Hiram Melville

Una de les coses que m¡¯han entretingut aquesta rentr¨¦e ha estat la lectura de la biografia de Melville que va escriure Hershel Parker, una cosa monumental que, a banda de ben escrita, explora una de les Grans Vides de la modernitat. Les seves dues primeres novel¡¤les, Typee i Omoo, aventuritzen els seus anys de joventut com a mariner, que li van permetre con¨¨ixer la Polin¨¨sia quan era paradigma europeu de l¡¯exotisme. Van ser el parell d¡¯¨¨xits que el temptarien amb la possibilitat de dedicar-se a l¡¯escriptura. Els seus intents de seguir novel¡¤lant el m¨®n mariner van anar alienant cada cop m¨¦s un p¨²blic que no acabava de trobar-hi l¡¯aventura vigoritzant i llegidora que s'esperaven; amb Moby Dick, famosament, va topar amb el frac¨¤s expl¨ªcit, de p¨²blic i de cr¨ªtica, cosa que el parell de novel¡¤les seg¨¹ents, l¡¯una sobre una relaci¨® incestuosa entre germans, i l¡¯altra sobre un estafador quasipostmodern, van aprofundir. Despr¨¦s que es cremessin els magatzems on hi havia els exemplars no venuts (una bona pila) de la seva obra, que se li apilessin deutes i que els seus mentors (Hawthorne, sobretot) congriessin la sospita que Melville havia perdut el nord, va renunciar a l¡¯escriptura i el 1866 va acceptar una posici¨® com a inspector de duanes al port de Nova York. S¡¯hi va passar dinou anys, fins al 1885.

Melville va escriure tota la seva obra en prosa en onze anys, entre 1846 i 1857, tret de Billy Budd, publicat p¨°stumament. Entre 1857 i 1891, any de la seva mort, es va dedicar a la poesia, amb un ¨¨xit m¨¦s aviat magre. En un in memoriam, The New York Times s¡¯hi va referir com a ¡°Hiram Melville¡±: aquesta errata va acabar sent l¡¯¨²nica cosa memorable de tot el que en van escriure.

Entre la catalanor liter¨¤ria hi ha una confusi¨® perillosa entre obra i carrera. Fer obra no t¨¦ res a veure amb el telef¨¨ric de premis i la brillantina d¡¯un sistema

Hi penso molt, en els dinou anys de control duaner de Melville. L¡¯imagino conven?ut del seu frac¨¤s literari, resignat a l¡¯oblit, fent obrir maletes. Hi penso, sobretot, quan sento que algun escriptor nostrat es queixa de no haver guanyat un premi, o del poc cas que li fan, o de la beca que li regategen. Entre membres en actiu de la catalanor liter¨¤ria hi ha una confusi¨® perillosa entre obra i carrera. Fer obra, que ¨¦s l¡¯¨²nic que hauria d¡¯importar-nos, no t¨¦ res a veure amb el telef¨¨ric de premis i la brillantina d¡¯un sistema. Sobretot, perqu¨¨ la majoria d¡¯autors consolidats ja han guanyat m¨¦s premis que Melville (o que Joyce o que Woolf), sense haver-ne apr¨¨s una lli?¨® important¨ªssima: que n¡¯hi hauria d¡¯haver prou amb aspirar a escriure el gran llibre, l¡¯obra memorable que justifiqu¨¦s els t¨ªtols imperfectes o oblidables que han fet falta per arribar-hi. En lloc d¡¯aix¨°, es busquen raons que expliquin el des¨¤nim i amansin el Narc¨ªs ferit, com si fos m¨¦s important un ¡°Herman¡± a lloc que haver signat Moby Dick.