklin, David Bowie, Public Enemy i Morrisey, que tamb¨¦ conviden a ballar als visitants d¡¯aquesta mostra.