El vampir mossega com mai en l¡¯any 123 dD (despr¨¦s de ¡®Dr¨¤cula¡¯)
Nick Groom, autor de la m¨¦s recent hist¨°ria cultural de la criatura, en subratlla l¡¯actualitat en temps de pand¨¨mia, com tamb¨¦ la inesgotable influ¨¨ncia de la novel¡¤la de Bram Stoker
El vampir mossega com mai. A m¨¦s de l¡¯exposici¨® sobre el llegendari personatge que recala al CaixaForum de Barcelona del 30 d¡¯octubre fins a gener (Vampirs. L¡¯evoluci¨® del mite), i que arriba Halloween, i que es prohibeix anar de nit pel carrer, i que hi ha una plaga, ¨¦s not¨ªcia l¡¯aparici¨® recent d¡¯un interessant¨ªssim assaig sobre les tenebroses criatures ¨¤vides de sang, El vampir. Una nova hist¨°ria (Desperta Ferro, 2020). El seu autor ¨¦s el brit¨¤nic de 52 anys Nick Groom, professor de literatura anglesa educat a Oxford. Especialista en novel¡¤la g¨°tica i en la subcultura el mateix nom, i col¡¤laborador de Time Literary Suplement, Groom ressegueix en el seu llibre la hist¨°ria cultural del vampir, que, subratlla, tal com l¡¯entenem avui va n¨¦ixer al segle XVIII. Per a l¡¯especialista, els nostres vampirs, uns ¨¦ssers molt espec¨ªfics dins de la categoria gen¨¨rica dels no morts, formen part del m¨®n modern, s¨®n criatures de la Il¡¤lustraci¨®, i es van originar com a producte del raonament emp¨ªric, quan se¡¯ls va tractar com a ¨¦ssers reals objecte d¡¯estudi.
Groom tra?a la seva hist¨°ria entre la vampirologia cl¨¤ssica de ressuscitats estacats en poblets eslaus i les metamorfosis contempor¨¤nies del personatge (Coppola, Stephenie Meyer, Salem¡¯s Lot, les bandes The Damned o Bauhaus, o els vampirs gamberros d¡¯El que fem en les ombres, que li encanten), i concedeix una import¨¤ncia seminal a la publicaci¨® del Dr¨¤cula de Bram Stoker, fins al punt de datar la hist¨°ria vamp¨ªrica amb la refer¨¨ncia de l¡¯abans o despr¨¦s de Dr¨¤cula. Aix¨ª, ara ser¨ªem en el 123 dD, una ¨¨poca, apunta, de superabund¨¤ncia de vampirs, un veritable Vampiroc¨¨.
¡°No s¨®n fantasmes ni esperits, sin¨® criatures corp¨°ries amb metabolisme i necessitats de nutrici¨®¡±
A la pregunta d¡¯aquest diari de qu¨¨ s¨®n els vampirs avui, despr¨¦s de tantes metamorfosis, i quin paper tenen en la contemporane?tat, Nick Groom respon: ¡°Certament, s¡¯han metamorfosat en diferents ¨¤rees, des dels aristocr¨¤tics predadors inspirats en Dr¨¤cula als diversos vampirs verds que sobreviuen amb substituts de sang. La ra¨® d¡¯aquesta longevitat ¨¦s que els vampirs s¨®n criatures f¨ªsiques (corp¨°ries): no s¨®n fantasmes ni esperits, encara que posseeixin una biologia estranya; tenen un metabolisme, i necessiten nutrici¨®. Aix¨ª que, encara que s¨®n molt propers a l¡¯¨¦sser hum¨¤, s¨®n no humans i, per tant, ens permeten reflexionar sobre el que ens fa humans¡±.
Quina ¨¦s l¡¯¨²ltima en vampirs? ¡°Com a vampir contemporani, el Dr¨¤cula de BBC-Netflix (2020) ¨¦s bastant bo¡±. Groom no creu que hi hagi un cert empatx (i valgui la paraula) de vampirs en l¡¯actualitat. ¡°Absolutament no, nom¨¦s cal observar la quantitat de noves pel¡¤l¨ªcules, llibres (el que jo anomeno V-Lit, literatura de vampirs), c¨°mics, etc¨¨tera. Encara no hem arribat a el l¨ªmit vamp¨ªric!¡±.
L¡¯estudi¨®s justifica haver escrit una nova hist¨°ria dels vampirs: ¡°At¨¨s que la societat canvia, fem front a nous desafiaments, i els vampirs s¨®n el que anomeno experiments mentals canviants que ens poden ajudar a entendre nous aspectes de la salut, la ci¨¨ncia i la humanitat¡±. Quins serien els moments fonamentals en l¡¯evoluci¨® del mite? ¡°Els vampirs van ser descoberts quan la ci¨¨ncia de la Il¡¤lustraci¨® es va trobar amb el folklore de l¡¯est d¡¯Europa a la d¨¨cada de 1720. Tot i que havia hist¨°ries anteriors sobre vampirs, el vampir com el coneixem avui va ser nomenat per primera vegada i descrit a inicis de segle XVIII. Llavors es va convertir len met¨¤fora pol¨ªtica i filos¨°fica, abans d¡¯entrar finalment en la ficci¨® liter¨¤ria ¡ªen la qual destaca la gran influ¨¨ncia d¡¯El Vampir, de Polidori, de 1819¡ª. Va seguir una aut¨¨ntica vampiromania en literatura i teatre que va culminar amb el Dr¨¤cula de Bram Stoker el 1897. Aix¨ª que les dates clau s¨®n la d¨¨cada de 1720, 1819 i 1897¡±.
En el llibre, Groom aborda el tema de la infecci¨® vamp¨ªrica i l¡¯associaci¨® del vampirisme amb el contagi de malalties. ¡°Els vampirs van ser caps de turc dels contagis inexplicables, particularment d¡¯aquells que es propagaven de forma sorprenentment r¨¤pida i sense causa aparent, i que no tenien s¨ªmptomes obvis¡±.
Groom destaca algunes caracter¨ªstiques poc conegudes de Dr¨¤cula, com el fet que ¨¦s una novel¡¤la moderna, no un conte g¨°tic, que fa ¨¨mfasi en la tecnologia i en les innovacions m¨¨diques. ¡°Va ser lloada per la seva mirada futurista. Inclo?a c¨¤meres, gravadores, tel¨¨graf, psiquiatria i, per descomptat, transfusions m¨¨diques de sang. Stoker suggereix que el m¨®n modern ¨¦s ell mateix estrany i misteri¨®s, dominat per forces invisibles que pocs comprenen, alguna cosa molt semblant al que succeeix avui amb internet, els m¨°bils, les xarxes socials...¡±.
Sexe i economia amb ullals
Creu Groom que la c¨¤rrega sexual del vampir ha estat sobrevalorada, en detriment d¡¯altres elements fonamentals del mite? D¡¯altra banda, ¨¦s possible separar el vampir de la seva c¨¤rrega sexual? ¡°L¡¯aspecte sexual sens dubte hi ¨¦s, per¨° em sembla que ¨¦s una manera molt ¨°bvia d¡¯acostar-se als vampirs. El 1819 es van tornar seductors, despr¨¦s van passar a ser er¨°tics al llarg de segle XIX (molt sovint com a vampiresses), i sexuals al segle XX (sobretot a trav¨¦s de les pel¡¤l¨ªcules de terror). Per¨° ¨¦s molt m¨¦s interessant entendre l¡¯aspecte sexual com a met¨¤fora d¡¯altres coses: al XIX va ser met¨¤fora del capitalisme, al XXI ¨¦s una met¨¤fora de la identitat, de l¡¯estatus social i del poder pol¨ªtic¡±.
Un aspecte del Dr¨¤cula de Bram Stoker que l'estudi¨®s destaca en el seu llibre ¨¦s la relaci¨® del comte amb els diners i l'economia. ?Dr¨¤cula com a encarnaci¨® dels fons d'inversi¨® t¨¨rbols, de l'especulaci¨® immobili¨¤ria (adquireix propietats com a Carfax House)? Molt suggestiu! "Karl Marx va fer servir imatges de vampirs per descriure l'alienaci¨® i l'explotaci¨® del capitalisme. ?s per descomptat molt suggeridor per al vampir d'avui: no s¨®n estranys monstres sobrenaturals. Dr¨¤cula mateix ¨¦s un expert en importaci¨® i exportaci¨®, en el sistema legal, en especulaci¨® immobili¨¤ria, en infraestructures de transport, etc¨¨tera. Manipula aquests sistemes i s'hi infiltra tal com avui un hacker pot descodificar claus i accedir a dades confidencials, o com un virus inform¨¤tic pot fer caure un ordinador central".
Tu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo
?Quieres a?adir otro usuario a tu suscripci¨®n?
Si contin¨²as leyendo en este dispositivo, no se podr¨¢ leer en el otro.
FlechaTu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PA?S desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripci¨®n a la modalidad Premium, as¨ª podr¨¢s a?adir otro usuario. Cada uno acceder¨¢ con su propia cuenta de email, lo que os permitir¨¢ personalizar vuestra experiencia en EL PA?S.
En el caso de no saber qui¨¦n est¨¢ usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contrase?a aqu¨ª.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrar¨¢ en tu dispositivo y en el de la otra persona que est¨¢ usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aqu¨ª los t¨¦rminos y condiciones de la suscripci¨®n digital.
Sobre la firma
