El nou eix

La pol¨ªtica espanyola est¨¤ sortint de les vies acceptables. El debat i la controv¨¨rsia entre partits s¨®n part essencial de tota democr¨¤cia. Per¨° atacar, des del mateix Govern, la Corona i els jutges, fa perdre la confian?a en el sistema pol¨ªtic i afebleix la seguretat jur¨ªdica, un element primordial de la garantia dels drets i de la vida econ¨°mica. Ens estem jugant l¡¯exist¨¨ncia del nostre sistema constitucional actual. L¡¯espectacle ¨¦s inquietant.

Malgrat tot, la situaci¨® no ens ha d¡¯agafar per sorpresa. Fa anys que s¡¯han abandonat les regles de cortesia en la discussi¨® parlament¨¤ria i les regles de la toler¨¤ncia en el debat p¨²blic, el que es desenvolupa als mitjans de comunicaci¨®. Des de fa temps l¡¯hemicicle del Congr¨¦s sembla m¨¦s aviat un ring de boxa que un espai per deliberar. Francisco Tom¨¢s y Valiente, en un article publicat el 2 de febrer del 1996, dotze dies abans del seu vil assassinat per ETA, advertia que les disputes pol¨ªtiques, si arribaven a determinats nivells d¡¯enconament, podien no conduir a la destrucci¨® de l¡¯adversari sin¨® a una cosa molt pitjor: a la destrucci¨® del sistema mateix.

¡°L¡¯Estat de dret ¨Cdeia l¡¯il¡¤lustre professor¨C cal defensar-lo als tribunals, per descomptat, per¨° abans o simult¨¤niament, tamb¨¦ en altres ¨¤mbits, en el di¨¤leg pol¨ªtic, en la rivalitat respectuosa, en el que es diu dels altres i de les pr¨°pies institucions¡±. I afegia: ¡°El moment actual s¡¯assembla m¨¦s al ¡®tot s¡¯hi val¡¯ que no pas a la civilitzada pugna pel poder dins d¡¯unes regles de joc que no s¨®n nom¨¦s les del dret¡±. I conclo?a que, si aix¨° no es compleix, ¡°[s¡¯instal¡¤lar¨¤ la sensaci¨®] en el ciutad¨¤ mitj¨¤ que tot plegat fa f¨¤stic i que no val la pena parlar de democr¨¤cia per acabar aix¨ª¡±.

Aix¨° deia un home tan savi, honest i prudent com Tom¨¢s y Valiente. Qu¨¨ diria ara? Perqu¨¨ potser tot va comen?ar llavors, a mitjans dels anys noranta: el PP acusava el PSOE de ser un partit corrupte i el PSOE al PP de ser un partit franquista. Cap de les dues coses era certa. Per¨° la manera de discutir va canviar: si un diu A, l¡¯altre diu B, per¨° no perqu¨¨ estigui conven?ut de B, sin¨® perqu¨¨ ¨¦s el contrari d¡¯A. Es busca el desacord, no l¡¯acord.

Han passat els anys, molts, m¨¦s de 25. La vida pol¨ªtica s¡¯ha anat deteriorant i no estem igual, sin¨® pitjor. Per qu¨¨ pitjor? On ¨¦s l¡¯arrel de tots els mals que han empitjorat la situaci¨®? Per qu¨¨ hem arribat a aix¨°? Apuntem aqu¨ª algunes raons recents.

D¡¯una banda, un desprestigi creixent de la pol¨ªtica i dels pol¨ªtics que consta en tots els sondejos des de fa anys i que es va manifestar p¨²blicament el 15 de maig del 2011 (15-M) contra les conseq¨¹¨¨ncies socials de la crisi econ¨°mica, per¨° que tenia com a lema m¨¦s conegut all¨° de ¡°no ens representen¡±, adre?at contra els pol¨ªtics i contra els partits. Aquesta desconnexi¨® de molts ciutadans amb la classe pol¨ªtica ¨¦s capitalitzada el 2014 pels fundadors de Podem, que en les seg¨¹ents eleccions van obtenir uns resultats excel¡¤lents.

Alhora, tamb¨¦ en aquells anys de crisi econ¨°mica, a Catalunya es produeix una insurg¨¨ncia contra l¡¯ordre constitucional promoguda des del mateix Govern de la Generalitat: de demanar m¨¦s autonomia i un concert fiscal es tira pel dret i es passa directament a proclamar la sobirania de Catalunya i a desobeir sistem¨¤ticament el dret, les lleis i les sent¨¨ncies, una situaci¨® que en l¡¯actualitat encara persisteix. A aquest nacionalisme catal¨¤ se n¡¯hi suma un altre, el nacionalisme espanyol de Vox, menys agressiu per ara, que comen?a a tenir pes el 2019.

Tots aquests moviments ¨CPodem, independentistes, Vox¨C adapten formes d¡¯actuaci¨® clarament populistes: manifestacions i aldarulls al carrer, la voluntat del poble est¨¤ per sobre de les lleis, l¨ªders carism¨¤tics i glorificats. Venen temps dif¨ªcils, no nom¨¦s des del punt de vista sanitari, tamb¨¦ econ¨°mic i social. Temps proclius al triomf dels demagogs, els entabanadors, els farsants, els il¡¤luminats venedors de solucions f¨¤cils a problemes complicats.

No se n¡¯adonen, el PSOE i el PP, que en aquests temps la divisi¨® pol¨ªtica fonamental no passa pel tradicional eix dretes/esquerres, sin¨® pel nou eix, populistes/dem¨°crates? Fins que no extreguin conseq¨¹¨¨ncies d¡¯aquesta nova situaci¨®, no tindrem ni estabilitat ni Govern.

Francesc de Carreras ¨¦s catedr¨¤tic de Dret constitucional.