Els propietaris dels pisos tur¨ªstics es resisteixen a passar al lloguer social

La idea de l¡¯Ajuntament de Barcelona d¡¯aprofitar l¡¯abs¨¨ncia de visitants a la ciutat durant la pand¨¨mia per captar pisos tur¨ªstics per sumar-los a l¡¯esc¨¤s parc d¡¯habitatge social ara per ara se salda amb un balan? magre: 22 pisos. Un 0,2% dels 9.600 apartaments tur¨ªstics legals. El Consistori ofereix fins a 1.200 euros mensuals als propietaris per entre un i tres anys. La patronal del sector, Apartur, admet que s¨®n bones condicions i assegura que, amb la segona onada del virus a sobre, la xifra no trigar¨¤ a augmentar. Per¨° els propietaris es resisteixen a cedir els pisos al lloguer social.

En canvi, Apartur va fer una enquesta entre els seus associats ¡ªpropietaris i agents del sector¡ª i el resultat obtingut indica que el 65% dels pisos tur¨ªstics de la ciutat (5.900 de 9.600) han passat al mercat residencial. Per¨°, compte, aquests lloguers s¨®n de dues modalitats. Una, la majorit¨¤ria, per a estades curtes, de fins a 11 mesos, una f¨®rmula que evita la LAU, la Llei d¡¯Arrendaments Urbans, que obliga a fer contractes de cinc anys. I dos, contractes que s¨ª que s¨®n llargs.

En qualsevol cas, que els propietaris hagin respost que ofereixen els seus pisos de lloguer no significa que tots estiguin ocupats, ni sempre. Un altre mostreig d¡¯Apartur sobre mil pisos a l¡¯octubre indicava que el 12% havien estat buits cada dia i el 88% van tenir almenys una nit ocupada, sense precisar-ne quantes.

En vista de de la falta de turistes a la ciutat, la desesperaci¨® entre els propietaris i empreses gestores ¨¦s considerable. El president d¡¯Apartur, Enrique Alc¨¢ntara, que tamb¨¦ ¨¦s empresari, ho resumeix aix¨ª, a partir de l¡¯experi¨¨ncia a la seva firma, Stay U-nique: ¡°57 de 60 propietaris ens han dit que lloguem el pis en la f¨®rmula que sigui¡±. Es refereix, diu, a petits propietaris, que de mitjana tenen dues llic¨¨ncies, i que els ingressos que obtenien eren la seva principal font d¡¯ingressos, o els complementaven una feina o la pensi¨®¡±.

Sobre l¡¯acollida testimonial de la cessi¨® de pisos per a lloguer social, Alc¨¢ntara es mostra optimista: ¡°No dubto que creixer¨¤, no podem considerar els 22 una xifra tancada¡±. ¡°?s una oferta atractiva, per les quantitats que ofereix l¡¯Ajuntament i per la garantia que ofereix de pagar i tornar els pisos en perfectes condicions¡±, afirma, i assegura que tindr¨¤ m¨¦s bona acollida ara que amb la segona onada el sector ha vist que la crisi va per llarg. Tamb¨¦ apunta que si els lloguers haguessin estat per a menys d¡¯un any s¡¯hi haurien sumat m¨¦s propietaris, per¨° pensaven ¡°que la crisi duraria fins al juny de l¡¯any que ve¡±. Respecte als pisos de temporada, assegura que van ¡°funcionant b¨¦¡±: amb estudiants, professionals que han vingut a treballar o gent que est¨¤ de passada per uns mesos.

Oscar L¨®pez, de l¡¯empresa Alcam, ¨¦s gestor de pisos d¡¯altres (138 apartaments que donaven feina a 18 persones, 14 en ERTO) i tamb¨¦ t¨¦ cinc habitatges. No es planteja llogar-los ni de temporada ni acollir-se a les condicions que ofereix l¡¯Ajuntament. ¡°Les garanties sobre l¡¯estat en qu¨¨ quedar¨¤ l¡¯habitatge s¨®n m¨ªnimes, 2.000 euros¡±, argumenta, i apunta que la seva experi¨¨ncia ¡°treballant amb col¡¤lectius socials ¨¦s que van poc amb compte amb els habitatges¡±. Tampoc no l¡¯atreu el lloguer residencial: ¡°El preu de mercat no cobreix les despeses de les hipoteques, i s¨®n cinc anys, la llei actual no sedueix¡±. Ara per ara, ¡°trampeja¡± amb estalvis i amb els ingressos d¡¯una ocupaci¨® del 30% de lloguer de temporada, sobretot a empreses amb professionals a la ciutat. ¡°Per¨° la caiguda de preus ¨¦s del 60%¡±, lamenta.