No ho tornaran a fer

El penediment ¨¦s molt estrany en pol¨ªtica. El m¨¦s habitual ¨¦s la justificaci¨® dels errors amb l¡¯exhibici¨® de causes objectives alienes a les responsabilitats subjectives. Rarament hi ha alg¨² que concedeixi la culpabilitat personal en la decisi¨® equivocada, m¨¦s aviat al contrari: la culpa sempre ¨¦s dels altres. L¡¯¨²nica explicaci¨® sol ser contextual. I la millor, que va ser un error for?at: en certes circumstancies qualsevol s¡¯hauria comportat de la mateixa manera.

La digesti¨® del proc¨¦s i especialment de la cadena d¡¯errors d¡¯octubre del 2017 ¨¦s d¡¯una gran lentitud, dificultada per les factures judicials que l¡¯han seguit, sobretot per les penals. S¡¯ent¨¦n l¡¯arrog¨¤ncia dels qui asseguren que ho tornarien a fer, tot i que impliqui una dificultat afegida, tan de cara a la possibilitat de l¡¯indult com a la d¡¯una seriosa reflexi¨® autocr¨ªtica.

Dir ¡°Ho tornarem a fer¡± ¨¦s, per sobre de tot, una reafirmaci¨® ideol¨°gica. No ¨¦s una profecia, ni tan sols l¡¯expressi¨® d¡¯una voluntat. ?s abans que res una tossuda reivindicaci¨® de la dignitat de la causa, encara que estigui molt perduda i equivocada. S¡¯ha perdut la partida, si no la causa sencera, el preu a pagar es considerable i l¡¯horitz¨® ¨¦s m¨¦s aviat boir¨®s respecte a la possibilitat de tornar-hi.

Seria un moment propici per fer-se foned¨ªs, desapar¨¨ixer del mapa, intentar reparar els desperfectes i passar p¨¤gina, per¨° hi ha personatges d¡¯aquesta hist¨°ria que no estan disposats a acabar de forma tan trista aquest trist episodi i prefereixen l¡¯altivesa del ¡°ho tornarem a fer¡±. D¡¯altres, tocant m¨¦s de peus a terra, prefereixen desprendre¡¯s del que, finalment, nom¨¦s es una sortida ret¨°rica i una dificultat tan pels advocats que busquen els indults com pels amics i aliats que procuren obtenir-los.

¡°Ho tornarem a fer¡± ¨¦s, abans que res, una confirmaci¨® que, en les circumst¨¤ncies molt concretes que es van produir a partir del 2012, qualsevol independentista genu¨ª, d¡¯aquells que posen una idea, la independ¨¨ncia, per sobre de tot, regla de joc inclosa, actuaria exactament com ho van fer aleshores. ?s l¡¯error for?at que encara no han reconegut els independentistes perqu¨¨ no n¡¯han dedu?t totes les conseq¨¹¨¨ncies, la primera de les quals hauria de ser dir-nos que, sabent el que saben avui, no ho tornar¨ªem a fer.

S¨®n moltes les coses que saben avui els independentistes i que no sabien o no volien saber aleshores, malgrat les nombroses advert¨¨ncies rebudes des de dins i des de fora. Les m¨¦s evidents s¨®n la manca de reconeixement internacional i la for?a de l¡¯Estat, evocats amb una bona dosi de victimitzaci¨® i escassa capacitat de comprensi¨® hist¨°rica. Les fronteres que es pretenia modificar eren les centen¨¤ries de la Pau de Westf¨¤lia i l¡¯Espanya repressora ¨¦s un Estat de dret reconegut internacionalment amb prou feines afectat en la seva imatge per l¡¯actuaci¨® autorit¨¤ria del govern de Rajoy l¡¯1 d¡¯octubre i per la seva colossal imper¨ªcia en la gesti¨® de tota la crisi.

La promesa de tornar a la unilateralitat ¨¦s una deslleialtat amb les institucions d¡¯autogovern i amb el llegat pactista del catalanisme

L¡¯independentisme va confondre els desitjos amb les realitats. Va preferir les tergiversacions de la propaganda a la freda comprensi¨® de la correlaci¨® de forces, creient que aix¨ª contribu?a a fer irreversible el cam¨ª empr¨¦s. Les paraules es van convertir en substituts de les accions sense que en pronunciar-les es produ?ssin els canvis en la realitat que somniaven els qui les prometien. Ara, en la repetici¨® que ho tornaran a fer, hi ha encara una resta dels encanteris que pretenien fer realitat gr¨¤cies a la reiteraci¨® i la passi¨® amb qu¨¨ es pronuncien.

El missatge, des dels tribunals, des del sistema pol¨ªtic espanyol, s¡¯ha captat: a la que puguin, hi tornaran. Uns s¡¯ho volen creure i ho entenen com una amena?a de repetici¨® de l¡¯octubre del desori. D¡¯altres confien a fer-los desistir o dissoldre la voluntat de reiteraci¨® en projectes comuns interessants que al menys posposin l¡¯amena?a. Cap d¡¯ells tenen en compte que l¡¯amena?a s¡¯est¨¦n tamb¨¦ sobre un angle mort en territori catal¨¤.

¡°Ho tornarem a fer¡± t¨¦ un significat especial si es veu des de la Catalunya que no ha optat per la unilateralitat. Hi ha una Catalunya que voldria tan autogovern com fos possible sense trencar la regla de joc, que posa la conviv¨¨ncia per sobre de qualsevol opci¨® pol¨ªtica i que se sent hereva del llegat pol¨ªtic i material del catalanisme, des de la Mancomunitat de 1913 fins a la Generalitat recuperada i constitucional.

Des d¡¯aquesta Catalunya cal confiar que no ho tornaran a fer, que no tornaran a utilitzar les institucions de tots per a finalitats partidistes. Seria un acte de deslleialtat amb els seus conciutadans que no comparteixen els sentiments i, sobretot, els arguments pol¨ªtics unilateralistes que els van portar pel cam¨ª erroni. Aleshores van rebre moltes advert¨¨ncies que no nom¨¦s van desoir sin¨® que a m¨¦s van convertir en motiu de blasme i de divisi¨®.

Els resultats del proc¨¦s no es xifren tan sols en el seu frac¨¤s, sin¨® en el balan? desastr¨®s de govern i en la divisi¨® que corrou el pa¨ªs i l¡¯independentisme. El suport a l¡¯independentisme dif¨ªcilment augmentar¨¤ si aquells a qui cal conv¨¨ncer se¡¯ls diu que ho tornaran a fer. S¡¯ent¨¦n que no se¡¯n penedeixen i que ens diguin que ¡°ho havien de provar¡±, per¨° si busquen la confian?a de la gent i volen ¡°eixamplar la base¡± haurien d¡¯afegir: ¡°I ara no ho tornarem a fer perqu¨¨ ens vam equivocar¡±.